Enric I. Canela
El seu bloc es diu, ja ho sabeu, Reflexions del món i de l’educació, i m’ha fet reflexionar. Reflexioneu al respecte.
Enric I. Canela
El seu bloc es diu, ja ho sabeu, Reflexions del món i de l’educació, i m’ha fet reflexionar. Reflexioneu al respecte.
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Jo crec, que la separació no ha tenir un caire pejoràtiu, sino al contari, es tracta de donar els recursos més adients en el nois/es que més els cal. Està clar que els intineraris ( eufemisme utilitzat) tenen riscos, ben fet gairabé tothom està d’acord, el problema és quan no és fa bé…(i podria paralar-ne molt del tema)
Jo crec, que la separació no ha tenir un caire pejoràtiu, sino al contari, es tracta de donar els recursos més adients en el nois/es que més els cal. Està clar que els intineraris ( eufemisme utilitzat) tenen riscos, ben fet gairabé tothom està d’acord, el problema és quan no és fa bé…(i podria parlar-ne molt del tema)
Jo no estic a favor ni en contra, depèn. Depèn si és possible la recuperació sense que se’n resenteixi la resta d ela classe. El que no pot passar és que s’iguali per sota.
De totes formes no soc professional de l’educació mpreuniversitària i menys de nens o adolescents. No sabria com moure’m. Parlo per l’experiència rebuda i la percebuda.
L’heterogeneïtat dels grups es deu a molts factors, actualment la immigració és un altre fet que contribueix a fer més difícil als mestres gestionar l’ensenyament d’un grup. És evident que hi ha riscos, però també hi ha riscos, i molt grans, per als bons alumnes. Una possible sol·lució seria establir diferents nivells en funció d’assignatures o matèries -on la diferència de nivells és més sensible-, n’he sentit parlar.
Elies,
No soc capaç de treure massa conclusions, justament he mantingut un debat fràncament interessant amb David de las Heras després que en rsposta a aquesta pregunta meva va publicar un article sobre superdotats. Te’l recomano.