Una visió intel·ligent de la universitat

Enric I. Canela

Xavier Marcet ha escrit una sèrie d’articles al seu bloc en els que parla de la Universitat. Sempre m’agrada saber que diu Xavier Marcet sobre la universitat, en sap molt i té una visió clara i pràctica de les coses. No havia tingut temps per resumir en el bloc les seves opinons. És dens i requereix temps. Ara ho faig.

En el primer article, Universidad, cambio y comunicación, publicat el 24 de febrer, Marcet en diu que la Universitat ha de canviar des de dins. Diu que el lideratge i la comunicació són bàsics per tal que la universitat acceleri els seus canvis. Diu que són fonamentals per tal que la universitat trobi més compromís de la societat. I afegeix que de tot això li agradaria parlar en el pròxim seminari sobre Comunicació i Universitat que se celebrarà els pròxims 27 i 28 en la Universitat Politècnica de València (de febrer, ja ha s’ha fet).

En el segon, Conclusiones del Seminario de Gerentes de Universidad: Comunicación y Universidad. Valencia 27-28 Feb. 2008, escrit el 28 de febrer, com el seu títol indica, resumeix les conclusions de la reunió que anunciava en el primer article. Destaquen entre altres coses, que cal situar la comunicació al costat de l’estratègia. Insisteixen en que cal tenir un pla de comunicació per a ordenar els recursos de comunicació i poder mesurar els seus resultats. També que és necessari incrementar les competències professionals i organitzacionals en comunicació. Sense més competències en comunicació entre els directius de la universitat no s’aconseguirà incorporar la comunicació en la fase de conceptualització dels projectes. Insisteixen en la necessitat d’un sistema de lideratge potent és fonamental per a la comunicació interna i externa. Sense lideratge no hi ha canvi. La qualitat acadèmica de les persones no és garantia el lideratge en el govern de la universitat.

En el tercer article, 2015: tres tipos de universidad, del 2 de març, Marcet diu que creu que en els pròxims cinc o deu anys en el sistema universitari espanyol es perfilaran tres tipus d’universitat, unes de projecció internacional, altres de projecció estatal i altres de projecció bàsicament local. Diu que les universitats de projecció internacional seran aquelles que hagin tingut un govern que les hagi permès acabar amb “el cafè per a tots” intern i hagin pogut realment apostar per l’excel·lència. Les de projecció estatal seran aquelles en les que les puntes de qualitat es mesclaran amb la mediocritat. Aquesta pugna marcarà el seu desenvolupament i que avancin o que s’enroquin, dependrà de la qualitat de lideratge de cada rector i de cada equip rectoral. I les terceres, les territorials, seran aquelles que estaran lligades al corporativisme dels estaments universitaris que les impedirà qualsevol canvi significatiu, i que malgrat globalitzants tindran una realitat ben provinciana.

Conclou que cada universitat hauria de definir la seva visió clara i treballar per a diferenciar-se, i oferir dintre del seu àmbit la millor qualitat possible. No totes poden adquirir projecció internacional, però és imprescindible que algunes ho aconsegueixin i juguin un paper important a nivell internacional.

Lògicament el que diu Xavier Marcet és molt més del que he extret dels seus articles, però per saber més cal que els llegiu.