Enric I. Canela
Avui he anat al dinar que des del Cercle del Coneixement – Barcelona Breakfast hem organitzat per debatre el tema de l’educació a Catalunya. El nostre invitat – ponent ha estat Javier Melgarejo. Ell és llicenciat en Psicologia i Doctor en Pedagogia, i Director del Col·legi Claret de Barcelona. És un expert en el sistema educatiu finès.
Melgarejo ha fet una magnífica exposició sobre el sistema d’aquell país i l’ha contextualitzat, ja que no es poden entendre moltes coses sense conèixer el país. En tot cas és interessant destacar que Melgarejo volia saber, i ens ha explicat les seves conclusions, per quina raó, altres països nòrdics, invertint més recursos, no assoleixen els resultats finesos.
Podreu llegir el resum al web del Cercle. Llàstima que poca gent hagi pogut gaudir del debat especialment en un moment tan delicat pel sistema educatiu del país.
Si que vull dir que en aquest moment, a banda d’altres coses tenim un problema previ a qualsevol altre. A Catalunya el sistema educatiu se centra en el mestre o professor quan hauria de centrar-se en l’alumne. L’educació dels nens i joves és l’objectiu i no altres coses.
Això em porta a reflexionar sobre moltes argumentacions al voltant d’una estranya vaga convocada per dijous. L’han convocat els sindicats, normal. He volgut llegir la definició de sindicat al diccionari no fos que jo estigués equivocat. El de l’IEC diu: Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials comuns a tots els associats, especialment associació obrera. Deixo de banda el que hi ha darrera de la coma.
L’objectiu dels sindicats és defensar als treballadors, en aquest cas de l’educació. Concloc doncs que l’objectiu del sindicat no és defensar el bé dels alumnes. Em quedo més tranquil, no fos que jo estigués en un error invencible, tenia un neguit.
Pel que sembla els sindicats volen imposar un model que al meu parer no és l’únic que pot proporcionar un bon resultat de l’educació a Catalunya. O si més no, no veig cap raó per tal que s’atorguin el dret d’imposar un sistema. Puc estar d’acord en què el projecte de llei modifiqui algunes condicions de la situació laboral dels treballadors, potser els donaré raó en alguns punts, no ho sé, però no crec que siguin ells els que hagin de definir com ha de ser el model educatiu català.
Malauradament no he pogut venir al dinar perquè justament avui fem el dinar mensual del departament. Ha estat una llàstima, ara que es parla tant del sistema finès, però on es descuida el context en el que aquest està inserit.
David,
Una llàstima, aquest home és fràncament bo. Ha contextualitzat d’una manera excel·lent, ara bé diu que aquí les coses es fan molt malament.
Ho viu, és un autèntic mestre, té vocació. Ha invertit anys i diners per fer el que ha fet.