Enric I. Canela
Ahir Elies va escriure un magnífic article que titulava Tripartit: el factor X (de Xusma). Ja l’haureu llegir. Avui recomano que el complementeu amb la columna Llir entre cards que publica diàriament Salvador Sostres a l’AVUI. El títol és Fer el ridícul. No s’ho s’escaparà que va de Saura.
Hi ha coses que un país no es pot permetre. És pot ser de dretes, d’esquerres, ecologista o soci del Barça, accepto opinions diverses, però no accepto que es mantingui un conseller que ja que no té l’autobús de l’Estatut i que ja ha complert la fita històrica de posar a l’Estatut de Catalunya que tots tenim dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat.
De totes formes tranquils. El programa electoral de l’equip que encapçalava Saura a les eleccions nacionals i que l’ha portat al Govern diu a la pàgina 313:
- La Generalitat mitjançant la Conselleria d’Interior ha de ser l’autoritat única de seguretat a Catalunya i la Junta de Seguretat de Catalunya ha de ser l’òrgan de coordinació de la Generalitat amb els ajuntaments i el Govern central.
- El Govern de la Generalitat elaborarà un informe anual sobre la situació de la Seguretat a Catalunya.
- La Conselleria d’Interior elaborarà un Pla de Seguretat Pública de Catalunya que establirà les directrius i les polítiques a desenvolupar a partir de la previsió de riscos, les actuacions i els mitjans en matèria de seguretat ciutadana, emergències i seguretat viària. Aquest pla serà revisat bianualment.
Si teniu dubtes d’alguna cosa mireu el Pla de Seguretat Pública de Catalunya. Per cert algú em pot dir on trobar aquest document? Molta publicitat no se li ha donat.
Entrem en una nova era: Llegeixo al web de la Generalitat: El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, es reuneix avui divendres, 25 de gener, a les 12.30 hores amb el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba a la seu del ministeri de l’Interior a Madrid. Això marca un abans i un després.
Hola Enric, gràcies per la teva amable referència al meu post.
Sí, com ja vas veure ahir, estic molt irritat. I és una irritació que va a més, perquè cada cop trobo més indecent el que està passant. Una setmana després el Saura es reuneix amb el ministre. Impressionant. Però si hauria d’haver agafat el primer avió i plantar-se allà a veure què passava!
I el Montilla?? Com és possible que davant la gravetat de les acusacions encara no hagi obert la boca??? Que estem parlant d’una cosa molt sèria, per l’amor de Déu.
Callar no és sinònim de res. Només de fer el pena i de no tenir ni de lluny l’alçada institucional que requereix el càrrec que ocupa.
Ni l’un, pel silenci indigne i covard, ni l’altre, el Xoan, per bocamoll, per desinformat i per no tenir la contenció necessària que obliga el seu càrrec. Es va voler fer l’home, i ha fet un ridícul indignant.
Però, sobretot, s’ha posat en evidència, com bé dius, en mans de qui estem.
Una altra cosa que caldria analitzar: són les 14.32 de divendres. Si ara mateix entre a la Vanguardia, dóna pèls i senyals del modus operandi, d’objectius, etc. Si entrem a Vilaweb (i mira que me’ls estimo) les notícies relacionades amb aquest cas sembla que parlin d’uns altres fets, d’una altra ciutat i d’un altre país. Tenim un problema.
Amb la incorporació dels mossos vam conseguir segurat.
Amb la incorporació de militarsverds vam conseguir insseguretat.
Tothom sap, que Montilla, per desinflar iniciativa li van oferir a Saura el ministeri de Interior, un tiu que desallotja ocupes, i està a favor dels ocupes. En fi, esperem que no arribin els tocs de queda d’un govern militar.
Elies i David,
En això també soc dur. Dos culpables. saura i Montilla, a la resta els disculpo, fan el que han de fer i el que no han de fer és criticar a un membre de l’equip encara que interiorment pensin que no n’encerta cap.
Disculpo que el Ridao digui el que va dir perquè no ha de criticar al seu equip. Tampoc no l’ha defensat. I ja sebaeu que no és el meu.
El partidisme sectari no m’agrada vingui de qui vingui. VilaWeb s’equivoca. No ha de fer el que fa. La not´cia que fa sobre el tema està esbiaxada.
Montilla no està a l’alçada.
Enric, de Ridao he criticat les seves declaracions sobre la justícia. No pot dir el que va dir, no pot demanar discreció o prudència, ara no ho recordo, per tal de no crear alarmisme. Hi ha una interlocutòria, hi ha uns càrrecs, hi ha un fiscal… i hi ha un procediment judicial obert, amb les seves garanties. En Ridao, que és de Dret, sap perfectament que les seves declaracions no tenen cap mena de sentit.
D’altra banda, com tu, he centrat les crítiques més severes en el conseller responsable i el president.
Elies,
No n’era conscient. A vegades quan sento segons què desconnecto. Si és així tens tota la raó. Avui he llegit un comentari al bloc de Jesus Palomar que el deixa pels núvols.
No he llegit el comentari, però he vist la premsa i ahir vaig sopar amb dos amics que hi varen ser, a la soporífera conferència.
Ridao no és cap sant de la meva devoció. És el clàssic polític “boia”, que està on està exclusivament perquè, com les boies, flota en les aigües remogudes. Es va salvar pels pèls quan la crisi Colom-Carod/Puigcercós situat en aquella virtual “tercera via”. Té poquíssimes idees pròpies, per no dir cap. Si li diuen a l’esquerra, a l’esquerra. Si li diuen a la dreta, a la dreta. Si amunt, amunt. I així.
Compta, això sí, que és un dels pocs que ha estudiat d’aquesta tropa, que és una persona sèria, i que procura documentar-se. És, per tant, i això evidentment només és la meva opinió, un bon segon, un bon “escudero”.
Però ell no dirà mai si això és així o aixà, si s’ha d’anar per aquí o per allà. Sempre demanarà què fer. I si hi ha conflicte, callarà i esperarà veure qui guanya, per sumar-s’hi.
I ara potser sí que l’he acabat “atacant” una mica, he he he.
Elies,
Jo no conec gaire al Ridao. Em desagrada el seu to. El seu CV és el normal d’algú que ha fet la tesi i s’ha ficat en quatre associacions polítiques, res d’especial. No puc dir gaire més. Quan no connecto amb el to…