Enric I. Canela
El rectors proposen una selectivitat que puntuï diferent segons l’ensenyament. Fa uns vint anys vaig proposar al conseller Laporte que intentés aconseguir aquest canvi. Moltes vegades vaig insistir als responsables del Ministeri d’Educació i Ciència i al propi Consell de Coordinació Universitària. A veure si ara els rectors fan suficient pressió. Això no s’aguanta.
Grau diu que la nota més alta que donaven era al capital humà. I alguna cosa que no s’acostuma a dir és que aquest capital humà està format en el nostre sistema educatiu. De totes formes voldria recordar que el World Economic Forum considera la formació del capital humà com un dels dèficits més importants de l’economia espanyola. No parlen dels universitaris, parlen en general.
Aposta per una selectivitat distinta
Article de Mercè Beltran i Josep Corbella traduït de La Vanguardia del 4 de febrer de 2008
Les universitats consideren que han de canviar-se les proves d’accés
El descrèdit del sistema educatiu i la sensació que els resultats dels alumnes catalans no són els quals cabria esperar; la necessitat o no de reformar les proves d’accés a la universitat i el futur màster per a la formació de professors de secundària van ser altres de les qüestions que van sorgir gairebé sense interrupció durant el debat dels vuit rectors de les universitats públiques catalanes.
Les observacions dels rectors respecte als resultats de l’informe PISA van ser bastant coincidents. Encara que els preocupen els indicadors, van criticar el qual totes les lectures que es fan siguin “catastrofistes”.
Referent a això, Josep Joan Moreso (UPF) va recordar que en resultats mitjos no estem tan lluny dels països veïns, i va insistir que hem de ser conscients “de la nostra història, d’on venim, de quin és el nivell de formació dels pares dels nens que avui estan en l’educació obligatòria”; afirmació que van secundar els seus col·legues.
Antoni Giró (UPC) va insistir en una idea, que també es va comentar en altres moments, i és aquesta tendència al catastrofisme quan s’analitzen informes sobre la situació de l’ensenyament. “Ens agrada dir que el nostre sistema va molt mal. I, per exemple, és fals que els nostres estudiants sàpiguen menys castellà que els de la resta d’Espanya, però això a Madrid es diu constantment. I de tant dir-lo, al final sembla veritat”.
El rector Francesc Xavier Grau (URV) va recordar els resultats d’una enquesta realitzada a 70 empresaris sobre el personal que arribava a les seves empreses. “La nota més alta que donaven era al capital humà. I alguna cosa que no s’acostuma a dir és que aquest capital humà està format en el nostre sistema educatiu. Ara l’ensenyament és obligatori fins als 16 anys i la universitat està més massificada, però els bons estudiants d’ara són millors que els millors estudiants del passat”.
Lluís Ferrer (UAB) va afegir que “nosaltres millorem, però hi ha altres que corren més, com Universitat de Cambridge o les de Utrech o Munich”. A l’escola, va dir Ferrer, “se li està demanant massa, li exigim coses que abans eren responsabilitat de les famílies. Si anem afegint matèries, és possible que no hagi temps per a les matemàtiques”. Antoni Giró (UPC) va aplaudir l’obligatorietat de l’educació fins als 16 anys, però no que “tots estudiïn el mateix. La uniformitat no ajuda a millorar el sistema”.
Moreso va proposar un canvi en les proves d’accés a la universitat (PAU). Encara que va reconèixer que qualsevol canvi “genera preocupació”, es va mostrar partidari de “pensar-lo amb temps i veure quin tipus de proves fem per a un sistema (universitari) que no té catàleg”. Segons el parer de Ferrer, serà el propi sistema “l’ens obligui a revisar les PAU”. Com suggeriment, es va remetre a altres països que fan una prova de batxillerat, que calibra el nivell de maduresa de l’estudiant i una prova en cada universitat, distinta en funció de la carrera. Giró va comentar que tal vegada podria pensar-se que les PAU “puntuessin de manera distinta segons la carrera a cursar”.
Ferrer també es va referir a l’accés dels estudiants estrangers o els quals han cursat un batxillerat que no requereix les PAU per entrar en la universitat: “Hem penalitzat als nostres estudiants amb 1-2 punts menys en la nota d’accés respecte als que no han hagut de fer proves específiques. Com més global i equitatiu sigui l’accés a la universitat, millor”.
Va ser el rector de Lleida, Joan Viñas, el qual va posar sobre el tapet el debat sobre el màster per formar professors de secundària. La idea del conseller de Educació era que el curs pròxim estigués en marxa, però tot apunta que no funcionarà fins al següent. “Aquest màster requereix recursos i el sistema ens ha de dir quins perfils vol, però ens hem d’organitzar nosaltres. Estem oberts a les necessitats de la societat. Es comenta que en tres o quatre mesos ja es disposarà del mapa universitari. Ja veurem”, va dir Viñas. Giró va insistir en que “algú ha de liderar aquest màster”.