Enric I. Canela
Estic francament sorprès per l’interès que ha suscitat el debat que ahir van mantenir a davant les càmeres els candidats per la província de Madrid del PSOE i el PP a Catalunya.
Jo no el vaig veure, no tenia cap interès per a mi. Tot i que vaig anar al Liceu a veure i escoltar Elektra, l’opera era curta i podia haver vist una gran part, em vaig estimar més, per raons òbvies veure Zoo, la sèrie de TV3. Sortosament, gràcies a la decisió de CiU, ERC i ICV la vam poder veure. No entenc com s’ha pogut espanyolitzar tant Catalunya. Avui tots els mitjans de comunicació en van plens. La portada de l’AVUI no podia ser menys, quina pena, i tants blocs fent valoracions…
Jo no he votat mai a cap d’aquests dos partits i no ho faré el proper 9 de març. No m’han de convèncer de res, ja sé de quin peu calcen, però encara menys quan no són els candidats de les llistes a les que haig de votar. Quan facin el debat entre tots els candidats per Barcelona, aleshores me’l miraré.
Alguns no s’han assabentat que no estem en un règim presidencialista, sinó parlamentari. I curiosament són els que s’omplen més la boca de la Constitución. Com diuen en castellà: “Dime de lo que alardeas, y te diré de lo que careces”
David,
Anem endarrere. Avui TV3 s’ha passat el dia salivant quan parelaven del debat, com els gossos de Paulov.
I espera’t que encara ens queden dies.