Enric I. Canela
Ahir la premsa (AVUI, La Vanguardia, El País, El Periódico, i El Mundo) dedicava ampli espai al desallotjament pels Mossos d’Esquadra d’un grup d’uns quaranta estudiants que s’havien encadenat i tancat a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB a mig matí després de bloquejar els accessos amb tanques. No deixaven entrar i sortir a altres estudiant. A les dues del migdia van deixar sortir als estudiants que havien quedat atrapats i van continuar tancats fons que la policia va intervenir a petició del rector a la vista que o era possible una negociació. Protestaven contra el procés de Bolonya. També VilaWeb que afegeix que van ferir alguns estudiants. També publicava aquest diari:
Els estudiants deien que només sortirien de la Facultat si el rector declarava la UAB en fallida econòmica, de manera que no pogués aplicar el nou pla i que, per tant, es declarés contrària a la reforma, una reivindicació que diuen que ja va aprovar el claustre el 2001.
Esgrimeixen que, llavors, el claustre va aprovar que la UAB declararia la ‘desobediència activa a la LOU-LUC, negant-se a aplicar els mecanismes que conté aquesta llei per implementar-se’.
Quantifiquen el dèficit de la universitat en més d’onze milions d’euros i volen que el rector es comprometi a ampliar el finançament públic, perquè així es pugui garantir la qualitat acadèmica, investigadora i d’equitat social. Un centenar d’estudiants han secundat les demandes des de fora de la facultat.
Llibertat.cat, portaveu dels estudiants, ho explica amb detall. Amb èpica.
I avui (AVUI, El País El Periódico, La Vanguardia i ABC) dediquen espais a explicar com un miler d’estudiants es manifestaven ahir per la UAB demanat la dimissió del rector.
Avui la ressaca. A l’AVUI Jordi Coca parla de Policia i Universitat. Fa la seva valoració sobre l’actuació de la policia, la troba desproporcionada, no ho sé només vaig veure unes imatges per TV3 i no sé si estaven destrossant coses com diu algun diari avui o no. El que no pot dir Coca sense demostrar que no coneix mínimament el món universitari és que: Bolonya és un procés controvertit i ningú que conegui mínimament el món dels ensenyaments superiors no pot afirmar que la cosa és aigua clara. No estic d’acord amb accions policials si no estan justificades, però en el que no estic d’acord és en què els estudiants tinguin part de raó com diu Coca. Si algú té dubtes només cal que llegeixi a Manifest del 6 de març de 2008. Surt al carrer i aturarem Bolonya! Derogació de la LOU i del reial decret, ja!. En aquest “brillant” article publiquen el seu manifest, que reprodueixo:
A la Universitat, la mercantilització s’està portant a terme mitjançant l’aplicació de la LOU (Llei Orgànica d’Universitats) –complementada amb la LUC (Llei d’Universitats de Catalunya)- i el Reial Decret, que pretenen implantar l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). El procés de Bolonya suposa un canvi radical en el model universitari: privatitza, mercantilitza i elititza l’ensenyament superior. Aquesta profunda transformació clarament neoliberal es concreta en:
- El finançament públic es substitueix gradualment per la inversió privada.
- Les grans empreses entren als organismes de direcció de les universitats.
- L’ensenyament crítico-científic és reemplaçat per programes d’estudi i d’investigació al servei dels interessos de les multinacionals, concebuts per a ensinistrar treballadors.
- Es creen organismes externs a la comunitat universitària que avaluen universitats, titulacions i professorat tot establint rànquings que potencien la competitivitat i la desaparició de les carreres poc “rendibles”.
- L’ensenyament superior en català es margina, no es garanteix, i es discrimina a favor de les llengües més rendibles en virtut dels criteris de competitivitat empresarial i no del benefici social.
- El segon cicle es mercantilitza, fent màsters amb els mateixos continguts, però triplicant el preu i sense programa de beques (que es substitueixen per beques – préstec –a retornar al finalitzar la carrera), mentre que al Grau manca especialització –tot i la pujada de taxes i matrícules-, i està destinat a un mercat de treball flexible i precari.
- Els nous crèdits europeus (ECTS) augmenten considerablement el volum de feina per part de l’estudiant, que a més a més hem de pagar, i exigeixen la dedicació a temps complet. L’establiment dels ECTS condueix a una producció intel·lectual estandarditzada i sense criteris de qualitat, sota la mal anomenada avaluació continuada.
