La premsa es va fer ressò de la declaració que va fer la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada relativa a augmentar el nivell d’anglès dels titulats universitaris i a la que ja vaig dedicar una entrada en aquest bloc. El dijous La Vanguardia, El Punt, El País, El Periódico, AVUI i ABC, i també ABC de divendres destaquen entre les mesures que es destinaran 31 milions d’euros. Algunes declaracions mostren reticències a l’obligatorietat. També que caldria que fos a la secundària on s’aprèn. En tot cas el que importa és que se sàpiga anglès i no són les universitats les que han de posar els recursos i els mitjans. L’ABC de divendres diu que els rectors volen més de 31 milions d’euros.
El tema de l’augment de places de Medicina no para de sortir. El País de dijous en tornava a parlar. Es referia a la demanda de la UB, la UAB i la UdL de augmentar les places que ofereixen.
Eduard Vallory a Expansión de dijous escrivia un article d’Opinió: La ciència vol inversió. Parla, com el seu títol indica, de la necessitat d’invertir en ciència i comenta els resultats, bons resultats, dels investigadors que treballen a Catalunya. Com no podia ser altrament, i amb raó, ho relaciona amb la política duta a terme fa uns anys, no ho diu així, però és així, per Andreu Mas-Colell. Dóna unes receptes. L’article està molt bé i el subscric al 100%. Només em manca una cosa. La necessitat de reforma de la universitat per tal que la ciència triomfi a Catalunya. Només amb centres de recerca no farem res. Menys encara si aquests centres drenen les universitats.
Cinco Días parlava dijous del pla d’expansió de Laboratoris Esteve. Assenyalava que a més dels nous espais on farà recerca, conservarà el laboratori que ara té al Parc Científic de Barcelona de la UB. Una encertada decisió.
Diari de Terrassa publicava dijous una notícia que m’interessa especialment. Dolors Rius, presidenta de la Fundació per a l’Ajut de Nens i Joves d’Altes Capacitats de Catalunya (Fanjacc), compareixerà el 14 de febrer davant de la Comissió d’Educació i Universitats del Parlament de Catalunya per exposar els problemes amb els que es troben els nens superdotats i les seves famílies. La compareixença correspon al debat que s’està duent sobre la nova Llei d’Educació. Se la dedico a David de la Heras, crec que l’interessarà llegir la compareixença. La podrà trobar al web del parlament, que aprofito per dir que és una autèntica desgràcia. Sembla fet per a què els ciutadans no es puguin informar. I consti que tinc una certa expertesa en llegir i buscar coses. És gairebé tan dolent com els del Congrés i Senat. Catalunya no aporta valor afegit. Quina diferència amb el web del Parlament Britànic. Si aprenguessin a copiar…
Josep Huguet està molt enfadat. Expansión ho diu. L’Estat no ha invertit 217,6 milions d’euros en centres tecnològics i infraestructures científiques, turístiques i comercials. Són diners del dèficit d’inversió dels darrers anys i aquests 217,6 milions són els que calcula Huguet que toquen a aquests àmbits. Formen part de l’espoli a Catalunya. Potser vindran amb els papers de Salamanca.
ADN de divendres explicava el pla del ministre Bernat Soria per atreure talents en l’àmbit de la biomedicina. Tampoc costa tant, diners i instal·lacions, aviat vindran.
La Gaceta de los Negocios ha decidit escriure alguns resultats a partir de l’informe del Tribunal de Cuentas. Les dades que publica són espectaculars. Tinc alguns dubtes, però, dl que diu el Tribunal de Cuentas. Si més no els costos per titulat no coincideixen en absolut amb les que jo tinc de dos anys abans. No guarden cap relació. I consti que això m’ha havia mirat amb lupa. El mateix Tribunal diu que no hi ha cap comptabilitat de costos en la majoria de les universitats, si a la UB. Per tant poso en qüestió els resultats. A més les imputacions fetes a docència i recerca tampoc són massa fiables. Seguiré el tema. No m’agrada que aquesta gent torni a parlar de temes territorials.
Molt bon article de l’Eduard, no l’havia llegit. Tens tota la raó amb l’apunt que fas sobre el risc de drenatge de les universitats amb les estratègies d’externalització: instituts de recerca, centres de recerca, fundacions, parcs científics i/o de recerca. Uf!Després ens diuen que tenim un problema de governança. Però el cert és, també, que les dinàmiques institucionals i polítiques empenyen, tant pel que fa a l’establiment d’incentius per una banda, com per la restricció absoluta de l’autonomia (el marge de maniobra dels rectors és en molts casos petitíssim) per l’altra… atrapen a les universitats en aquesta trama complicada de gestionar.
Elies,
Els rectors no saben que fer. Fixa’t el que ha passat en Biomedicina i les beques de La Caixa. Quatre centres d’excel·lencia, dos de casa nostra. A la UB li toca el tema de l’IRB. Les beques de Biomedicina cap allà. No són millors que el departament nostre, ni millors ni pitjors. Millors condicions si. Què et penses que diuen els meus companys?
La política de La Caixa és correcta, aposten per poques coses i de forma intensiva, però el Govern a près posció i la UB no pinta res de res. Posa el professorat, el paga, però no mana.
Només és un exemple. Això si, a l’hora de comptar el Govern el que ha donat és com si fos de la UB.
I l’Huguet dient bajanades.
Ho miraré gràcies Enric. Has vist l’últim post, he recollit els mestres que surten i els que falten. Les matemàtiques a mi em fallen, i a Educació sembla que els sobren.
Hola David,
Ho vaig veure però no ho he pensat. tasca pe avui.
Gràcies.
Enric