Traduït d’un editorial de La Vanguardia 24 de gener
Radiografia de l’ensenyament
Un estudi de la Fundació Bofill ve a llançar una mica de llum a la situació dels mestres a Espanya i Catalunya. Mentre es posa de manifest que els professors que es declaren insatisfets amb la seva situació són només un 5%, el que desvirtua la creença molt generalitzada que és una professió de gent cremada, conclou al mateix temps que la carrera emmalalteix de falta d’incentius per a l’ascens professional, el que disminueix l’horitzó i suposa un risc de desmotivació en una tasca en la qual l’esforç personal és bàsic.
El citat estudi confirma que en els últims quinze anys hi ha hagut a Espanya un augment molt important de la plantilla de mestres i professors en l’ensenyament primari i secundària, tant en la pública com en la concertada, pel que, en teoria, hauria d’haver-se reduït la ràtio d’alumnes per professor. No obstant això, les aules segueixen apareixent en molts casos plenes a vessar per una dolenta utilització del sistema que ha de cridar l’atenció dels gestors.
Una de les causes d’aquest fenomen és, probablement, segons l’estudi, el fet que els docents són els quals menys hores lectives netes o de pissarra imparteixen, el que no significa que no treballin, sinó que ocupen tasques al marge de les aules. Una afirmació que no serveix per a la primària a Catalunya, que, amb una mitjana de 888 hores lectives per curs, se situa entre les set primeres de l’OCDE.
Altra qüestió és el cost de les hores de classe per professor a Espanya, que és un 25% superior a la mitjana dels països comparats. Encara que en el cas de Catalunya aquesta relació és inferior a la mitjana espanyola i tendeix a acostar-se a la de països on, com a França, l’ensenyament ha tingut tradicionalment un gran crèdit quant a la seva eficiència.
Altra qüestió d’interès en el citat estudi de la Fundació Bofill és la qual es refereix als nivells salarials. Aquí l’investigador assenyala una sèrie de contradiccions en l’estructura temporal dels emoluments percebuts pels docents. El primer salari és una quarta part superior a la mitjana de l’OCDE, però aquest nivell es redueix a mesura que passa el temps i arriba a ésser de la meitat quan han passat quinze anys, per recuperar-se al final de la carrera. Els sindicats de l’ensenyament han criticat durament les dades sobre els salaris del citat informe, que els calcula en relació amb les hores de classe efectiva que donen en les aules.
El debat sobre la situació del professorat s’ha accentuat arran de la vaga en el sector que els sindicats han plantejat per al pròxim dia 14 de febrer contra el projecte de llei d’Educació que ha presentat el conseller Maragall. Consideren que la llei obre la via cap a la privatització d’algunes funcions. L’esperit del citat projecte xoca de front amb els criteris ideològics i corporativistes que defensen els sindicats.