Enric I. Canela
No faré una gran valoració de les eleccions. No és la meva especialitat, però si recolliré quatre comentaris, no són els únics, que han aparegut en el món dels blocs i que em venen molt bé per donar una opinió.
Abans de tot, però, vull expressar el meu agraïment a tots aquells que puguin haver votat a Montserrat Candini després de llegir el meu comentari. Montserrat Candini ha guanyat a l’integrisme de Miró i Ardèvol, la reencarnació del Gran Inquisidor. Miró, bon vent i barca nova! Curiosament, ja sé que és diferent, a Montserrat Candini li han posat més creus al costat del nom que paperetes ha obtingut Duran Lleida.
Anant als comentaris, el primer és el de Lluís Rovira que en Desfederem-nos ha tornat a obrir la boca. S’ha acabat el període electoral. Analitza els resultats electorals en clau CDC. Destaca la pèrdua de 60.000 vots de CiU i que el vot nacionalista català passa a ser una espècie en extinció.
El segon de David Rodríguez en Vida Quotidina. Parla de la situació de CiU i compara Pujol amb Duran Lleida i diu: Però ni en Duran ni CiU semblen tenir el mateix èxit de convocatòria. Tot i que 774.315 persones més es van afegir al suport de la candidatura de CiU, aquesta xifra és inferior als 835.471 del 2004, o el 1.151.633 vots del 1996, en unes eleccions tant o més polaritzades que aquestes. De fet, cal anar-se’n al 1982, amb una base electoral més reduïda, per trobar un nombre de votants convergent tant baix.
El votant convergent es queda a casa i l’elector mitjà és del PSC.
El tercer d’Elies que diu: I CDC té una oportunitat immillorable, absolutament immillorable i indefugible, irrenunciable, per a construir la Casa Gran del Catalanisme, i fer-ho bé. Afegeix Elies: Que el resultat electoral no porti CiU a una aventura impossible, d’entrar al govern espanyol estant a l’oposició a Catalunya. Finalitza el llarg article amb un desig optimista: I que ERC i CDC puguin encetar els processos de renovació i de creixement que necessita el país.
El quart de Xavier Mir diu, quan parla dels vots perduts per CiU: Els vots poden haver anat a l’abstenció, al vot en blanc o al vot útil de PSC-PSOE. Però també hi ha un sector que vota CiU en eleccions al Parlament i en canvi opta per PP a les del Congrés, cosa que no passa a ERC. La pregunta previsible és per quin motiu, si els criteris són els mateixos, ERC ha perdut molts més vots que CiU. I la resposta és que CiU (i els seus votants) té un projecte polític per a Espanya, mentre que en ERC això és molt més residual i conjuntural. Els votants de CiU s’han cregut molt més la necessitat d’anar a votar que no pas els d’ERC. Una altra pregunta, potser no tan previsible, és si això, tenir un projecte polític per a Espanya, serà bo per a CiU en els propers anys.
Quina és la meva opinió? Com molts sabeu, el meu ideari és la independència de Catalunya, dono suport a Desfederem-nos i estic en la Plataforma per la Sobirania per tant la meva aposta és clarament sobiranista. Ara que les eleccions espanyoles han passat, i CiU sense unes eleccions immediates, o no, ha de plantejar-se un nou escenari. Catalunya ha de tenir un Govern sobiranista i per això CDC ha d’apostar per declarar-se inequívocament independentista i ha de liderar l’opció sobiranista de Catalunya. Si Unió no assumeix aquests plantejaments és el moment de separar-se i que cadascú agafi el seu camí.
Si ho voleu mirar en clau espanyola, si CDC no agafa aquest camí no veig quina diferència ha de trobar el votant català mig entre votar a CDC o al PSC? Alguns poden pensar que quina comparació, però com diu David Rodríguez l’elector mitjà és del PSC. L’independentisme creix a Catalunya i CDC, en la que molts militants estan per aquesta opció, no pot restar aliena. I ho ha de fer al costat d’ERC. Tant ERC com CDC han d’oblidar lluites caïnites, no cal buscar culpables, no serveix de res, cadascú tindrà la seva opinió, però ara cal sumar. L’independentisme, com deia, creix, però no és majoritari i el camí és llarg.
Espero que des d’aquests blocs, de la Xarxa de Blocs Sobiranistes, puguem contribuir a aquest projecte col·lectiu que és Catalunya, un Estat.
Hola Enric,
la meva opinió sobre CiU i perdona que em fiqui amb el teu partit, és que la relació amb Unió s’ha de acabar com a pacte preferencial. Si Mas vol crear la casa gran del Catalanisme, el que ha de fer és obrir Convergència cap al sobiranisme i independentisme, oferin pactes a altres forçes catalanistes com ERC o PRC o perquè no, Iniciativa. En aquests casos s’ha de deixar molt clar que el que es vol, es fer política catalanista i deixant de banda la política de dreta o esquerra. Si al país Basc ho estan fent, com no és podrà fer a Catalunya. El PNB és molt més de dretes que CDC i en canvi governen amb l’equivalent a ERC i a Iniciativa!.
En les eleccions municipals i catalanes, convergència s’hauria de presentar sola, sense Unió i a les hores veurem quina és realment la força d’unió. Fins i tot CDC potser es trobarìa amb la sorpresa que trauria més vots que anan junt amb Unió. Per després pactar amb ERC o Iniciativa o Unió si és el cas.
En canvi per les espanyoles i europees, potser si que haurien d’anar en coalicció amb Unió peró deixant ben clar als electors que ho fan perquè a l’estranger només anireu a arreplegar el màxim de diners per a Catalunya i no a fer política!.
Manel,
No puc estar més d’acord amb el que dius en el primer paràgraf.
Sobre el segon, crec que trauria més vost sola.
En el tercer punt, depèn dels resultat del segon. També podrien anar juntes tots les forces no espanyoles. ICV no perquè és massa diferent
El problema és barrejar objectius. Primer estat independent, després parlem de petites diferències socials.
Enric,
jo crec que el que cal és parlar del dret de decidir. Aquest és molt bon punt de partida i de trobada, tal i com avui diu en Partal.
Hem d’ésser ben conscients que les valoracions electorals no tan sols la fa el sector independentista de CDC. També les fa el sector dependentista de CDC i UDC, i les fa també el sector dependentista d’ERC. Així doncs, hom ha explicat la “pujada” d’un diputat de CiU per la “moderació” de la campanya. I hom ha assenyalat el ‘radicalisme’ i ‘assemblearisme’ d’ERC com el pecat de la pèrdua de 5 diputats.
Vist des de fora, seria un gran què que Convergència adoptés un programa senzillament nacionalista (com deia Fabra: ‘nacionalista és qui vol la unitat i la independència de la seva nació’). I això vol dir un programa independentista i una organització estesa per tota la nació. Aquest curs, és clar, implicaria un reforçament del PP en aquells sectors post-catalanistes de liberal-conservadurisme. Però jo diria que el preu paga la pena, si més no pel país.
Elies,
Si. És un punt partida excel·lent, però cal donar un passet més. No m’han agradat mai les coses massa abstractes. Manca preguntar què. Sinó ens quedem tots contents i no es mourà res.
Quan Duran diu si al dret a decidir no diu el mateix que jo.
Dídac,
No puc estar més d’acord amb el que dius, justament estva escrivint sobre el tema.
El projecte paga la pena.