Enric I. Canela
Llegeixo a El País que la ministra Mercedes Cabrera s’ha compromès a apujar el sou als joves investigadors un 25% fins a arribar als 1.700 euros mensuals.
A hores d’ara els investigadors que inicien el doctorat tenen dret a la Seguritat Social durant els dos primers anys i a un contracte laboral durant els dos següents anys, amb un salari d’uns mil euros.
La ministra ha promès augmentar la retribució fins els 1.400 euros en la fase de iniciació i fins a 1.700 en el període de consolidació de la seva formació per tal que siguin persones motivades. Aquesta mesura, diu, faria atractiva la carrera a l’Estat i vindrien investigadors estrangers. A banda d’això s’ha compromès també a regular la carrera científica dins del seu àmbit de competències. Establiran quatre trams: doctorat, postdoctorat, consolidació i culminació. Caldrà veure que és cada cosa, bé les tres que segueixen al doctorat, com es diferencien. Especialment sospitosa és la definició. Fins ha la consolidació no cobraran els 1.700 euros? Caldran aclariments, si pot ser abans del 9 de març.
Qualsevol mesura que dignifiqui la carrera investigadora és benviguda, però com bé dius la ministra aplica una definició excessivament ambigua. Els 1700 euros en tram de consolidació, per la carrera tal com la planteja (doc, post-doc, consolidació, culminació)… són després del postdoc, i així tornem a estar amb la situació de sempre: mai abans dels 30 anys.
Som molts els que ens estem plantejant deixar la carrera investigadora perquè no tenim ni l’esperança d’un futur millor. Al meu departament els becaris de doctorat cada vegada marxen en més quantitat a l’empresa privada. Jo em guanyava millor la vida venent electrodomèstics que no pas ara. És absolutament desmotivador.
Calen molts aclariments i una aposta decidida.
Carles,
Això és una bona not´ciam, però caldria una collada urgent. No veig però ningú per la feina.
Amb tot, t’animo, jo crec que és un moment de canvi. No sés si hi seràs a temps, però crec que canviarà molt aviat.
Jo crec que cal mirar-ho pel cantó bo: durant els darrers anys s’ha avançat força en dignificar la situació d’això que s’ha vingut a anomenar “joves investigadors”. Entre ser funcionari als 25 anys i enfilar els 35 encadenant beques i amb la incertesa que el dia menys pensat l’aixeta es pot tancar, hi ha una gran distància.
Ara bé (comentari al Carles Oriach), el sou a una empresa privada i a la universitat no són equiparables. Penso que pot compensar estar a la universitat cobrant el 25% menys que a l’empresa privada.
Comparant les condicions dels doctorands catalans (i espanyols) amb llocs punters com ara Anglaterra i EUA no es poden queixar de res. En aquests paisos un doctorand es un estudiant (cosa que ja va dir en Mas-Colell i tothom se l’hi va llencar a sobre) i, obviament, no te l’status de treballador.
Augmentant el sou dels doctorands atraurem jovenalla que busca primerament calers i anar fent, pero els bons estudiants aniran als llocs on es fa recerca de prestigi. Si volem aquests, el que cal es atreure postdocs i, sobretot, professors junior de qualitat i aixo es millorar les condicions dels estudants de doctorat mes que no pas pagar-los dos-cents euros mes.
David i Quico,
Al meu parer teniu part de raó. Quan un estudiant acaba i aconsegueix una beca, pot ser adequat una retribució com l’actual. Jo la trobo baixa, però deixem-ho així. El problema sorgeix conforme es progressa. Estic d’acord en què per a molta gent és més gratificant la recerca cobrant menys`que a l’empresa, però sense passar-se. No es tracta de ser funcionari en acabar la carrera, ha de ser obligatori marxar després d’un màxim de vuit anys, anar a fora i concursar després, on sigui. El gran problema és l manca de carrera i el sou que percep un doctor. És francament inadmissible, especialment si es compara amb el que cobra el personal de “suport” que hi ha.
Certament la clau és millorar les condicions dels estudiants de doctorat i no necessàriament fer grans augments de sou, però cal garantir que els doctors, els postdocts, són remunerats adequadament. Ara un postdoc cobra 25.000 euros bruts a l’any. És una vergonya.
El problema és que s’ha començat la casa per la teulada i ara la reivindicació està en la base. Si s’hagués construït una carrera investigadora amb retribucions adequades a la titulació no passaria això.