Enric I. Canela
M’ho va dir Antonio Árias. Ho havia llegit a l’ABC elecrònic. El diari es feia ressò de l’article de Natura que criticava l’excés de burocràcia de la ciència a Espanya. Avisa del perill de què el CSIC s’ensorri en la mediocritat- Antonio Árias fa notar que el diari Público diu que Nature augura una edat de plata per a la ciència espanyola. Justament mentre escrivia això, davant TV3, escoltant el debat, Carme Chacon acaba de citar el que diu Público, sense haver llegit a Nature, em jugo el que vulgueu. De fet el títol és A new Silver Age? Nature es fa una pregunta, la realitat és que dóna una de freda i una de calenta.
Jo coincideixo plenament amb el que diu Antonio Árias: La realitat és que, després d’una lectura global i en termes generals, l’editorial sembla elogiós per a l’impuls efectuat durant la legislatura, duplicant els pressupostos d’R+D, encara que manté la incògnita sobre els reptes de la “modernització de l’organització i gestió de la ciència a Espanya”.
Si no s’aborden seriosament algunes reformes l’edat de plata no arribarà ara. Amb tot vull assenyalar que penso que aquest article està escrit de de Madrid amb uns interessos molt clars.
El problema, com a moltes árees d’activitat acadèmica i econòmica, és que es canviïn els pressupostos però no l’organització ni els processos. Cal canviar primer els models mentals dels qui prenen decisions. És curiós comprovar com una part del “pueblo llano” ja ho té clar. Com deia l’altre dia en Genís Roca (infomonia.com) en reposta a una intervenció no gaire brillant d’un director general (Josué Sallent): “cal il.lustrar a les èlites siguin d’administració o d’empresa”. I en particular en com organitzar-se.
Salutacions cordials
Ramón,
100% d’acord. Estem en una sistema que viu amb els esquemes de fa 50 anys quan la recerca i la innovació eren cosa de quatre en un laboratori al jardi de casa.
Miquel,
Coincideixo amb tu en què a Catalunya existeix un model que en molts casos és digne d’elogi, ICREA i alguns centres, i que el Govern espanyol està intentant impulsar des de què Salvador Barberà va ocupar la secretaria general de Política Científica. Malauradament el desgavell del govern espanyol va provocar que el canviessin, no estic fent crítica a Marcellán, el que vull dir és que aquests canvis van frenar moltes coses.
El que es ben cert és que aquest model s’està copiant a moltes comunitats autònomes i que no té res a veure amb el CSIC. Amb tot, això és encara minoritari malgrat l’innegable esforç que estan fent des de la FCR i del comissionat per impulsar ICREA. Avui per avui, la màxima font d’ingressos per a recerca provenen de l’Estat.
A mi també em fa ràbia que Nature no se n’adoni que Spain no és una sola cosa, però estaràs d’acord amb el meu comentari amb que aquest article està escrit des de Madrid amb uns interessos molt clars.