Enric I. Canela
Avui he llegit a Francesc-Marc Àlvaro. Parlant del tema de la independència de Kosovo i la recció espanyola deia Spain is different. Jo havia pensat el mateix.
No m’estendré en cap comentari sobre el tema. Ja tothom n’ha parlat i no aportaré gaire, però no volia passar sense deixar el meu granet de sorra.
S’acaba de construir un eix històric. Va haver Berlín – Roma – Toqui fa ja més de mig segle. Ara ha aparegut Moscou – Belgrad – Madrid. Espanya s’acaba d’alinear amb dos països amb els que, com tothom sap, té moltes coses en comú.
La política exterior espanyola és la més deplorable que s’ha fer des de que en 1957 Fernando María Castiella va ser ministre d’Afers Estrangers del dictador. Rodríguez Zapatero podia haver posat a Moratinos d’ambaixador a les Illes Caiman i potser aniria millor. Clar que potser Moratinos només interpreta els desitjos d’un president que va tenir la mala educació, quan no era encara president, de faltar el respecte a un país estranger. La política exterior espanyola és de difícil interpretació. No se sap quins objectius té.
Però cal analitzar les causes que han portat a això, a un alineament de Rajoy i Rodríguez Zapatero en la defensa de les demandes de Sèrbia. No ho faré ja que tothom les sap, però si diré que a Espanya existeix una versió tràgica dels Tres Mosqueters i D’Artagnan. També diuen Un per a Tots i Tots per a Un. Els Tres Mosqueters són del PP: Aznar, Acebes i Zapalana, endevineu qui fa de D’Artgnan (un ajut: és del PSOE).
Todos a una como Fuenteovejuna. Tanto monta, monta tanto. Antes roja que rota.
Són els mateixos porcs però amb diferents collars.
Una bandera nos hermana: rojigualda al viento, un grito ‘valiento’, tenemos un nombre, lo sabe todo el mundo: ¡España, España, España!
Marc,
Són patètics, això si el general Mena els representa. A veure si ens movem més per la independència.