Avui m’ha colpit una notícia. La publica La Vanguardia: El 22% dels nens espanyols tenen colesterol.
Greu i dramàtica notícia. Una vegada més hem de tronar a parlar d’educació i també de la mala educació dels pares. La ignorància de com s’ha de menjar i de què es menja és francament deplorable. Part de la culpa la té l’administració pública que ha estat incapaç d’ajudar a educar adequadament a pares i fills. Les escoles ensenyen coses, és cert, però en els temes d’educació i habitud són les famílies les que han de fer la feina més important. No es fan campanyes adequades. Certament el sedentarisme té molt a veure, però l’alimentació inadequada en té més. Només cal veure la quantitat de refrescs ensucrats que s’arriben a prendre, el munt de pastes greixoses i ensucrades en lloc d’entrepans de bon pa. La manca d’oli cru. No faré ara una llista, però si que diré que cal que s’utilitzin totes les eines de comunicació pública per informar i ensinistrar als pares.
Suposo que si se li explica seriosament a un pare que gràcies a quin menjar dóna al seu fill, aquest tindrà un vida amb més risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis i obesitat i que segurament li prendrà un 10% o un 30% dels anys de vida algun canvi farà. No sé…