El Economista publica avui unes declaracions de Josep Argemí, rector de la UIC, en la que diu, entre altres coses, que la universitat ha de deixar d’oferir el coneixement del seu personal, dels seus experts, gratuïtament i que ha de cobrar.
El País publica avui que la Generalitat va aprovar ahir plantejar un requeriment d’incompetència a l’Executiu central sobre beques universitàries. Rebutja, a més, el Reial Decret de 21 de desembre passat pel qual es fixa com no territorialitzables les beques per acursar estudis en comunitats diferents del domicili familiar i per a alumnes de la Universitat a Distància, va dir el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.
En paral·lel, la Generalitat treballa per a assolir traspassar les beques i ajudes, que han de “anar acompanyades de recursos que permetin compensar la greu falta que té Catalunya en aquest aspecte”, segons la Generalitat.
El Mundo publica un article en el que diu que la universitat requereix esforç, diners i desenvolupament, tot això ha quedat pendent i ha de ser objecte de la propera legislatura. Pregunta a diferents persones significants sobre finançament, recerca, professorat, idiomes i mobilitat.
El Períodico publica una carta de Jordi Pons que titula Els universitaris necessiten òrgans de representació. Comparteixo totalment el que diu i crec que té prou interès com per reproduir-la. Diu així: Com a estudiant, no puc deixar de reclamar certa atenció pels successos ocorreguts la setmana passada en dues universitats de Barcelona: un grup, presumiblement d’estudiants, va impedir l’accés als edificis, al·legant que s’havia convocat una vaga com a rebuig al pla de Bolonya. Es va intentar convèncer els que desitjaven entrar a dins del recinte que el pla seria molt negatiu per als universitaris. En general, el to va ser agressiu, com ho va ser en alguns casos el dels que, al sentir-se frustrats, hi volien entrar. No hi va haver cap representant de les institucions que comuniqués res als estudiants, a les autoritats o als mitjans de comunicació. És obvi que a les assemblees d’estudiants no es pot decidir la prohibició per la força d’accedir a la universitat; per tant, aquesta decisió va ser unilateral. Els fets van ser vandàlics, gratuïts i aliens a qualsevol mobilització consensuada entre els estudiants. És necessari que els estudiants tinguin òrgans de representació dins de la universitat, i que siguin participatius.
L’argument segons el qual el desacord s’ha de manifestar a l’assemblea és un contrasentit; tancar una universitat no és una cosa que pugui figurar dins de l’ordre del dia. I encara que aquesta iniciativa pogués ser aprovada en una assemblea, ben poca gent la secundaria, ja que l’assistència a les assemblees és més aviat escassa. Això és degut, en part, al fet que hi ha alguns universitaris de grups organitzats que se sentirien més motivats per participar en els assumptes públics que altres, de manera que ni els assistents representarien la majoria ni la qüestió debatuda reflectiria les preocupacions de tots.
El País publica avui que Josep Baselga ha aconseguit el premi Rosenthal de recerca. Baselga és el director del servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de la Vall d’Hebron i líder en la recerca en aquest camp. Aquest premi s’adjudica als investigadors de menys de 50 anys que s’hagin distingit per notables avenços en el guariment del càncer.
Expansión parla avui del cebrtre d’R+D d’HP a Sant Cugat. Segons l’opinió de l‘actual director general de vendes de la divisió de sistemes personals i vicepresident mundial de negoci de canal d’HP. Era el director del centre de Sant Cugat. Diu que la feina que es fa a Sant Cugat no té risc de ser deslocalitzada.