Entrevista publicada a La Vanguardia el 25 de febrer de 2008 per Mercè Beltram
“No percebo malestar en els rectors”
La comissionada d’Universitats i Recerca creu que les universitats catalanes van millor del que sembla
Blanca Palmada (Banyoles, 1963) és la comissionada d’Universitats i Recerca des de l’inici d’aquesta legislatura. D’idees clares i amant del diàleg, sosté que les relacions amb les universitats catalanes van molt millor del que sembla.
Fa unes setmanes els rectors de les vuit universitats públiques van expressar, en un debat organitzat per La Vanguardia,el seu malestar amb el Govern. A què creu que es deu?
Jo no dono per fet que existeixi malestar.
Els rectors consideren que la universitat no és prioritària per al Govern.
El Govern ha de prioritzar, i no tant pel que fa a l’atenció que es presta a les universitats, això és altra cosa, sinó en els recursos. En això està obligat a prioritzar. L’estima no és limitada, els recursos sí. Em remeto al que va dir el president Montilla fa poc: la inversió en universitats ha crescut de manera important en els últims anys i ho seguirà fent. No en tots els camps es pot mantenir l’esforç pressupostari que s’està fent en universitats. Nosaltres vam governar, vam afrontar els reptes i els temes pendents, i estem avançant amb rapidesa. Les sensacions ens interessen, clar, sobretot per com les percep l’opinió pública, però cada dia parlo amb els rectors i no percebo malestar.
De les afirmacions dels rectors es pot concloure que aquest malestar no és una sensació, sinó alguna cosa tangible.
El sistema universitari s’està movent a Europa amb una redefinició de la funció de la universitat, i també a escala nacional catalana. Hi ha una distribució més clara de funcions. El Govern té noves competències que emanen del Estatut i té la voluntat d’exercir-les, el que exigeix diferenciar el seu paper i el de la universitat. Dic diferenciar, no allunyar. Coincidim en els objectius, però tenim tasques i responsabilitats distintes, i pot ser que en el passat es confonguessin una mica els papers. La nostra prioritat, com a Govern, és dur a la societat catalana a les màximes cotes d’excel·lència, en un context d’equitat i qualitat. Per arribar a aquest objectiu principal ambicionem tenir el màxim acord possible, però el consens no és l’objectiu en si. El que perseguim és el progrés del conjunt de la població.
El Govern està complint els acords de finançament?
L’acord que es va signar entre el Govern i les universitats a l’octubre del 2006 s’està complint.
Han quedat penjats 49,5 milions d’euros previstos per al 2008.
El que es discuteix és si estan o no disponibles ara. Nosaltres hem dit que arribaran. La qüestió és si els reben aquest any o més endavant. Estem parlant d’un 2% de tot el pressupost que reben les universitats.
El Govern utilitza el dèficit d’algunes universitats com arma llancívola per condicionar el finançament?
No. Tot el món sap que no es pot crear dèficit. El dèficit és doblement pervers, perquè provoca una situació inacceptable, ja que no es pot administrar allò que no es té. De quina manera es pot exercir política universitària amb dèficit? Volem conèixer amb precisió l’abast de les situacions de desequilibri. Demanar una clarificació dels comptes del 2007 no és un arma llancívola, és un instrument per construir. I tot això ho fem d’acord amb els consells socials, que són els quals han d’aprovar els pressupostos.
El Govern planteja els consells socials com un contrapoder als rectors?
No són un contrapoder. Els consells socials estan previstos en les lleis d’Universitats estatal (LOU) i catalana (LUC). Volem reforçar-los, però no afegint-hi noves funcions, sinó executant les quals ja tenen per llei, que són moltes. És necessari que el conjunt d’agents que participen en la universitat facin una política més comuna, cadascun exercint les seves funcions i complint amb les seves atribucions. Donar suport als consells socials vol dir reconèixer les seves funcions i acompanyar-los en aquesta tasca. Segons la llei, el rector i el president del consell social són dues figures clau perquè la universitat vagi bé. L’autonomia universitària és clau per a l’èxit, i requereix que els rectors i els consells socials vagin a una.
Prioritzen els centres de recerca en detriment de la recerca universitària?
