Enric I. Canela
La Vanguardia d’avui publica un a nota de redacció parlant del projecte Barcelona Graduate School of Economics (GSE) de l’exconseller Andreu Mas-Colell. Mas-Colell sempre va creure que Catalunya s’havia d’internacionalitzar gràcies als seus postgraus i a la seva recerca. Ho va intentar des del Govern, prèviament des de la UPF, i després amb projectes com la GSE. Els èxits de la recerca catalana es deuen, en gran part, a la seva gestió (no oblido òbviament als investiagadors). Avi és enyorat per molta gent.
Aquesta és la traducció del que diu La Vanguardia.
Deu premis Nobel abrigallen a la BGSE en el seu primer any
En un pas més en el desenvolupament de la Barcelona Graduate School of Economics (GSE), avui dissabte dia 1 es reuneix per primera vegada el seu consell científic, un òrgan assessor compost per 33 científics de primera línia mundial, entre els quals s’inclouen deu premis Nobel d’Economia, que analitzaran el funcionament acadèmic de la GSE, la seva estructura i els seus plans de futur.
Un total de 19 membres han confirmat la seva assistència, mentre que la resta farà les seves aportacions per escrit.
El consell científic, presidit per Hugo Sonnenschein – antic rector de la Universitat de Chicago-, analitzarà a més la viabilitat d’establir un fons patrimonial perpetu (endowment) de la Barcelona GSE, un model molt estès en el món anglosaxó però poc comú en l’Europa continental.
Els fonaments de la Barcelona GSE, que presideix Andreu Mas-Colell, es troben en un conglomerat acadèmic català de quatre unitats de gran impacte internacional en investigació econòmica. La voluntat de la GSE és reforçar aquesta activitat i al seu torn prendre posicions en el nou espai de postgrau a nivell europeu i mundial, amb una oferta acadèmica – en anglès- en l’àmbit de l’economia enfocada tant a la capacitació professional com a la preparació investigadora.
Aquest curs la GSE ha rebut els primers 99 estudiants, provinents de 31 països, dels quatre programes de màster que ofereix.
No hi ha dubte que, amb mitja dotzena de projectes com aquest, no caldria anar-nos queixant del mal estat de la R+D+i a Catalunya. Anant al cas concret de la Barcelona GSE, el gran dubte és saber d’on trauran els diners per a l’endowment famós. Això no són els Estats Units i veig molt difícil que hi hagi una empresa/institució catalana que aporti aquests diners quan fins i tot els serveis d’estudis interns d’entitats catalanes es poden comptar amb els dits d’una mà (i encara sobren dits).
David,
estic ben convençut que l’Andreu sabrà fer-ho. Era molt difícil que arribés on ha arribat, a més ha aconseguit força estudiants estrangers. En tot cas serà una prova més per comprovar si el capital privat funciona quan hi ha gent així al capdavant. Un exemple és la quantitat de diners privats que ha obringut l’IRB gràcies a la presència de Joan Massagué.