Em costa entendre la raó per la que els diaris que es tenen per seriosos publiquen notícies ja publicades fa temps i sense aportar res de nou. Aquest és el cas d’El Mundo i El Economista amb la publicació avui d’un article sobre el primer aniversari de la Xarxa Universitària Iberoamericana d’Incubació d’Empreses, que complia al desembre el seu primer any d’existència. Aquesta notícia ja la vaig publicar a final del mes passat en aquest bloc.
El País parla del superordinador Mare Nostrum, comenta que en tres anys ha passat del 4t al 9è lloc mundial i que es prepara un ordinador 100 vegades més potent. A final de desembre parlava de l’ampliació d’aquest tema en aquest bloc. L’article comenta alguns dels projectes que desenvolupa. Tot i ser una notícia també “antiga” aquest diari dóna valor afegit. Justament avui la UAB anuncia una conferència de Mateo Valero. Diu així: Mateo Valero, professor de la UPC i director del Barcelona Supercomputing Center, impartirà la conferència “BSC: Supercomputadors del futur”, en el marc de les activitats organitzades durant l’Any de la Computació a la UAB. La seva dissertació tindrà lloc el proper 10 de gener, a les 11,30 h, a la sala de graus de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria.
Diu El Temps que a l’estiu Europa serà el centre de la mirada dels científics. Fa referència a l’endegament del Gran Col·lisionador d’Hadrons) i a la celebració a Barcelona de l’EuroScience Open Forum ESOF 2008, del que ja he parlat en aquest bloc. A veure si aprofitem l’oportunitat per donar un impuls a la divulgació científica.
El País fa una nova aportació al tema de la temporada, l’adaptació de les universitats a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Ara el diari explica els canvis que caldrà fer. Acostumats com estem els professors a la classe magistral ara l’haurem de fer diferent. El País munta un escenari de pel·lícula. De fet moltes de les coses que explica passen ja quan les classes no són nombroses. Canvi cultural de professorat i estudiants, és el que més costarà. De totes formes res d’això no serà possible sense inversions i adaptacions i no veig als governs per la feina. En parlarem aviat. Amb tot l’article és interessant. Consumer d’Eroski també parla del tema. Com fa habitualment fa un resum ben fet i sintètic.
El Economista parla d’un problema del que s’està parlant sovint. La manca de vocació per a l’estudi de ciències, especialment Matemàtiques i Física, i Tècniques, en general. Sectors on hi ha poc atur. Vist els resultats de PISA 2006, la cosa no pinta gens bé. Caldrà polítiques públiques per incentivar vocacions.
El Mundo parla d’un desastre de l’administració general de l’Estat que conec bé. El de l’homologació de títols estrangers. El MEC té munts de títols per homologar i alguns de més de tres anys. No dóna a l’abast per fer-ho. El problema no és només si s’homologa o no, és la manca de resposta. El Mundo també parla d’altres coses, de les franquícies, sistema pel qual un centre espanyol subscriu un conveni amb una universitat estrangera i imparteix, teòricament, el títol estranger. Aquí la picaresca és gran i els control de les comunitats autònomes deixen molt que desitjar.
El Mundo explica com treballen els “headhunters”. Com busquen talents en el món universitari. Aquest és un tema al que les universitats haurien de prestar especial interès. Destinar a algú qualificat per estudiar el tema i obrar en conseqüència. Aquests caçadors van bé i malament, per una banda ajuden a captar els millors, però de vegades aquests “millors” seduïts per un bon salari no acaben els estudis. Crec que això no és bo. Opinió discutible la meva.
El Economista amb un editorial “renya” al “sistema”. Diu que aquí es parla molt del nivell de recerca d eles universitats, de què cada vegada més empreses innoven però que innovar és convertir la recerca en benefici i que no acabem d’arribar al nivell de despesa en R+D dels països desenvolupats. Doncs té raó, però compte amb les polítiques.
El País publica un article de Manuel de León, matemàtic, professor d’Investigació del CSIC. Es lamenta de l’estancament i fins i tot descens del paper de la recerca matemàtica a Espanya i alhora es mostra esperançat pels projectes en marxa que, diu, poden resituar a Espanya en el context internacional. Aporta algunes dades.
Expansión publica que Genoma Espanya i Schering-Plough s’alien en recerca genètica. Es tracta d’un projecte, liderat per Sara Marsal, una investigadora del grup de reumatología del Institut de Recerca Hospital Vall’d Hebron, contarà amb la participació de 32 centres d’investigació públics d’hospitals universitaris, i estarà dotat amb set milions d’euros, que finançaran en un 25% la farmacèutica Schering-Plough, en un 60% el Ministeri d’Educació i Ciència i en un 15% les entitats participants, segons explica Fernando Garcés, director gerent de la Fundació Genoma Espanya.
Expansión publica un article relatiu a l’arribada de la nanotecnologia i a la biotecnologia. Parla de la innovació que pot arribar de la mà de l’adequada combinació d’aquestes matèries a les empreses que sàpiguen apostar correctament.