Article agafat de Firgoa on surt la traducció a l’espanyol d’un article The New York Times-El País del 21 de febrer de 2008
Les universitats dels Estats Units es globalitzen
El sistema nord-americà d’educació superior està adquirint una importància creixent a mesura que més universitats duen els seus programes a altres països.
En una espècie de febre de l’or educativa, les universitats d’EUA competeixen per instal·lar llocs d’avançada en països amb oportunitats limitades en educació superior. Les universitats nord-americanes -juntament amb les australianes i les britàniques, que també ofereixen classes d’anglès, l’idioma oficial del món acadèmic-, inicien, o expandeixen, centenars de programes i acords en mercats en expansió com Xina, Índia i Singapur.
I moltes d’elles estan ara manejant la possibilitat de crear filials completes dels campus en l’estranger, sobretot a Orient Pròxim, ric en petroli.
Els estudiants de Qatar, Estat del Golf Pèrsic, ja poden assistir a una universitat nord-americana sense les despeses, el xoc cultural o els problemes amb els visats de després del 11-S que suposa el viatjar a Estats Units.
En la Ciutat de l’Educació de Doha, capital de Qatar, poden estudiar medicina en el Weill Medical College de la Universitat de Cornell, assumptes internacionals a Georgetown, informàtica i empresarials en la Carnegie Mellon, belles arts en la Virginia Commonwealth, enginyeria en la Texas A & M, i aviat, periodisme en la Northwestern.
“La direcció que prenen ara les universitats és convertir-se en universitats globals”, explica Howard Rollins, exdirector de programes internacionals de la Geòrgia Tech, que té estudis de llicenciatura a França, Singapur, Itàlia, Sud-àfrica i Xina, i plans per a Índia. “Tindrem cada vegada més universitats competint a nivell internacional pels recursos, el personal docent i els millors estudiants”.
Des dels atemptats terroristes del 11 de setembre de 2001, la internacionalització ha escalat llocs en l’agenda de la majoria de les universitats, amb l’objecte de preparar als estudiants per a un món globalitzat.
Els programes a l’estranger poden ajudar a les universitats nord-americanes a construir relacions internacionals, a captar als millors talents en recerca i a obtenir accés a una nova reserva d’estudiantes que paguen les seves matrícules, just quan el nombre de nord-americans en edat universitària està a punt de disminuir. Fins i tot les universitats públiques, la missió principal de les quals és educar als estudiants en el seu Estat, estan intentant crear una marca global en una era caracteritzada per un finançament estatal limitat.
La demanda a l’estranger és enorme. Tradicionalment, les millors universitats augmentaven la seva presència internacional mitjançant programes d’estudi a l’estranger, acords de recerca, intercanvis de personal docent i programes conjunts de llicenciatura oferts amb les universitats estrangeres. Les filials en altres països, amb els mateixos requisits i llicenciatures que els campus nacionals, són un fenomen més nou i arriscat.
Amy Gutmann, presidenta de la Universitat de Pensilvània, comenta: “El risc radica en què no puguem oferir la mateixa educació de qualitat que aquí, i que impliqui atenuar la força del personal docent en el nostre país”.
Encara que les universitats amb filials en l’estranger insisteixen que l’educació és igual a la qual s’ofereix a Estats Units, gran part del personal docent es contracta a nivell local, i a curt termini.
I és veritat que les filials en l’estranger plantegen interrogants essencials:
Reflectiran els programes els valors i la cultura nord-americanes, o els del país amfitrió? Acabaran pagant els contribuents nord-americans part de la factura dels estudiants estrangers? Què succeeix si les relacions entre Estats Units i el país amfitrió es deterioren? I, perjudicaran la competitivitat d’EUA les sucursals a l’estranger que difonguin els coneixements nord-americans? “Un munt d’aquests educadors intenten presentar-se com benefactors i altruistes, quan, en realitat, l’objectiu dels seus programes és guanyar diners”, sosté la representant Dana Rohrabacher, republicana per Califòrnia que ha criticat aquesta febre per l’estranger.
Però David J. Skorton, president de la Universitat de Cornell en Ithaca, Nova York, afirma que la campanya mundial beneficia a Estats Units.
“L’educació superior és el bé diplomàtic més important que tenim”, afegia. “Crec que aquests programes en realitat poden reduir la fricció entre països i cultures”.
La George Mason University, un centre públic de Fairfax, Virginia, ha obert un campus en Ras al Khayman, altre dels emirats. El projecte, a una hora dels gratacels de Dubai i a 11.000 ki1ómetros de Virginia, encara està obrint-se camí.
“Confessaré amb franquesa que tot ha estat més complicat del que esperava”, admet Peter Stearns, rector de la George Mason.
Tasques simples com encarregar llibres triguen mesos en realitzar-se, en part a causa de els censors governamentals. I no ha estat fàcil trobar estudiants amb les notes en la prova d’ingrés i el nivell d’anglès que exigeix la George Mason per a les admissions.
Entre els estudiants de Ras al Khayman hi ha bangladesis, palestins, egipcis, iraquians, libanesos, siris i d’altres països, la majoria de famílies que poden permetre’s la matrícula de més de 3.700 euros per semestre. Però la George Mason ha atret a pocs ciutadans dels emirats.
“En la meva escola local d’Abu Dhabi, tot era el que els professors et deien, el que havia en el llibre”, contava Mico Bar Houm, una estudianta palestina que va créixer a Abu Dhabi. “Aquí et demanen que presentis les teves idees personals”.
Però el que més importa, segons ells, és aconseguir una llicenciatura nord-americana. “Significarà una mica si torno a la meva casa a Bangla Desh amb un diploma nord-americana”, assegura Abdul Mukit, estudianta d’empresarials. “No ha de ser Harvard. N’hi ha prou que sigui una llicenciatura nord-americana”.