Enric I. Canela
Arribo a Las Palmas i llegint les notícies em trobo amb un article de La Gaceta de Canarias – El Mundo sobre les Jornades de Finançament de les que soc ponent i de les que parlava aquest matí en aquest bloc abans d’anar a agafar l’avió.
L’article de Yurena Luzardo, destaca (traduït):
El plantejament consisteix que un finançament gairebé gratuït afavoreix la ineficiència / Els centres superiors analitzen el seu futur financer
Jo dic: Certament el contingut d’aquest article és difícil de llegir (i no és cosa de la traducció). Amb la majoria de les coses coincideixo, però hi ha grans diferències de visió des d’un lloc i altre de l’Estat. A més les universitats “petites” tenen problemes diferents de les grans.
I l’article diu així: José Regidor, rector de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària (ULPGC), va afirmar ahir que “les baixes taxes de les matrícules” que mantenen ambdues universitats canàries “perjudiquen” a aquestes institucions acadèmiques, al mateix temps que són “inadequades” respecte a la resta d’Espanya i Europa.
Regidor va fer aquestes declaracions amb motiu de la presentació de les Jornades de Finançament de les Universitats Públiques Espanyoles, que a partir de demà i durant dos dies se celebraran en la capital grancanària.
El rector va reconèixer la complexitat de l’assumpte de les taxes i va dir que els alumnes que manquen de recursos econòmics han de tenir garantits els seus estudis universitaris mitjançant beques del Govern per accedir als mateixos, sent les possibilitats en l’actualitat “importants”.
Al llarg d’aquests dos dies, més de 70 representants de les diferents institucions universitàries del país debatran el model de finançament futur que persegueix desenvolupar l’Europa del Coneixement dintre del marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), però introduint criteris de mercat, tal com ja ho han fet països amb sistemes universitaris de prestigi.
Regidor va destacar la “rellevància del debat al que ens enfrontem perquè actualment només queden diners per contractar al personal docent”.
El rector va explicar la singularitat del sistema de finançament vigent en la Comunitat Autònoma a través del com més del 70% del pressupost és aportat pel govern regional i a més destinat al capítol de personal, el que “limita la recerca i innovació davant la impossibilitat de contractar nou personal i a més presenta reduïdes partides per a infraestructures”.
Així mateix, Lothar Siemens, president del Consell social de la ULPGC, va recalcar l’estret marge de finançament extern del vigent sistema. Això, unit a “problemes de tipus fiscal fa que els empresaris es retrotreuen d’invertir en educació, innovació i recerca”.
Per això, Siemens va advocar que es contempli la possibilitat de reformar la Llei de Mecenatge amb l’objectiu que la inversió privada pugui finançar projectes públics. En aquest sentit, Regidor, va defensar la possibilitat que “el reglament de la Reserva d’Inversions Canària (RIC) inclogui la innovació entre les oportunitats per al empresariado”.
Així mateix, ambdós van coincidir en la necessitat que les conclusions resultants d’aquestes jornades “s’incloguin en el nou contracte programa sobre finançament que les dues universitats canàries negocien amb l’Executiu regional, qüestió a la qual Milagros Luis Brito, consellera d’Educació també present a l’acte, es va comprometre a ser “sensible i receptiva per conjugar les conclusions amb el resultat de les reunions que estem mantenint, ja que tota millora en el sistema de finançament de les universitats “revertirà en la rendibilitat de la inversió de l’Administració”.
El debat contarà amb la presència d’Ángel Gabilondo, president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, així com de representants de les universitats i gerents i presidents dels diferents Consells Socials.
L’increment de taxes augmenta els recursos privats
El document de finançament del sistema universitari espanyol de la Comissió de Finançament proposa un finançament majoritàriament públic, però amb una major distribució dels costos amb el sector privat. Així, s’estableix la relació 80% públic i 20% privat.
El plantejament estableix que un finançament gairebé gratuït afavoreix la ineficiència. L’equitat s’assoleix amb un increment de les beques i la incorporació de préstecs–renda. Així, l’experiència internacional assenyala que un increment de les taxes acompanyada d’una adequada política de beques no afecta a la demanda i incrementa els recursos privats.