Enric I. Canela
L’altre dia llegia a e-noticies que El Govern es compromet a informar sobre Time Out. Deia e-noticies: Masip “traslladarà la pregunta”. La portaveu del Govern, Aurora Massip, s’ha compromès en nom de l’Executiu a informar sobre les subvencions del Departament de Cultura a la revista Time Out a pregunta d’e-notícies. Cultura 03, l’empresa editora, va rebre el 2005 un ajut de 165.000 euros per “al llançament de la revista Time Out” i un altre el 2007 de 400.000 per idèntic concepte. El cap de premsa de cultura, Daniel Hernández, no ha atès, fins ara, els correus electrònics d’e-notícies per a saber la versió oficial de la conselleria.
No m’importa gaire aquest fet perquè com és de tothom conegut, fer una pregunta al Govern al Parlament no serveix absolutament per a res. Com tampoc no serveix aprovar alguna cosa que no li agradi al PSC. Tenim proves com l’aprovació de l’assistència de la comissionada per a Universitats i Recerca al Consell de Govern (és referia en general i no només un, potser és una subtilesa), o el recent acord demanant que el túnel del TGV no passi pel mig de Barcelona. Ja se sap que tal com van les coses el Parlament s’està convertint en un ens inútil que només tindrà funció d’escollir el president. Bé fet ni això perquè com és de domini públic, això es fa als despatxos i després allà només es va a fer una comèdia mediàtica.
Però si he volgut escriure aquesta entrada és perquè el tema de Time Out m’intriga. Tinc curiositat per anar seguint la pista. Aquest matí li he preguntat al propietari del quiosc on cada dia compro els diaris per la revista, a Diagonal – Balmes. Li he demanat si es venia, etc. La primera cosa que vull assenyalar és que la té exposada en una caixa en la que comparteix lloc amb la Guia del Ocio. M’ha dit que s’anava venent, que molta gent que li comprava la Guia del Ocio ara agafa Time Out. Després ha ensenyat que la revista portava un preu d’1,95 euros tatxat i que el preu actual és d’1 euro, això jo ho sabia, però ha afegit, quan es posi a 1,95 euros no la comparà ningú i tornaré a vendre la Guia del Ocio. El seu següent comentari ha estat que no veia lògic que s’edités cada dijous. Deia, no hi tantes coses a posar. Comentava que ell havia llegit la primera i que, francament…
L’altre dia ho comentaven amb l’Elies en la presentació del llibre “El canvi climàtic a casa nostra”, de la seva amiga Maria Josep Picó fins fa quatre dies directora del Nat. De fet la solapa del llibre diu directora de la revista Nat. No podíem entendre com el Govern havia fet l’animalada de subvencionar una Guia del Ocio amb els diners de tots nosaltres. Esperem que en un cop de genialitat governamental no subvencionin una traducció, amb algun toc més nostrat, de la revista PRONTO, que deu ser la lectura favorita dels que han pres aquesta intel·ligent decisió.
Em pregunto si no hagués estat millor posar a 1 euro la revista Nat i així els catalans podríem millorar la nostra cultura científica a un preu mòdic. A més, amb una al mes…
Clar que potser per pensar així cal tenir una mica de cultura. I espero que tot això no porti a què Catalunya no perdi el talent de Maria Josep Picó.