Enric I. Canela
Com potser algú sap, jo estava al Comitè Executiu Nacional de CDC com a secretari d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Vaig dimitir-hi a rel de la meva elecció com a president del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. Crec sincerament que quan un ocupa un càrrec al capdavant d’una associació plural ha de deixar qualsevol representació política. Vaig dir aleshores que a l’única cosa que no renunciaria és a la defensa de la independència, opció personal i que no té a veure amb un partit concret. Així ho he fet.
Avui, però, lamento no ser a la direcció de CDC, ho lamento profundament després d’haver llegit al El País: La direcció nacionalista dóna suport, només en privat, als seus candidats al Senat. Jo, com faig ara, i vaig fer ahir, m’hagués manifestat públicament en suport a Montserrat Candini, perquè la conec, perquè sé qui és i que pensa, per la seva integritat. Davant dels partits i les estratègies estan les persones, i cal defensar-les explícitament i pública quan arriba el moment. I el moment era ahir, quan es va conèixer la notícia. Em sap greu aquest comportament.
La direcció nacionalista dóna suport, només en privat, als seus candidats al Senat
Els dies previs a unes eleccions són un pèssim escenari per a les bregues de partit. D’aquí que Convergència i Unió hagi posat sordina al boicot que un dels seus militants i ex conseller de la Generalitat, Josep Miró Ardèvol, ha impulsat contra les llistes al Senat de la federació nacionalista.
L’adreça de CIU ha evitat qüestionar les paraules de Miró malgrat que aquest ha demanat que no es voti a CIU en el Senat perquè alguns dels seus candidats ha donat suport iniciatives com el matrimoni homosexual. L’única cosa que ha fet el partit ha estat expressar, en privat, el seu suport als membres boicotejats de les llistes: Montserrat Candini i Feliu Guillaumes.
Cap dirigent de la federació va sortir ahir a defensar públicament als candidats boicotejats per Miró Ardèvol des de l’associació que presideix, la ultracatólica E-cristians. Mentrestant, Miró va donar un pas més i va exigir una rectificació formal a Candini mitjançant requeriment notarial.
Miró i la candidata al Senat s’havien embardissat en un encreuament d’acusacions des que Candini va retreure a Miró les seves crítiques a les noves formes de matrimoni quan ell va trencar la convivència amb la seva dona en el passat. El que va crespar a Miró va anar que ella es referís a ell com un “divorciat”. “No estic divorciat, tinc la nul·litat per un tribunal eclesiàstic”, va aclarir Miró, qui va exigir una rectificació per via notarial a Candini.
Miró es va mostrar molt molest perquè considera que, malgrat haver trencat el seu matrimoni, això no li invalida per pontificar contra el divorci, l’avortament i les parelles homosexuals des d’E-cristians.
Candini va optar per rectificar les seves declaracions sobre el “divorci” de Miró mitjançant una nota. Això sí, la candidata a senadora va dir que per a ella això és “una qüestió de detall”. “Encara que hagi obtingut la nul·litat, Miró és una persona divorciada a ulls de la major part de la societat”, va dir. I es va reafirmar en la resta de les seves crítiques cap a l’actitud del ex conseller de Jordi Pujol. “Un bon cristià ha d’entendre i defensar, per sobre de tot, el respecte i la tolerància entre les persones”, va dir Candini. “Lamento que algunes persones se sentin agredides pel simple fet que algú opti per formes diferents d’entendre la vida”.
Més enllà de la seva nota, la candidata al Senat per CIU es va mostrar ahir satisfeta pel suport que ha tingut de bona part dels seus companys de partit. Mentre, Miró, en declaracions a El País, va dir ser víctima d’una persecució. “Als cristians sempre ens toca pagar un peatge extra”, va dir. Va insistir també en les seves crítiques al matrimoni homosexual, que diversos diputats de CiU recolzen. No va rectificar cap de les seves cries a boicotejar la llista de CiU. Això sí, Josep Miró Ardèvol continua ara per ara sent militant de Convergència Democràtica de Catalunya. Té previst deixar-lo? “En aquests moment no tinc cap decisió presa”, va dir.
Votaré la Montserrat Candini!
Elies,
Et ben asseguro que s’ho val. No puc dir el mateix de tothom. Alguns prquè no els conec i altres perquè els conec.
Renoi, quins mulladers que teniu a can Pujol. Que tingueu sort en les pregàries i que els sants us siguin favorables (sembla que me’n foti però ho dic de debò).
Un d’Esquerra.
Salut i independència!
Albert,
Gràcies. Són els fruits de la història. espero que aviat ens desfem de certes crosses (vosaltres també) i puguem anar junts cap a la independència de Catalunya.