Democràcia mal entesa

Enric I. Canela

Segur que el que escriuré no serà popular, però m’agrada dir el que penso. Faré, con Desclot, sempre salvant la diferència, ell és un professional del periodisme i jo no, escriuré un article incorrecte. Desclot escriu: Una vaga a la francesa, un article incorrecte, article que comparteixo en tot el seu contingut.

Tinc la democràcia mal entesa. Fins ara pensava que un dia cada quatre anys, en condicions normals, triava uns representants al Parlament de Catalunya, aquests representants, pels mecanismes legalment establerts, escollien un president de la Generalitat el qual decidia un Govern, d’acord amb els suports parlamentaris. Aquest Govern governava amb el suport del grups polítics que li donessin el seu suport.

També pensava que les lleis les feia, a proposta del Govern o del Parlament, el Parlament, que després d’escoltar en comissió a aquelles persones que considerés convenient, introduïa esmenes fins que la llei, amb més o menys suport era aprovada.

També tenia entès que els sindicats tenen com a funció la defensa dels treballadors.

Es veu que no, que els treballadors que paguem tots tenen el dret de coaccionar al Govern i al Parlament en temes que no tenen a veure amb els seus drets, tenen dret a desatendre les seves funcions per defensar un model educatiu determinat abans que el Parlament faci la seva feina.

No estic a favor del conseller Ernest Maragall ni del seu model. No he votat mai al PSC i no crec que ho faci mai. No estic a favor de la privatització de l’escola. Puc entendre que els treballadors es manifestin pels seus drets, però això no. No crec que els sindicats tinguin cap dret a molestar a totes les famílies per raons que són alienes als seus drets com a treballadors. Potser haurien de manifestar-se els pares.

Ho he dit sovint fins que no es modifiqui la funció pública serà difícil que els serveis públics funcionin i així és molt fàcil que moltes veus demanin la privatització.

Els sindicats s’han equivocat ara un altre cop.