Dissabte El Periódico publicava una petita nota sobre la reunió de la Europea University Association (EUA), que hi haurà a la Universitat de Barcelona, i d ela que ja vaig parlar a Internacionalitzar la UB.
La Vanguardia publicava dissabte un bon article de Miguel Beato del Centre de Regulació Genòmica de la UPF. Parlava Beato del per què de tan bon resultats de Catalunya. Un alt grau de participació en el VII Programa Marc i un excel·lent nivell de guardons, el 5,3% europeu en els Starting Grants de l’ERC. Beato ho justifica per l’agilitat en captar bons investigadors del centres de recerca que no estan subjectes a una regulació tan estricta com les universitats. Està clar que la política iniciada per Mas-Colell, i que ha de continuar, és la bona. La legislació universitària hauria de permetre a les universitats fer quelcom de similar.
El mateix dissabte a l’AVUI Elisenda Paluzie feia un breu article sobre l’èxit català en els Starting Grants abans esmentats.
La Gaceta de los Negocios publicava un interessant article sobre el fracàs, en alguns casos, dels nenes d’altes capacitats, vulgarment superdotats. David de las Heras ha dir moltes coses sobre això i recomano que llegiu els seus comentaris. Jo poso l’article aquí, ell és l’expert.
Diumenge res del que no hagi parlat ja.
Dilluns Diario Médico parlava d’un tema que anualment apareix, les notes dels exàmens per a MIR. Aquest any les universitats amb més candidats entre els 100 primers són la Complutense i l’Autònoma de Madrid.
Un article d’El País de dilluns explica com algunes universitats privades creen noves titulacions per aconseguir satisfer noves demandes. Se’n deixa molts. No té massa interès.
Expansión de dilluns publicava un article sobre la bretxa tecnològica. Europa es distancia dels Estats Units i Espanya es col·loca entre els països amb indicadors dolents dins la Unió Europeu. I Madrid és l’única comunitat autònoma que tira. Catalunya no va bé.
Avui, però, El Economista ens lloa. Diu que per què Barcelona sap acostar-se a la recerca científica. Diuen que Barcelona s’ha convertit en un clúster d’atracció de recerca a nivell europeu. Diuen que algunes fonts asseguren que això es deu més a un moviment polític i administratiu que es generen al voltant dels centres que a l’activitat real de recerca. De fet es deu a la relació entre els centres, l’administració i el capital privat. En qualsevol cas, sense que puguem tocar campanes, les coses estan ben enfocades, és qüestió que el Govern ajudi una mica més.
Preocupant article el que publica avui El País. El descens dels estudiants de ciències. Passa a Europa occidental i també a Espanya on encara no ha tocat fons. L’article és interessant i cal llegir-lo. Miquel Duran en parla. Jo tinc algunes receptes, massa llarg per estendre’m, però hi ha moltes coses afer. Unes les ha de fer el Govern, les altres les universitats. Ho intentaré a casa meva. Amb tot cal pensar que les baixes retribucions dels titulats és una raó que fa que no compensi l’esforç. Expansión en parlava. Al meu parer seria necessari impulsar amb urgència una política de foment de la Formació professional incentivada.
Omnia Molecular una empresa del Parc Científic de Barcelona, de la UB, que desenvolupa antibiòtics ha aconseguit 600.000 euros de La Caixa Capital semilla i Neotec. Ho publiquen La Vanguardia, El Punt, Expansión, i Cinco Días.
La Gaceta de los Negocios publica avui que Harvard obrirà el seu coneixement. Els seus articles seran penjats en obert: Open Acces. La notícia la podeu llegir sencera al New York Times el dia 12 de febrer. Ignsi Labastida coordinador l’Oficina de Difusió del Coneixement de la UB i responsable a Espanya de Creative Commons ho troba una bona notícia i es sorprèn que cap universitat espanyola hagi optat per fer-ho. Diu que la Universitat del Minho va ser pionera el 2005. L’altre dia em recordava l’Ignasi que l’European Research Council que les publicacions que sorgeixin dels Starting Grants han de publicar-se en obert.
ABC explica avui que el curs vinent encara no s’oferiran gaires carreres reformades d’acord amb el model de Bolonya. De fet és el resultat de la posició adoptada per les universitats públiques que s’han pres les coses amb més calma. Les privades han decidit apostar per la reforma. De les 207 propostes, només 75 són d’universitats públiques.
El Punt publica avui que el Campus Nord de la UPC estarà finalitzat l’any vinent.