No. Una política de recerca no pot plantejar-se com una competència entre sistemes. Existeix una competència entre investigadors per obtenir fons, però no hi ha una competència d’estructures. Les universitats participen en molts centres de recerca i la política que estem fent és perquè es visualitzi l’aportació de la universitat als centres. Era del tot inexplicable que aquesta participació no es reflectís en els pressupostos. Ara ho farem. Escollir entre centres i universitats és un fals dilema, perquè la competència està a escala europea. El sistema de recerca a Catalunya és bo, tant en els centres com en les universitats.
Bé, jo realment avui he flipat amb l’entrevista, però sobretot amb la primera resposta i el titular. Increïble. Bé, si aquesta és la seva capacitat de percepció, deu ser la pròpia dels règims soviètics o cubans. Percepció? quina percepció?
Avui ha estat un dia particularment macàbre per a les aspiracions del govern en matèria d’universitats. Un article molt interessant de l’Elisenda Paluzié i un, interessantíssim d’en Miquel Beato, aportaven llum al voltant del nivell real de la recerca a Catalunya.
I què aportaven? Doncs dades del VII programa marc de la UE. Catalunya i les universitats catalanes en sortien molt ben parades. I per què? doncs gràcies a iniciatives posades en marxa en l’època Mas Colell: ICREAS i Centres de Recerca, a banda d’universitats en general.
Què passa? doncs que aquestes coses, i aquestes mesures no són com l’asfaltat d’una carretera, que és el que agrada als polítics. Els fruïts es recullen només amb temps. Però els fruïts que avui ens explicaven són, com diria en Carner, saborosos. Malgrat el descrèdit a què ens intenta sotmetre el govern.
Elies,
A mi m’ha sorprés el titular. Jo crec que hi ha rectors enfadats. Deixo per un moment la valoració, vaig als fets. Rectors empipats hi ha.
Deia l’altre dia que he percebut un canvi. Jo crec que s’ha acceptat sense cap dubte la filosofia Mas-Colell. Per a mi va ser un detall que ell fos a la presidència el dia del reconeixement dels investigadors.
Potser em prenguis per optimista, la recerca és bona, només cal que ajudin decididament. Hi ha gent capaç per allà. El Jaume Bertranpetit és un exemple.
El titular, francament sorprenent, els posa la periodista, que és la mateixa que ha fet el publireportatge sobre el malestar.
El que es interessant és el que es respon a la serie de preguntes centrades exclusivament en el conflicte. I les respostes m’agraden, a cadascú el que li toca, que és al que no estan acostumats els rectors, proclius a donar voler governar el país ja que no poden a casa seva.
I el que destaco és l’alusió als fets, l’estima es valorable en abstracte però els fets, que demostren la prioritat del govern, són que el pressupostariament estan amb creixements per sobre de la resta del govern, es més que dupliquen els objectius LUC i el Pla d’inversions és el més alt en termes reals (no monetaris) dels que s’han fet des del primer. No deixa de sorprendem que el que un dia van signar, 6 mesos després sigui insuficient… i més curiós, però propis de la cultura universitaria, és que quan ea un ex-rector al govern, que durant dos anys no va poder complir amb els compromisos de finançament de la LUC, ni mu…
I pel que fa al que diu l’Elies sobre la recerca, crec que són els primers que han reconegut la feina feta, (la Paluzie només ha fet un cut-and-paste de la nota del CUR), han reconegut la feina iniciada pel Mas Collell, segueixen la línia i l’amplien amb ICREA Academia per a les Universitats
Ramon,
Soc plenament conscient que el titular és del diari. No sé si de la periodista. El meu coneixement, relativament limitat, del món periodístic, però dit pels mateixos periodistes, és que els titulars els posa “la casa”.
Jo no estic feliç, però l’entrevista no em sembla malament. Crec que el tema dels 50 milions, que és culpa del Castells, serveix per crear conflictes de forma gratuïta.
De la resta ja hem discutit llargament, crec que cal acostar posicions, però vaig al que he dit abans, percebo signes de millora i, particularment, mai no he estat en contra de Blanca Palmada. Jo crec que els canvis han de venir de l’Huguet. Veurem.