Enric I. Canela
Fa uns dies Miquel Duran, que sempre està a la cresta de l’onada en tema de rànquings, publicava una entrada al seu bloc: Indicador universitari – un rànking europeu en ciències. Volia comentar-ho de seguida, però abans volia llegir l’informe amb deteniment. La veritat és que l’he llegit, però requereix més feina de la que he fet i més informació d ela que he sabut trobar. Per aquí van algunes idees.
Tal com diu Miquel Duran es tracta d’un treball del Centrum für ochschulentwicklung: unabhängig, kreativ und umsetzungsorientiert (CHE), Centre per al Desenvolupament de l’Educació Superior, d’Alemanya.
El treball que publica CHE no és definitiu, es tracta d’un document de treball que titulen Identifying the Best:The CHE Ranking of Excellent European Graduate Programmes in the Natural Sciences and Mathematics de finals de 2007 i mesura dades del període 1997-2004. L’estudi considera la recerca de les universitats europees, en els àmbits de la Biologia, la Química, les Matemàtiques i la Física.
Per elaborar els rànquings el CHE considera diversos indicadors . Aquests són: el nombre de publicacions en la Web of Science (1997-2004); nombre de cites bibliogràfiques (excloent les autocites) i normalitzades per la mitjana de l’àrea); nombre d’investigadors excel·lents (aquells que hagin guanyat un Premi Nobel o una Medalla Fields, o que apareguin en els Highly Cited Researchers 1984-2003), i el nombre de projectes Marie Curie (en el 6è Programa Marc). A partir d’aquests indicadors classifiquen les universitats i les del primer quartil de cada aspecte obtenen una medalla d’or, les del segon una de plata i les que estan per sobre la mitjana però per sota la medina una de bronze.
Es consideren les universitats que obtenen medalles d’or o plata en tres del quatre indicadors se les considera del grup d’excel·lents. Menys de 60 a Europa de 4.500 possibles. A l’Estat apareixen 2 a Alemanya 13. Les que s’obtenen a l’Estat ho són a Matemàtiques, 3, i a Física, 6.
En el total de medalles la suma d’aquestes dues universitats dels grups d’excel·lència Espanya n’obté 9, (2 d’or, 7 de plata i cap de bronze) i el Regne Unit 82 (56, 24 i 2).
Quan es considera el total d’universitats que obtenen alguna medalla les xifres són més altes. Espanya obté 49 medalles (13, 27 i 9), mentre que el regne Unit n’obté 274 (107, 89 i 78). El nombre d’universitats que les aporten són 14 de l’Estat espanol. Al Regne Unit 42.
Les dues universitats excel·lents de l’Estat són la UB i la UAM. La llista s’ordena per nombre de matèries (Biologia, Química, Matemàtiques i Física) en les que s’han obtingut les distincions. Lògicament 4 és el màxim. La UB està en el grup que en té dues (Matemàtiques i Física) i la UAM una (Física). La UB obté 6 medalles (1 d’or i 5 de plata) i la UAM 3 (1 d’or i 3 de plata).
Una vegada més la UB és líder a l’Estat, en algunes matèries també apareixen la UAB i la UPC.
Hi altres aspectes que milloren el valor del rànquing, però no apareixen en el document, es poden consultar on-line. Correspone n a consultes als estudiants i professorat, a la valoració dels grups. Ho haig d’analitzar una mica més.
El problema és que algunes universitats no han aportat les dades. Segons diu el document es va establir contacte amb el rector i a partir d’aquí els responsables de relacions internacionals havien d’aportar les dades. No es van obtenir respostes de tot. La UB per exemple no aporta suficients dades, caldrà resoldre això.