Enric I. Canela
Oriol Pujol ha dit avui que el Govern de la Generalitat ha acceptat jugar un paper patètic en aquesta escenificació, per afavorir la campanya electoral de Rodríguez Zapatero a la resta de l’Estat espanyol, de cara a les eleccions del proper 9 de març.
No entraré a explicar gaire del desastre de la reunió de la Comissió Bilateral, ni de “l’èxit” del traspàs de Rodalies de RENFE. Segur que comentaristes més qualificats i evidentment més brillants que aquest afeccionat ja ho faran. A més els que hagin vist TV3 hauran pogut adonar-se de la cara de Joan Saura, digna d’un article de Salvador Sosttres. Un poema. El Govern català, especialment Joan Saura, Antoni Castells, Joaquim Nadal, Joan Puigcercós i Mar Serna, ha fet un ridícul estrepitós que no es mereix el país. Els cinc conseller junts podrien apuntar-se a la Setmana Santa per fer de penitents, potser a Sevilla on mana el PSOE i al president espanyol li podria fer gràcia.
Malgrat això voldria constatar un fet que té a veure amb els continguts més habituals d’aquest bloc. Tenen amb veure amb aspectes d’educació, universitats. S’ha aconseguit la transferència en l’homologació i convalidació de títols estrangers no universitaris. Cal assenyalar que aquests títols els atorga la Generalitat, encara no s’entén que no estiguessin transferits. Coses d’Espanya. Amb tot les beques, malgrat, l’Estatut, la sentencia a favor del traspàs del Tribunal Constitucional i de les promeses de la ministra Mercedes Cabrera no s’han transferit. Indignant.
No sé si el ridícul en grup cou menys, però per aquest resultat no alia enviar cinc consellers. Cinc funcionaris d’alt nivell, per lligar les coses bé, ho haguessin fet, com a mínim igual, i ens haguéssim estalviat quedar com un país d’idiotes.
Doncs no ho entenc. No entenc perquè han fet el ridícul. La oferta del govern espanyol era a la baixa, no? Aquesta oferta s’ha rebutjat per injusta, no? Doncs s’ha fet el correcte. Si sempre ens estem queixant que els polítics catalans ens venem per un plat de llenties, per una vegada que ens plantem i, tot i que de la reunió no en surti cap acord, l’analisi és que s’ha fet el ridícul, arribarem a un punt en que els catalans ens podrem autodiagnosticar esquizofrènia col·lectiva!
Per favor! Si fós tan fàcil fer baixar del burro als espanyols, em sembla que ja se’ls hauria pogut fer baixar abans, no? Potser les coses estan començant a canviar! …Quanta demagògia i hipocresia “suelta”…
Salut i independència!
Albert,
Opino això perquè això ho sabien, gairebé, abans d’anar-hi. En aquest cas el que cal fer és dir: mira maco, no hi vaig. El que volen aquella gent és la foto i fer veure que avancen, mentre aquí anem seguint.
Tens raó en què si fos tan fàcil… Per això opino que no hi ha més que dir prou col·lectivament. No és que els espanyols no siguin fàcils de baixar del burro, és que nosaltres els fem el joc.
I Déu ens doni saluy i independència!