Enric I. Canela
El País publica avui una notícia relativa a la UB: El consell de la UB bloqueja els comptes de 2008 fins tenir un pla de futur. L’encàrrec del Consell Social de la UB a KPMG per tal que estudiï les perspectives financeres de la UB.
No em sembla malament que una empresa d’assessorament financer i de negoci com KPMG analitzi la situació de la UB. De fet és millor que l’assessorament provingui de fora que de dins ja que, per raons a vegades difícils d’explicar, totes aquelles valoracions que venen de fora s’accepten més fàcilment que aquelles fetes a dins. També conferiran més autoritat a l’hora d’actuar al rector i al consell social. Amb tot, i deixant de banda els problemes de governabilitat i altres coses que afecten i encareixen la gestió, la situació és relativament clara. Simplement cal adonar-se’n que el dèficit anual és proper aproximadament a la despesa induïda per la recerca.
1.- El finançament de la despesa induïda per la recerca és insuficient. Fa anys, potser 10, ja vaig escriure que això ofegaria a les universitats que més recerca feien.
2.- Existeixen problemes històrics de manteniment i rehabilitació que mai no han obtingut el suport financer de la Generalitat. Això ha provocat despeses extraordinàries de manteniment.
3.- La UB està pagant el peu de la centralitat. Un exemple és el percentatge que paga del fons del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, CBUC.
4. El professorat de la UB, per qüestions biològiques, té un cost relativament elevat si es compara amb la mitjana del sistema.
5.-El cost de la plantilla de personal d’administració i serveis és massa alt. La relació servei prestat : salari és molt més alta que en altres comunitats i països.
A més agreugen el problema:
5.- Existeix una distribució inadequada de recursos humans. Un professorat amb rendiment desigual.
6.- Les jubilacions anticipades s’estan produint en aquells llocs on el rendiment és més alt.
Molts d’aquests problemes estaven enunciats fa anys, eren inevitables si no es posava solució, només era qüestió de temps que esclatessin.
El rector ha de poder resoldre això sense ofegar el que funciona bé de la universitat. Seria dramàtic que per l’estabilitat financera es deteriorés la recerca més productiva de l’Estat. Em consta que ho intenta, però per fer això necessita un suport que no rep, o si més no d’aquells que l’haurien d’ajudar. Catalunya no pot destruir la seva primera universitat.
Article traduït d’El País
Una altra cargolada a la Universitat de Barcelona (UB). El motiu: accelerar l’eliminació del dèficit. El consell social de la UB, l’òrgan que aprova els seus comptes, ha contractat a la firma KPMG per tal que faci un informe sobre les perspectives econòmiques de la universitat a llarg termini. L’encàrrec s’afegeix al pla que va encarregar l’equip del rector Màrius Rubiralta amb suport de l’anterior president del consell social, Juan José López Burniol. El consell social no aprovarà el pressupost de 2008
El nou informe no s’ha demanat per qüestionar la gestió, sinó per a ajudar “a veure millor el futur”, diu una font coneixedora de l’encàrrec a KPMG. “Això no és una auditoria. La UB ja està auditada”, indica aquesta font. L’informe inclourà “escenaris de generació de cash-flow futurs” (resultat abans d’amortitzacions), agreguen fonts coneixedores de l’encàrrec a la consultora. Es busca disposar de projeccions dels resultats i veure com es pot acabar amb el dèficit de la UB, que ascendia a 45,9 milions d’euros a l’acabar 2005
La consultora ja ha començat el seu treball. El seu personal s’està entrevistant des de gener amb personal de la UB recaptant informació. La seva minuta la pagarà el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, que dirigeix el conseller Josep Huguet.
Consumits els dos primers mesos d’aquest any, la universitat està funcionant amb el pressupost prorrogat de l’exercici anterior. Les fonts consultades de la UB creuen que al març o a tot tardar a l’abril KPMG haurà conclòs el seu informe i haurà pressuposat per a la resta de l’exercici de 2008
Encara que oficialment es parla d’enteniment, fonts consultades diuen que la situació s’ha tibat entre el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa; el nou president del consell social, Joaquim Coello, d’una banda, i l’equip de govern, encapçalat pel rector Màrius Rubiralta, per un altre, que també està al consell social.
