Espanya en situació d’emergència

Enric I. Canela

Diario Médico publicava ahir: Catalunya guanya per golejada a Madrid en recerca. Es refereix a la recerca biomèdica.

La cosa és molt greu perquè subtitulava: L’Hospital Puerta de Hierro ha estudiat la producció científica dels hospitals de Madrid i Catalunya i ha demostrat que el retard dels primers respecte als segons no només no decreix sinó que augmenta. És preocupant la cosa, tenim un problema d’Estat. Totes les alarmes enceses.

L’article diu:

“La recerca biomèdica internacional està organitzada en centres monotemàtics i gràcies a ells s’ha incrementat el coneixement en aquesta matèria, però és difícil traslladar-lo a l’àmbit clínic. Per això ara s’està definint la recerca traslacional”.

Durant la jornada sobre la Repercussió de la Llei de Recerca Biomèdica en l’activitat investigadora dels hospitals, organitzada pel servei de Farmacología Clínica de l’Hospital Universitari Puerta de Hierro, a Madrid, i la seva Fundació per a la Recerca Biomèdica (Fibhuph), Luis Álvarez-Vallina, de la Unitat d’Immunologia Molecular d’aquest centre, ha deixat veure que la recerca bàsica en els hospitals és necessària, però ha dubtat que sigui possible.

Aquest dubte sorgeix de preguntar-se si el Servei Madrileny de Salut està preparat per liderar el desenvolupament de la recerca traslacional a Espanya. Per a saber-lo, en el Puerta de Hierro estan realitzant un estudi descriptiu transversal que analitza la situació entre 2000 i 2006 i que compta amb precedents que assenyalaven una gran diferència entre el nivell investigador dels hospitals espanyols. L’estudi utilitza indicadors bibliomètrics simples i compostos (indicadors de visibilitat) per a l’anàlisi.

Malgrat que encara treballen en l’estudi, Álvarez-Vallina ha avançat diverses conclusions: “Els hospitals universitaris segueixen marxant a dues velocitats molt distintes, i la producció bibliogràfica dels centres més investigadors de Catalunya augmenta respecte als de Madrid”. El Clínic de Barcelona va produir 506 documents en 2000 i en 2006 va arribar els 633; la Vall d’Hebron ha passat de 311 a 347; el Ramón y Cajal de 203 a 219, i el 12 d’Octubre de 217 a 203, segons la cerca realitzada per Cristina Escudero, de l’hospital.

El gran problema que això implica, això no obstant, pot estar per arribar: “S’estan generant dues categories d’hospitals universitaris: els de nivell europeu, com el Hammersmith, de Londres, seran generadors de coneixement, i d’altra banda estaran els del nivell domèstic, que seran consumidors i proveïdors de serveis”.

“A Europa, segons necessitats i característiques socials, es dimensionaran les àrees clínica, bàsica i traslacional, sobretot la segona. L’altre nivell tendirà més a un model adipós, en el qual l’àrea clínica ofegui a les altres dues”.

Repte compartit

Plantejat el problema, arriba el torn de les possibles solucions: “És una responsabilitat compartida”, ha dit Félix Bonilla, director del Fibhuph, que ha defensat el model de fundacions.

Per la seva banda, Luis Guerra, de la Subdirecció General de Programes Internacionals de Recerca i Relacions Institucionals de l’Institut de Salut Carlos III, ha subratllat que existeixen molts programes que fomenten la recerca, com el VII Programa Marc i el Ambient Assistant Living, que encara ha d’implantar-se i que està orientat a les persones majors.

Tant Guerra com Elena Andradas, directora de l’Àrea de Recerca i Estudis Sanitaris de l’Agencia Laín Entralgo, han defensat el paper de l’actual Pla Nacional d’I D i. Per primera vegada, la institució madrilenya té pressupost específic per a la recerca, segons Andradas, que ha apuntat al futur Pla de Recerca Biomèdica de l’agència com “alguna cosa molt necessari”.

Per tant, sembla ser que existeixen estructures en les quals donar-se suport per créixer més en recerca, però vam continuar sense saber per quina raó Madrid no està al nivell esperat en aquest camp.

Convoquem a la Diputació Permanent del Congrés.