- La càrrega docent per al professorat s’incrementa sense que es reflecteixi en la millora de les seves condicions laborals.
- La càrrega de tasques pel personal d’administració i serveis s’incrementa sense que es reconegui la categoria laboral.
- La precarietat laboral i els contractes irregulars s’institucionalitzen, a causa de la manca de finançament públic i la congelació de l’ampliació del capítol de personal malgrat les necessitats objectives dels servei: mitjançant falses beques que substitueixen contractes; contractes que no reflecteixen la càrrega laboral real; el no reconeixement de categories…
- Serveis cabdals de la universitat (publicacions, reprografia, restauració, servei d’informàtica…) s’externalitzen a un preu més car, amb una notable caiguda de la qualitat del servei pels usuaris, en benefici exclusiu de les grans empreses monopolístiques (OCE, Grup Soteras…)
Aquí si que qualsevol mínimament informat pot adonar-se de la sèrie de rucades que conté el manifest. Només estic d’acord en una part del punt 6, no sé sap com quedarà això, encara que no es mercantilitza res, i en el 10 que subscric integrament.
Clar que quan s’acosta la primavera, augmenten algunes molècules de l’organisme i activen processos, que inhibeixen les vacances i els exàmens.
I no us ho perdeu, demanen:
- Estudis dignes, en català i gratuïts per a tothom.
- Programes de beques que garanteixin condicions òptimes d’estudi (menjador, transport, materials, mobilitat, habitatge…).
- Una universitat realment pública i al servei de la transformació social –que introdueixi valors crítico-científics, solidaris, de cooperació, no sexistes, no classistes…- i no com a corretja de transmissió dels interessos i de la socialització dels costos de l’empresa privada.
- Un finançament públic solvent que permeti el normal funcionament de la universitat sense haver de cedir al xantatge de la patronal, i sense haver d’obligar a l’endeutament als estudiants.
- Unes condicions de treball dignes que permetin desenvolupar serveis i activitat docent i d’investigació de qualitat.
Genial! Ni una pel·lícula dels germans Marx. Fan el ridícul i es pensen que estan fent alguna cosa.
El País explica avui que el Consell de Govern va donar suport a l’acció del rector (Podeu llegir el comunicat de l’Equip de Govern). Igualment ho fan El Punt El Mundo d’avui que expliquen també amb detall alguns punts, com les negociacions que va haver, com els estudiants envoltaven i imagino que feien passar por al vicerector Carbonell. 20 minutos també diu que els estudiants van fer classe al carrer.
Podeu completar la informació amb l’article d’Elliot que recull el comunicat dels estudiants, del deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres i del Consell de Govern de la UAB. Podem afegir Tribuna Catalana que inclou un comentari dels Mossos d’Esquadra que diuen que no calia intervenir, expressen malestar. El que em mancava per escoltar en aquest desgavell de legislatura.
Ja veieu, opinions a gust de tothom. Jo particularment crec que no hi ha cap justificació perquè uns estudiants, bé és un dir, es tanquin per protestar amb uns arguments com els que heu pogut llegir. Que ho facin quan fa molt de temps que se sap tot això, que ara protestin d’una llei que es va entrar en vigor al maig i just davant d’unes eleccions. Com he dit abans, no sé si calia o no la policia, però si la seva actuació va ser injustificada, potser si. Això no santifica una conducta impròpia d’uns estudiants universitaris que utilitzen uns serveis que paguem tots els ciutadans i no la patronal.
Es la vaga de cada any. Si no és per Bolonya, és per la LOU o per la targeta moneder (es van arribar a manifestar per això un any). El problema no és que protestin o que es manifestin, sinó que les seves protestes impliquin que tothom hagi d’aturar-se, ho vulguin o no. I són massa anys de silicona a les portes, de caixers destrossats, o d’algun professor amb els vidres de les ulleres trencats com per aguantar…
David,
Som molts els que estem fars d’any rere any aguantar intolerants que es cuen amb el dret de no fer res més que impedir que els altres treballin.
diversos punts.
El dimarts, dia de la tancada, jo era a classe (Facultat de Lletres, Autònoma). Efectivament ens van fer sortir, però en cap moment ens van retenir a l’interior de la facultat. Sempre hi va haver una porta oberta, la qüestió és que la gent, acostumada a anar a la porta principal, no la va veure i es va crear cert caos. Posteriorment ens van convidar a sortir al carrer pacíficament i per pròpia voluntat. Això va passar a la una, en el canvi de classe. A la una i deu minuts una noia amb megàfon informava que només quedava una persona a la facultat i que en el moment en que la desallotgessin la tancarien fins proper avís.