En l’entorn del rector es manifesta que ja s’està retallant el dèficit amb el control de la despesa. De fet, s’espera seguir sanejant els comptes aquest any i arribar a eliminar el dèficit en pocs anys, “quan comencin les jubilacions massives en la universitat per raons d’edat”, diu un membre de l’equip de direcció.
La UB acumula un dèficit històric que atribueix en gran part a un dolent finançament de l’Administració. Després de guanyar les eleccions, l’equip de Rubiralta, amb el suport del consell social, va encarregar un dictamen al catedràtic Antón Costes. Aquest va lliurar un ampli informe en el qual va proposar mesures i va destacar insuficiències financeres. Entre aquestes, el poc pes de la recerca per finançar la UB encara que està entre les 200 millors del món. Costes va xifrar en 22 les titulacions deficitàries, va recomanar aprofundir en les prejubilacions, va considerar excessiu el pes del dèficit sobre els ingressos corrents i va destacar l’esforç econòmic que suposa mantenir al dia el patrimoni històric de la universitat més antiga de Barcelona.
La UB va encarregar després altre informe complementari a l’economista Núria Bosch. Bosch ha format part durant anys de l’equip de la càtedra d’Hisenda Pública en la UB amb el catedràtic i avui conseller d’Economia, Antoni Castells. “La proposta de la senyora Bosch és valuosa, com la de Costas, però cal quantificar el pla de costos de la universitat any per any i cal veure les projeccions d’ingressos i resultats per assegurar financerament el futur”, insisteixen les fonts coneixedores de l’encàrrec fet a KPMG. “No es poden aprovar uns comptes si no tenim també dades sobre perspectives de futur”, sostenen aquestes fonts.
Aquests plantejaments coincideixen amb la pressa del conseller Huguet per tallar el dèficit de les universitats. Fa uns dies el conseller es va reunir amb les tres universitats catalanes més grans – UB, UAB i UPC – per instar-los a tallar llur dèficit.
Huguet dóna als centres una de freda i una de calenta. “Tenen una estructura molt obsoleta heretada del franquisme i a diferència de Madrid aquí no rebem diners. Per tant, s’han hagut de menjar amb els seus propis pressupostos (les universitats les rehabilitacions. Però hi ha també un problema de gestió i els rectors i els seus equips tenen responsabilitats sobre l’eficiència”, va declarar el conseller el dia 7 d’aquest mes en el programa L’Oracle, de Catalunya Ràdio.
Despesa induida de recerca, cert, conec un informe de l’ACUP que ho cuantifica, va ser un dels principals arguments de les Universitats en la negociació del Pla de Millora de finançament i per això el 45% de la millora addicional es distribueix per criteris de recerca.
Pero cal tenir present que la despesa induida de recerca no és un disparador automàtic fora del control racional de la despesa. M’explico, les Universitats han dotat edificis, laboratoris, personal auxiliar de laboratoris,técnics de gestió de recerca …etc., però hi ha dos elements claus: Adequar la dimensió d’aquestes infraestructures a l’activitat i repercutir parcialment aquest cost amb una política d’overheads.
Sobre el segon punt, quan primer la UE i després el Ministeri han atés aquesta demanda liquidant a més de l’import del projecte cannons del 20% al 25%, les Universitats han fet repartidora interna (és a dir + despesa) enlloc de proveir el finançament genèric d’aquesta activitat. Sobre es cannons de serveis, que correspon a la Universitat fixar-ho que jo sàpiga els més alts es situen al 14%, en total, a l’informe de l’ACUP la mitjana global de tota l’activitat de recerca i transferencia es situa entorn del 10%… No s’ha de predicar amb l’exemple?
Sobre les infrastructures també hi ha molt a dir. Ja que parlem de la UB, pots fer un llistat de les múltiples unitats de promoció i suport a la recerca? (europeus, valoritzacio, ogr, bosch gimpera, Parc…?) segur que és l’organització més eficient?, hi ha economies d’escala?, o amb la millor intenció del món no s’han superposat noves estructures sense tocar les existents?
I sobre les infrastructures físiques, s’han dimensionat adequadament? o l’exemple del Parc Científic (amb més de 100 M€ d’endeutament, poder tu enric ens pots donar la xifra) no és una fugida endavant inconscient? Creus que una gestió professional i racional aquest generat aquest forat desproporcionat en relació a l’activitat (molta i de qualitat no ho dubto)?
