Article traduït del diari El País i escrit per J. A. Aunión
Política de beques entre dos focs
El nombre de becaris va descendir en 357.000 en les dues legislatures del PP i ha augmentat en 14.900 des de 2004 – Zapatero i Rajoy van demostrar com les dades de les ajudes es cuinen al gust
La política de beques, parteix de la possibilitat de fer lleis -alguna cosa que han fet els dos últims Governs-, és la tasca més important que li queda a l’Estat en Educació, en un context de competències transferides a les comunitats des de 1999. Atès que les beques es mengen gairebé la meitat del pressupost del Ministeri d’Educació; no és estrany que, posats a treure algun tema educatiu, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy escollissin aquest. Encara que cadascun d’ells va elegir les dades que més li convenien. Aquest és una anàlisi detallada de l’estat d’aquestes ajudes:
– Beques ‘Guadiana’. Rajoy va assenyalar que al 1999 (quan ell ocupava la cartera d’Educació) havia més becaris que ara, quan aquesta mateixa estadística diu que en les dues legislatures del PP va descendir el nombre de becaris en 357.000, mentre que amb el PSOE, fins a 2007, ha crescut en 14.900. Zapatero, per la seva part, va dir que gràcies a la present legislatura hi ha 250.000 beneficiaris d’ajudes més. El líder socialista va incloure la xifra de l’estimació de becaris per a aquest any, que encara no està tancada, i amb dos apartats que se solen caure de l’estadística, perquè es presten a confusions: les ajudes per a llibres de text (de poca quantitat cadascuna) i les exempcions de la matrícula universitària als fills de famílies nombroses (que paguen la meitat o res). A més, va incloure les pujades previstes de les beques Erasmus, i els nous préstecs per pagar un màster a tornar només quan s’assoleixi un determinat nivell de renda. És a dir, va incloure tot.
Amb aquestes dues dades i les estimacions de pujada per a aquest curs, les sumes li surten a Zapatero, però simplement la introducció en el joc de les ajudes per a llibres de text -que va crear el PP precisament perquè no es notés en aquests anys que estava baixant el nombre de beneficiaris de les ajudes generals, les més quantioses- i les de famílies nombroses, dibuixen un escenari diferent. Durant els vuit anys de Govern del PP es van augmentar els beneficiaris d’ajudes i beques en 300.000, i durant els tres primers anys del PSOE ha crescut la xifra en 144.000.
– Factors col·laterals. En qualsevol cas, aquests són les dades globals, que sempre tenen matisos. És cert que bona part de l’enorme baixada de les beques amb el PP es deu a l’extensió entre 1997 i 2000 de l’educació obligatòria fins als 16 anys a la qual obligava la llei (per tant, gratuïta i que deixa de precisar beques), però també ho és que el descens en les ajudes d’educació infantil de tres a sis anys es deu a la gratuïtat d’aquesta etapa (el PP es queixa que no s’hagi destinat aquests diners a les guarderies). I el descens d’exempció de matrícula per a famílies nombroses es deu, simplement, que cada vegada hi ha menys famílies nombroses.
– Universitàries. També ha caigut el nombre de becaris universitaris entre 2004 i 2007 en 6.700. Durant l’etapa del PP van descendir en 76.600. Encara que també és cert que en 2007 hi ha més que en 2006, per la pujada dels llindars realitzada pels socialistes, que farà que segueixin augmentant.
– Rendibilitat electoral. Però la política de beques és alguna cosa més que el nombre de becaris. Hi ha ajudes més cares, perquè cada beneficiari cobra més, però menys rendibles electoralment perquè arriben a menys gent. Per exemple, en el curs 2004-2005, les beques compensatòries (per ajudar a què el fill d’un família pobra segueixi estudiant en lloc de treballar) per a una mica més de 127.000 joves van costar 207 milions d’euros, o les de mobilitat per estudiar en altres comunitats (creades pel PP) tenen un cost de 83 milions i 24.000 beneficiaris. Mentrestant, les ajudes per a llibres de text d’1,7 milions d’alumnes van costar 115 milions d’euros.
– El pressupost, la clau. Lamentablement, l’estadística detallada de cadascuna d’aquestes beques només està disponible fins al curs 2004-2005, per la qual cosa la comparació de legislatures seria injusta. No obstant això, sí es poden comparar els pressupostos destinats a beques. Aquesta partida va créixer un 70% durant les dues legislatures del PP, i durant la que ha estat el PSOE, la meitat de temps, ha crescut un 80%, fins a assolir els 1.482 milions. Encara que és cert que aquesta la xifra, una vegada més, surt de comptar totes les ajudes. Si es treuen les d’anglès, les Erasmus i els préstecs renda, l’augment en els vuit anys del PP va ser del 67%, i en els quatre del PSOE, del 45%.
L’evolució de la quantia de les beques és un altre bon indicador. Un becari de compensatòria a la universitat cobrava en 1997 uns 1.568 euros a l’any. I en el curs 2003-2004, últim de l’etapa del PP, 1.874 euros, és a dir, un 19,5% més que vuit anys abans. I aquest curs cobra 2.255 euros, un 20% més que fa quatre anys. I per acabar la comparació, els llindars màxims de renda, és a dir, quant pot guanyar una família per tenir dret a una beca. Mentre van pujar en els vuit anys del PP sobre un 24%, han ascendit en els últims quatre entorn del 31%.
– Actituds contràries. El PP no confia en les previsions de creixement del PSOE. Diu que altres anys no s’han complert. Insisteix que les dades de 2006-2007 marquen una disminució del nombre de becaris (en infantil, universitaris o famílies nombroses) i, com molt, concedeix que s’hagi produït un estancament si es compten els 47.000 beneficiaris de les beques perquè els joves estudiïn anglès durant un mes a l’estranger. “Encara que això és barrejar pomes amb peres”, diu el portaveu popular d’educació al Congrés, Eugenio Nasarre. El ministeri es defensa argumentant que creixeran aquest curs, la pujada dels llindars de renda i les millores legals. “A partir d’ara, la beca és un dret, tant és que s’acabi el pressupost, si algú compleix els requisits, la pot reclamar. I, a més, si no s’executa el 10% d’una partida, a l’any següent es pujaran els llindars de renda un 10%”, explica un portaveu. A més, aquest curs, el 80% dels becaris van cobrar en el primer trimestre i s’han augmentat les quanties als Erasmus.