He parlat amb companys que es van quedar a la tarda durant la tancada. Segons m’han dit, els mossos van carregar contra els que es trobaven a l’exterior, que feien una sentada PACÍFICA. Els mossos els van acorralar en un racó on hi ha aparcaments per a bicicletes i la situació es va alarmar bastant, ja que per uns moments els estudiants no podien sortir mentre els mossos carregaven sense miraments.
Aquest anifest tampoc em sembla tan aberrant. Si et refereixes al fet de les hores de feina… jo estic treballant a les tardes per pagar-me la carrera i aquesta nova metodologia implica que necessitaria que el dia tingués 30 hores mínim per poder-ho fer tot. Prefereixo pagar-me jo la carrera que no pas haver-los de demanar els diners als meus pares. Sóc major de d’edat i puc respondre per mi mateixa. Si no treballo, no hi ha ingressos. Quant al preu dels màsters.. és ridícul que haguem de pagar… de 700-800 que paguem a l’any ara als 2000 l’any que haurem de pagar, i sense beques del ministeri, sino que els bancs ens faran uns préstecs que després hem de tornar. Això no té res de public, ja!
La manifestestació d’ahir va ser més que multitudinària, i vam sortir al carrer a exposar els fets. No és una manifestació que arribi tard, de fet se n’ha fet més d’una, una o dues per any, i crec que en podria comptar 4 comptant aquesta.
Les classes al carrer, si no m’erro són els de la UB, no pas els de la UAB.
Aquesta última frase, jo la posaria al revés. Això no santifica l’actuació dels estudients però encara justifica menys l’actuació del rector autoritzant el carregament contra estudiants en una universitat pública, ni tampoc el l’actuació dels mossos, que no van tenir miraments de fotre llenya tot i que veien que els estudiants hi eren pacíficament i a més acorralats.
Marina,
Agraeixo el comentari de primera mà. Com hauràs pogut veure, a banda d’opinions personals, he fet l’escrit en base al que diu la premsa, no una concreta sinó tota la que he trobat perquè m’agrada donar la informació més veraç possible, per això el teu comentari és molt valuós.
Pel que diu la carregada dels Mossos és absolutament desproporcionada i inadmissible. Mai no estaré a favor de la repressió contra aquells que manifesten les seves idees de forma pacífica per molt estranyes i distants del meu pensament que estiguin. Aquí totalment d’acord amb els que se senten indignats per l’acció policial. Si el rector ho va fer sense una raó més justificada que la que tu dius, penso que es va equivocar completament.
Tens raó, les classes al carrer les va fer las UB. ÉS una confusió meva a l’escriure.
No estic d’acord amb el manifest i puc dir punt per punt el perquè. D’entrada dir-te que entenc perfectament el problema que representa estudiar i treballar. Jo vaig estudiar Química i durant una gran part del curs teníem classes i pràctiques que ocupaven matí i tarda. I per estudiar em calia treballar, era més jove, però per raons familiars em calia. Fins allà on jo sé, el preu del Grau no variarà per aspectes relacionats amb Bolonya, altra cosa és que per motius ben diferents els governs responsables decideixin una pujada de les matrícules. En això no hi ha relació amb la reforma dels ensenyaments. El model de Bolonya no té res a veure amb els canvis que ha endreçat el govern espanyol. A Espanya, fins ara, el crèdit és una mesura de les hores que treballa el professor. Tot i que es volia canviar a l’any 1989, quan es van reformar els ensenyaments, el PSOE no ho va fer perquè volia mantenir controlat al professorat. A altres països, tret de Portugal, el crèdit era ja una mesura de l’esforç de l’estudiant. Bolonya el que fa és acostar el nostre model a l’europeu. Malauradament el govern espanyol fa poc per això segon i molt per posar el crèdit europeu, que, insisteixo, fa molt que està arreu. El canvi el que fa doncs, es adaptar el model espanyol al britànic, de referència. Vol dir menys hores de classe amb professor a l’aula i més de feina, a casa o on es vulgui o pugui. La legislació obliga a tenir un itinerari compatible amb la feina, és a dir qualsevol estudiant es podrà matricular de mig curs, una mica més rígid que ara, però perfectament compatible amb la feina. Amb tot jo crec, ho he defensat sovint, aquí i a Madrid, i li he fet saber personalment a la ministra, ho pots llegir en molts punts del meu bloc, que calen beques dignes, i préstecs, per tal que els estudiants puguin dedicar-se a temps complet, si volen.
