Enric I. Canela
Ahir INFO EUNCET, el butlletí electrònic de l’Escola Universitària Caixa Terrassa va publicar-me una entrevista que titulen, el títol és d’ells: “El nostre sistema universitari es basa massa en el voluntarisme”
Diu l’encapçalament que hi fan: En aquests moments Catalunya viu un procés de reflexió sobre com enfocar l’estratègia de país per enfortir els àmbits de la innovació i la recerca. Les universitats, les empreses i els poders públics són els tres actors clau per a l’impuls definitiu, sense oblidar el contrapunt que aporti la societat civil.
I tot seguit escriuen:
En aquesta entrevista, el president del Cercle per al Coneixement, Enric I. Canela, analitza de manera crítica el camí que s’està fent. Els polítics i l’estructura universitària de docència i recerca, comenta Canela, podrien ajudar molt més a fer camí cap a l’economia del coneixement.
La teniu a la vostra disposició. No està centrada en la universitat i la recerca, és més aviat sobre l’economia del coneixement. També trobareu informació sobre el Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast.
Enric, m’ha agradat molt el retrat que fas de la universitat. Al cap i a la fi, són reflexions basades en el sentit comú, però que no tothom s’atreveix a fer en veu alta.
Respecte a la reforma de la Funció Pública, em temo que no arribem… Com deia recentment en Xavier Marcet al seu blog, “Una buena idea sería no fichar a nadie que creamos que nunca se irá de la universidad”. Algun ministre ja va apuntar que calia, a l’igual que es fa amb l’entrada, la sortida de l’Administració Pública.
Perdó, la darrera frase és incompleta:
Algun ministre ja va apuntar que calia, a l’igual que es fa amb l’entrada, REGULAR la sortida de l’Administració Pública.
Anna, Moltes gràcies per la “floreta”. Encertat o no, crec que és important intentar parlar clar. Odio el tacticisme de la política.
Ahir mateix, en un sopar, vaig plantejar clarament al Pere Macias el tema de la reforma de la funció pública, res de clar. Ho faré amb altres grups i em temo que no diran res. Fins que no s’agafi el toro per les banyes no farem res i ningú no s’atreveix perquè són vots.
Potser si, això que diu el Marcet (que és una de les persones més intel·ligents que conec), però hi ha vocacions. A mi, per exemple, no m’agradaria marxar, m’agrada la meva feina i sempre he intentat tot per la universitat. M’ha agradat sempre, sobretot la gestió, cosa que ara no faig.
I cert, caldria regular la sortida.
Enric,
No tinc el plaer de conèixer personalment en Xavier Marcet, però trobo que els seus escrits tenen una gran dosi de sensatesa. Per això mateix penso que -quan afirma que no s’hauria de fitxar ningú que no pensés mai marxar de la universitat – ho diu en el sentit d’aquell segment de persones que un cop ingressen a la universitat no se’n preocupen per treballar el millor que saben, per formar-se de manera continuada, per aportar valor a la institució. En definitiva, crec que fa referència a aquells que no estan disposats a marxar de la universitat perquè són conscients que cap més biòtop laboral els podria integrar satisfactòriament. Lamentablement, segons en Xavier, conformen un terç del que ens trobem cada dia.
Anna,
Si hi estic d’acord! El que vull dir és que hi ha vocacions i volia exloure la generalització. Gairebé sempre coincideixo amb el Xavier. Massa gent és com ell diu.