Enric I. Canela
M’ha agradat llegir al bloc d’Irene Sabaté Muriel que les “Jornades Doctorials” ja no son obligatòries!. Publica una carta del director adjunt de l’AGAUR Lluís Rovira i ella diu: Un gran dia per als becaris FI de primer, segon o tercer any (qui escriu està ja en la cambra, ai…) i, en general, per a qui es dediquen a la investigació no aplicada i no rendible. Tot un tema en temps d’eleccions, quan els manuals del candidat només parlen d’investigació com sinònim de desenvolupament tecnològic i innovació empresarial.
En fi, vull pensar que la decisió de la AGAUR ha tingut alguna cosa que veure amb les denúncias que s’han estat fent des de diversos àmbits. També des d’aquest blog: aquí i aquí. Enhorabona a tot el món!
Us copio aquí baix la carta que han rebut aquest matí els becaris indultats. Que gaudiu de la seva lectura. La podeu llegir al bloc d’Irene
Només voldria assenyalar que vaig escriure tres articles sobre el tema: Jornades Doctorials el 5 de novembre, Comunicat sobre les Jornades Doctorials el 6 de novembre i Més crítiques a les Jornades Doctorials el 17 de novembre.
Potser també vaig contribuir a què s’hagi arribat a aquest resultat.
Una molt bona notícia. Llàstima que aquestes no sovintegin.
David,
Suposo que van haver moltes crítiques. Personalement també les vaig fer dinant, no només a través del bloc.
Home, GRAN notícia, per fi, ja era hora. Recordo el tràngol insultant que van suposar-me aquestes jornades, que es feien en una mena d-hotel prop de Montserrat, ple de psicòlegs de pacotilla. Un desastre absolut, eren.
Afortunats els joves investigadors, doncs!
Joan,
Com saps, les trobava una bestiesa completa. No es pot obligar ales persones a fer això quan el seu futur és un altre.
Enric, jo crec que tots hem contribuït una mica a aquesta decisió de sentit comú. També la gent de D-Recerca (http://drecerca.org), que es va reunir amb els organitzadors de les jornades després de l’última edició, i tots els participants que vam protestar de paraula i mitjançant l’enquesta que ens passaven…
Irene,
I tant. Ha estat la contriubió de tots els que pensàvem de forma similar. No puc estar més d’acord amb tu.
Sempre cal lluitar pel que es creu. Felicitats.