Comunicat de les Universitats Públiques de Catalunya en relació a la vaga d’estudiants i als fets ocorreguts el dia 4 de març a la UAB Barcelona, (07/03/2008).-
Els rectors i les rectores de les universitats de Barcelona (UB), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Pompeu Fabra (UPF), Girona (UdG), Lleida (UdL), Rovira i Virgili (URV) i Oberta de Catalunya (UOC), arran de la vaga d¿estudiants celebrada el dia 6 de març i als fets ocorreguts a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el dia 4 de març de 2008, manifesten el següent:
- El ferm compromís de defensa i de treball tenaç per a una universitat pública de qualitat;
- La convicció que el desenvolupament d’un espai universitari europeu ens permetrà construir una Catalunya i una Europa basades en el coneixement, la ciència i la cultura i en els valors democràtics i l’accés ampli i equitatiu dels ciutadans a l’educació superior;
- Que la universitat ha de ser en tot moment un espai per a la llibertat, el diàleg i la defensa del progrés social, en un context de plena convivència democràtica i de respecte de les idees sense imposicions;
- El suport a la Universitat Autònoma de Barcelona, al seu rector i al consell de govern de la universitat davant els fets aïllats ocorreguts a la Facultat de Filosofia i Lletres el dia 4 de març, pel bé de la convivència i el respecte a la institució i a totes les persones.
Doncs està molt ben dit el que diuen els rectors.
És realment demencial el plantejament d’aquests estudiants. M’esgarrifa com, tan joves, poden fer anar una demagògia tan barata, una manipulació tan brutal de les coses, una percepció tan marciana, irreal, obsoleta, incomprensible… de la realitat, del nostre país, d’Europa, de les universitats.
No és un problema d’edat. Jo tenia la seva edat quan estava a la Junta de Govern de la UB, al Claustre i al Consell Social. I assumíem amb compromís la millora de la Universitat i la dimensió nacional.
Tanmateix, crec que la mobilització va ser francament minoritària. Però, tot i això, alguna cosa molt greu ens passa com a societat perquè tinguem enquistats aquests pensaments en bona part del nostre jovent.
Elies,
Tenim molts problemes a la nostra societat. Jo des de la universitat tinc una percepció francament doble, per un banda tinc uns bons estudiants, interessats per la feina i amb ganes d’aprendre. Amb una formació prèvia molt deficient. Per l’altra veig que la societat no els ofereix gaire. Les esperances de sortir per a aquells que no tenen padrins són escasses. Feines mal pagades. Manca una política adequada de beques. Avui les dificultats són més grans que fa uns anys.
Per altra banda hi ha una desinformació notable. Hi ha molta gent que es creu el manifest que han publicat aquests de la SEPC. Una llista de bestieses, però hi ha un parell de punt, dels 11, que mereixen reflexió. Ni el govern català ni l’espanyol han intentat posar solució real. El català s’escuda en la manca de transferència de les beques. És igual, calen diners i política. El cost és molt alt, però cal abordar-lo. Això si és justícia social, més encara en un país que volt potenciar la societat del coneixement.
La manifestació és minoritària, si, però important de cara als interessos dels que volen soroll. Amb tot en quatre dies desactivada.
Jo he viscut molts consells socials i he vist estudiants de dues classes, els que assumien compromisos, un exemple la que avui és candidata d’ERC i està al Gabinet de la comissionada, l’Eva Inglés, excel•lent persona, i de l’altra, una sèrie de personatges moguts per associacions rares que volien sempre la desestabilització. Sempre hi ha, i hi haurà. Ha mancat informació seriosa. S’ha fet una religió de Bolonya, però no s’han tocat dos punts sensibles. Beques i preus. M’he trencat les banyes per aconseguir això, però…
No t’hi escarrassis, Enric. Treballem per aquests bons estudiants, per aquesta majoria silenciosa.
És lamentable que alguns hagin pres el bolivarisme com a referència. Allà ells. Mentre no espatllin la resta.
Elies,
Passarà, com tot, ells no ho aconseguiran. Els que poden aconseguir espatllar-ho tot estan als governs.