El tema dels màsters és diferent. Jo crec que hi ha una gran confusió entre estudiants i professorat. El màster no està pensat per a la continuïtat directa del grau, està pensat per acabar el grau, sortit anar al mercat laboral i retornar per fer alguna cosa que convingui. Amb tot poden coexistir diferents models de màster. Amb tot, ara per ara ningú ha posat preu a aquests màsters. La política sobre això no s’ha decidit. Fins ara els governs han tirat pilotes fora. Cal dir que els que fan la tesi no paguen res del màster. Per això, en el meu comentari he dit que en aquest punt estic parcialment d’acord. M’agrada la justícia social, però la justícia.
Res he dit de la manifestació, encara que de la UB no es va moure pràcticament ningú, i de la UPC ningú. A Pedralbes van tocar el timbal i unes botzines una estona i es van fer classes. Les manifestacions que ha hagut són minoritàries i amb manca d’informació, però em semblen bé, cap problema mentre siguin pacífiques. El que em sembla malament és la manipulació i lamento dir, el manifest és una prova, que la intoxicació és total. La famosa privatització de fotocòpies i bars es va fer fa molts anys. Jo recordo que quan jo era estudiant i d’això fa molt de temps, el bar de l’edifici de la Plaça Universitat era una concessió, com ho va ser el de la Facultat de Química quan la van inaugurar. Les fotocòpies van trigar una mica més. Dir que això està relacionat amb Bolonya és una estupidesa. A més, té algun sentit que es paguin funcionaris per fer això? I els preus? Per què s’ha de subvencionar un dinar? No dic ni que si ni que no, simplement jo pago a la universitat 70 cèntims per un cafè. Recordo que se li van tirar a sobre al president espanyol per dir que li costava 80 cèntims, suposo que al Congrés. Tot això ho trobo manipulació d ela bona fe. No és honrat. Per això soc tan crític. Crec que un s’ha de queixar informat i hi ha una gran tendència, uns i altres a mentir o manipular la informació. Què vol dir aquesta bajanada del xantatge de la patronal, si la patronal no diu res, qui és la patronal en tot això?
En fi, disculpa l’extensió, però el tema em motiva. Voldria que la universitat fos millor, útil i que la gent tot inclosos els estudiants aprofitéssim els recursos públics, menys dels que voldríem, que s’hi aboquen.
Agraeixo la resposta. Amb arguments edificants és un goig tractar els temes.
Sí, de fet això de les fotocòpies i els bars, no en dic, res. No sé ben bé a què ve. Per això he dit que no trobava el manifest tan aberrant, però sí que hi ha punts que fan nyigo-nyago.
Quant això que dius de les hores del professorat o de l’alumnat… personalment prefereixo que m’ho comptin per les hores que treballa el professorat. Les hores que inverteix en exposar un tema i assegurar-se que s’entèn. Enguany he tingut una assignatura que es basava PER COMPLET en fer lextures i exposicions a classe. Així que nosaltres ens preparavem l’assignatura, nosaltres feiem la classe i la professora es fregava les mans veient com ella no feia res de res (per descomptat ho hem comentat amb la cap de departament i esperem que s’hi faci quelcom al respecte) però em fa por pensar que això passarà de ser una anècdota a un fet de dret. Considero que els professors són experimentats en matèries concretes que et mostren la llum o t’encaminen a l’hora de com enfocar els textos que s’han de llegir. I només de pensar que aquestes figures perdran encara que sigui el 50% del seu pes en la nostra educació em fa tremolar. Actualment tenim el millor del pla d’estudis actual i el pla de bolonya (en aquest sentit, em refereixo): disposem d’un nombre considerable d’hores a l’aula, on les classes magistrals sovint son més que revel·ladores, i alhora tenim el campus virtual, o el correu electrònic, o els despatxos dels professors, on, en cas de dubte o necessitat, podem trobar-nos amb el nostre professor i aclarir/ampliar els temes que considerem convenients.
Simplement Bolonya fa por només de pensar-hi