I finalment, la UB certament és en volum la de major producció científica en papers i projectes,… però hi ha un factor d’escala evident, també és la de més PDI i ivestigadors… però quan he vist estudis de producció relatius a EJC, a dalt hi ha la UAB, la UPF i inclús alguns anys alguna territorial (en proejectes) per sobre de la UB…
Despesa induïda de recerca, cert, conec un informe de l’ACUP que ho quantifica, va ser un dels principals arguments de les Universitats en la negociació del Pla de Millora de finançament i per això el 45% de la millora addicional es distribueix per criteris de recerca.
Això està ben fet. La qüestió és si l’import és suficient. Reconec que desconec en el conjunt de les universitats el pes que té.
Però cal tenir present que la despesa induïda de recerca no és un disparador automàtic fora del control racional de la despesa. M’explico, les Universitats han dotat edificis, laboratoris, personal auxiliar de laboratoris,tècnics de gestió de recerca …etc., però hi ha dos elements claus: Adequar la dimensió d’aquestes infraestructures a l’activitat i repercutir parcialment aquest cost amb una política d’overheads.
És clar, el problema és que els fons de recerca i la majoria de les infraestructures venen d’una administració que no les manté. M’explico. Imagina que vols un aparell determinat. La universitat no et pot negar la sol•licitud al MEC, impossible. Et concedeixen l’aparell, no funciona sol, s’ha d’instal•lar, mantenir, etc. Què fa la universitat? És cert que és responsabilitat de la universitat tenir-ho, però… O si em concedeixen un projecte, això indueix un cost superior a l’overhead. És una política global no ben resolta.
Sobre el segon punt, quan primer la UE i després el Ministeri han atès aquesta demanda liquidant a més de l’import del projecte cànons del 20% al 25%, les Universitats han fet repartidora interna (és a dir + despesa) enlloc de proveir el finançament genèric d’aquesta activitat. Sobre es cànons de serveis, que correspon a la Universitat fixar-ho que jo sàpiga els més alts es situen al 14%, en total, a l’informe de l’ACUP la mitjana global de tota l’activitat de recerca i transferència es situa entorn del 10%… No s’ha de predicar amb l’exemple?
Si. No s’aplica un cànon adequat, ens al contrari a vegades es presten serveis a preu sota cost.
Sobre les infraestructures també hi ha molt a dir. Ja que parlem de la UB, pots fer un llistat de les múltiples unitats de promoció i suport a la recerca? (europeus, valoritzacio, ogr, Bosch Gimpera, Parc…?) segur que és l’organització més eficient?, hi ha economies d’escala?, o amb la millor intenció del món no s’han superposat noves estructures sense tocar les existents?
Jo crec que no és l’organització més eficient.
I sobre les infraestructures físiques, s’han dimensionat adequadament? o l’exemple del Parc Científic (amb més de 100 M€ d’endeutament, poder tu Enric ens pots donar la xifra) no és una fugida endavant inconscient? Creus que una gestió professional i racional aquest generat aquest forat desproporcionat en relació a l’activitat (molta i de qualitat no ho dubto)?
El deute del Parc, que desconec, està fora de les finances de la UB. És una persona jurídica independent. Jo crec que el Parc és una inversió que fins d’aquí uns anys no acabarà de funcionar. Al meu parer en el seu dia la Generalitat no va apostar pel Parc, que era una bona idea, i va generar molts problemes dins la pròpia UB. Crec que en aquell moment, abans que Mas-Colell fos comissionat i conseller, la Generalitat va cometre un error que va comprometre molt la UB. Amb tot això no afecta les finances de la UB.
I finalment, la UB certament és en volum la de major producció científica en papers i projectes,… però hi ha un factor d’escala evident, també és la de més PDI i investigadors… però quan he vist estudis de producció relatius a EJC, a dalt hi ha la UAB, la UPF i inclús alguns anys alguna territorial (en projectes) per sobre de la UB…
Si mires el rànquing CHE veuràs que no només és un problema de mida. L’únic estudi relatiu a productivitat és el d’Scimago. Dóna aquestes dades:
La UB està una mica per sota de la UAB, però si aïlles l’efecte d’alguns peatges històrics de la UB, que no té la UB, les coses no són tan clares.
En tot cas i com a conclusió, no pretenc tenir tota la raó, però hi ha alguns temes molt penjats. El d’infraestructures, per exemple. El PCB no em val.
Amb tot, crec que s’avança pel bon camí.