A més de les notícies a les que ja vaig dedicar una entrada específica també han aparegut d’altres.
El Periódico parlava dijous d’un frau universitari. Un inexistent centre universitari britànic enganya milers d’estrangers. Es tracta de l’Irish International University (IIU). No és una universitat i no és irlandesa. Segons el diari amb un centre inexistent a Londres i un campus desconegut a Dublín, la IIU ha aconseguit durant els seus set anys d’existència que uns 5.000 alumnes de tot el món s’hi inscrivissin. Matrícules molt elevades proporciones títols sense cap mena de valor. El frau resulta tan elaborat i convincent que els estudiants poden acabar uns cursos complets de tres anys sense adonar-se que els estan estafant, diu el diari.
El Punt publicava dijous que la Fundació Ciutat de Valls reparteix 24.480 euros entre estudiants que resideixen a l’Alt Camps, estudien a l’estranger i disposen d’un beca de mobilitat. Donen 180 euros al mes als 18 alumnes. Entre tots sumen 136 mesos d’estada fora. És un suport a unes beques, normalment massa baixes.
Cinco Días publicava dijous una entrevista amb Carlos Martínez Alonso, director de CSIC. Carlos Martínez Alonso és un bon científic, ponderat i sap bé de què parla. La seva tasca en aquests anys al capdavant del CSIC ha estat bona i sense excessives vel·leïtats polítiques.
El Sur de Màlaga parlava divendres de les beques que La Caixa ha creat per quatre centres de Biomedicina i a les que ja em vaig referir en aquest bloc. Explica que cada any s’incorporaran 10 llicenciats a cada centre, 40 en total, durant quatre anys. Beques quadriennals de 1.500 euros mensuals nets els dos primers anys i 1.700 els altres dos. A més una quantitat equivalent per any per a despeses de viatges, seminaris, etc. Els interessats podeu llegir la Nota de Premsa Oficial de l’Obra Social de La Caixa aquí.
La conferència del conseller Huguet al Cercle d’Economia a la que ja vaig prestar una atenció específica en aquest bloc va ser tractada per la premsa divendres. Expansión, La Razón, i El Punt dediquen algun comentari a aquest tema. Pocs rectors van assistir a la conferència. L’amic Elies ja va fer alguns comentari en aquesta entrada del bloc.
L’AVUI divendres deia que l’empresa cerca talents entre els alumnes d’ESADE. Jo aquí si que faré un comentari crític sobre la intel·ligència dels empresaris. Crec que fan molt bé en cercar nous talents entre els estudiants d’ESADE i d’IESE (no ho diu l’article), però les empreses competitives i innovadores han de pensar que els convindria cercar talents entre els alumnes de Física, Matemàtiques, Química, Bioquímica, Filosofia, Enginyeria, etc. Ja fa anys els americans deien que els millors directius els trobaven entre els matemàtics i els filòsofs, una reflexió. Una pregunta innocent: Per què Repsol va fer el ridícul a Algèria no fa gaire? Només suggereixo que analitzeu les cúpules directives de l’empresa espanyola i la dels seus competidors estrangers.
Referent a la notícia d’ESADE em penso que el que anaven a cercar les empreses no eren directius sinó persones a punt d’acabar la llicenciatura per entrar a les empreses. De fet, el que han fet és el típic fòrum empresarial que les empreses fan a totes aquelles universitats on els deixen (em penso que la UB en té un). Fins on jo sé, les empreses generalistes solen ser molt versàtils pel que fa a l’especialització. Per elles el que compta és tenir una carrera universitària i unes mínimes habilitats generals, i no si has fet administració d’empresa, química o dret. Un altre tema són empreses que busquen perfils especialitzats, però no era el cas de la notícia.
David,
Si, en principi busquen joves, no directius, seria absurd que busquessin directius estudiants, A mi em sembla molt bé aquesta iniciativa.
Passa però que he barrejat això amb una dèria personal. El culte als economistes no és bo tot i que hi ha de magnífics, com en qualsevol altra carrera. Jo soc sempre més aprtidari de tenir alts directius de qualsevol carrera sempre que hagin fet algun màster després.