Article traduït de la Vanguardia del 3 de febrer de 2008. Autors:Mercè Beltran i Josep Corbella
Els rectors reproven el tracte del Govern a la universitat
Resum
Dimarts passat, els vuit rectors de les universitats públiques catalanes es van reunir, a proposta de La Vanguardia, per a parlar del present i el futur del sistema. Es va constatar un elevat grau de consens i una certa decepció amb la política universitària del Govern. I és que, per primera vegada, els rectors han abandonat la seva posició individual de defensa única de la seva universitat per a construir un nou model d’universitat més cooperativa i col·laboradora. Aquesta filosofia la volen explicar en el llibre blanc de la Universitat de Catalunya, un document que estarà llest en unes setmanes.
Per als rectors, la marca Universitat de Catalunya evidencia la voluntat de potenciar les estratègies comunes amb l’objectiu que el sistema universitari català sigui globalment més competitiu. És un model, expliquen, que defensa la identitat de cada institució universitària reforçant tots els elements de cooperació del sistema.
Qüestions plantejades
Les relacions amb la conselleria no han estat fàcils durant aquest curs. Estan millor?
Anna M. Geli: En la primavera passada va haver moments de tensió. Arran d’això, creem uns grups de treball, vam establir un calendari i vam anar identificant els problemes. En alguns aspectes hem avançat i en uns altres no. Fa poc analitzem amb la comissionada el conjunt de les accions. D’altra banda, estem un poc decebuts i preocupats perquè en el pressupost de la Generalitat per a aquest any no s’han inclòs els 50,9 milions que esperàvem.
Lluís Ferrer: Era un acord signat amb el Govern.
Geli: Ens asseguren que es resoldrà, hem fet diverses reunions per a buscar una sortida, però no és una notícia positiva que encara no estigui solucionat del tot.
Quines coses han anat bé?
Geli: En el Consell Interuniversitari s’han discutit, entre uns altres, temes de professorat, però s’ha de tenir en compte que les universitats som autònomes i aquesta autonomia i llibertat quant a la gestió de personal podria quedar condicionada segons les decisions que es prenguin. No hauria d’haver un model únic.
Vostès van reclamar fa un temps directrius polítiques clares. Hi ha hagut resposta?
Màrius Rubiralta: Després d’aquesta petició, el president de la Generalitat va dir que volia veure accions dels rectors, especialment en la reducció de titulacions. Reaccionem de seguida. La conselleria és conscient que tenim voluntat de treballar més enllà dels nostres propis interessos. Aquí s’inscriu la voluntat d’engegar la marca Universitat de Catalunya.
Antoni Giró: No s’ha avançat massa a definir el model d’universitat pública que es vol per als pròxims anys. No se sap tampoc quin serà la relació entre els centres de recerca d’excel·lència i les universitats.
Josep Joan Moreso: Jo els demanaria (als governants) que, quan parlin de les universitats, ho facin en positiu. Del Govern esperàvem que posés de manifest que les universitats catalanes han donat un pas molt important i que fem millor les coses, que la qualitat dels professors és més alta, igual que el nivell d’exigència als estudiants. I quant a transferència del coneixement a la societat, hem començat a introduir nous instruments per millorar la difusió d’aquest coneixement a la societat. Sovint, les universitats són vistes (pels governants) com un problema perquè, diuen, són ingovernables, tenen pocs estudiants, només pensen en si mateixes… i es té la percepció que això no té solució. Encara hem de millorar, hem de donar un salt qualitatiu i el Govern ha d’ajudar-nos.
Imma Tubella: En altres països la universitat està en el centre de la política nacional. La universitat catalana desitja que aquí també sigui considerada com una peça fonamental del creixement econòmic i de la millora del benestar social.
Ferrer: Comparteixo el que s’ha dit. Un any de Govern ens ha confirmat que la universitat no és una prioritat. No hi ha directrius clares, ni un model definit. No s’ha concretat el finançament. Però és cert que hi ha voluntat d’escoltar.
