No som Finlàndia

Enric I. Canela

Quim Bosch al seu bloc Eureka parla de l’R+D a Finlàndia i és pregunta, Per què Finlàndia?

Després de fer una breu anàlisi del que ha succeït a Finlàndia en els darrers anys i una comparació amb Catalunya conclou:

Hi ha, també, una altre diferència entre Finlàndia i Catalunya. Finlàndia és un estat sobirà amb plena capacitat legislativa. Mentre que a Catalunya no en tenim prou amb posar-nos les piles; depenem de si els espanyols es posen o no es posen les piles. I, sobretot, de quines piles es posen.

Cada dia som més els que anem repetint el mateix: el canvi a Catalunya no arribarà sense un canvi definitiu en el nostre estatus jurídic internacional, arribarà quan tinguem un estat propi.

Bé i potser altres coses també hauran de canviar. Catalunya va endarrere. Il·lustratiu el comentari de Josep M. Torrent a l’AVUI que titula: Un discurs defensiu: En una part del seu article escriu: Que lluny que queda el missatge il·lusionat del 2006 on el president es comprometia a millorar la qualitat de vida dels catalans tot reclamant una Catalunya confiada, optimista i amb futur, capaç de ser més líder gràcies a la voluntat d’excel·lència de l’educació i de la qualitat dels serveis públics. El 2007 ha esmicolat part d’aquells bons propòsits. També ho és Joan Oliver quan a les seves Engrunes, l’AVUI, escriu: Amb ganes de trobar algun motiu d’esperança m’he llegit i rellegit el discurs de Cap d’Any del president de la Generalitat. Un discurs on hi ha un clar canvi de to i un reconeixement explícit que les coses no han anat gens bé el 2007.

Actuem prioritats i decisió com diu Quim Bosch, a Finlàndia per deixar de ser un  país rural i transformar-se en una economia del coneixement, van retallar totes les partides tret de les dedicades a ensenyament, universitats i recerca. En menys de 20 anys no només han sortit de la crisi sinó que són un model per a tot el món.

Clar que ja tenien estat propi. Nosaltres tenim la Generalitat que és una sucursal maltractada de La Moncloa.