Francesc Xavier Grau: Les universitats estan prenent la iniciativa, tant en docència com en recerca. Coneixen els reptes que tenen davant (Bolonya) i les seves necessitats i vam actuar sobre la base de la nostra autonomia, retem comptes a la societat i plantegem una estratègia col·lectiva, mantenint cadascuna la seva especificitat i objectius. El que ara necessitem és una política universitària i unes directrius polítiques més concretes.
Rubiralta: Fins a ara, la comunitat universitària estava acostumada que cadascun treballés perquè la seva universitat guanyés individualment, però el model ha canviat i ara es tracta que guanyi el sistema i, per tant, Catalunya. A diferència del que hi ha, el que estem construint ha de ser sostenible i aplicable. Hem de mantenir el nostre compromís social, però alhora estar en la elit de les universitats i promoure accions que tendeixin a l’excel·lència, mantenir l’equilibri territorial i tenir universitats obertes, perquè cadascuna, per si sola, no podria conjugar tants factors. [La resta dels rectors assenteix.] S’ha comès l’error de considerar a cada peça del sistema com una individualitat mentre s’aplicaven paràmetres globals per a cadascuna. Hem entès que no era el moment de discussions, sinó de redefinir un sistema en el qual cada universitat incrementi els seus elements diferenciadors. Procurem establir un sistema d’universitats intensives en recerca, promovent el creixement econòmic i incidint a més en el seu aspecte social. Cadascuna té les seves fortaleses, però si sumem i actuem com un sistema cohesionat, funcionarem millor. Europa està refundant la seva universitat, construint un model diferent que, sense perdre la seva arrel humanística, afegeixi elements de qualitat.
És en aquesta estratègia comuna que estan desgranant on s’enquadra la marca Universitat de Catalunya?
Joan Vinyes: Què seria de Catalunya sense les universitats?, seria diferent. El Govern hauria d’apostar per la Universitat de Catalunya, és una gran oportunitat que estem creant entre tots.
Ferrer: Algunes solucions vénen del sistema en el seu conjunt, no individualment. Segur que serà millor que treballem conjuntament per trobar solucions als problemes de l’educació universitària. De totes maneres, l’ideal seria la complicitat del Govern en la construcció d’aquest nou model.
Geli: Hem fet el que havíem de fer. Estem treballant en un model clarament europeu i donant els passos necessaris. El Govern es manté en un segon pla, sense posar problemes i sumant-se a això. Prenem la iniciativa i hem creat la marca. El Govern ha de donar-nos suport, donar-nos recursos, definir el paper que la universitat té en el país i requerir-los la seva responsabilitat amb la societat. No es pot canviar de model cada quatre anys.
Vinyes: Estem davant un moment històric, no hem de deixar-lo escapar.
Giró: Els rectors mai no havien estat disposats a parlar de tot sense enfrontar-se. Ara estem units, és més fàcil posar-se davant i liderar. Serà molt difícil tornar a trobar un conjunt de rectors que estiguin disposats a treballar junts com nosaltres.
Tubella: Per a construir un sistema més just i competitiu és necessari saber quin model es requereix. Si no hi ha model, no hi ha lideratge.
Geli: El lideratge universitari ho estem duent especialment els rectors i rectores.
Tubella: El país hauria de tenir més en compte a les universitats. Avui aporten el coneixement necessari per a la construcció del país.
Grau: Encara esperem que es consideri la política universitària com a prioritària.
Moreso: La cooperació no exclou que cadascun tingui el seu perfil i millori. Què manca? Una posició del Govern que generi uns incentius per a la cooperació, perquè resulta que aquesta nova política de cooperació no està premiada en el sistema. La cooperació encaixa bé amb el model social europeu d’universitat humboldtiana. Si volem desenvolupar correctament el model europeu, ho hem de fer entre tots, perquè si cadascun decideix individualment, no funcionarà.
Rubiralta: Necessitem la implicació del Govern. Una mica anàleg ha ocorregut a França.
Tubella: Si havia un model difícil de canviar era el francès; no obstant això, està evolucionant a ritme excepcional perquè hi ha un lideratge de les universitats i del Govern. Hi ha punts de diàleg.
I demà la segona part.