La introducció de les tecnologies de banda ampla, com l’ADSL o el cable, millora a Espanya, però encara continua per sota de la mitjana europea i lluny del 30% que Brussel·les aspira assolir el 2010. És una de les conclusions de l’informe anual de les telecomunicacions de la Comissió Europea, que apunta la necessitat de fomentar la inversió en el sector de les telecomunicacions i obrir el mercat a la competència.
Cada dia, cinquanta mil llars europees contracten una connexió a Internet de banda ampla. Només el 2007, es van donar d’alta dinou milions de clients a tota la Unió Europea, i la mitjana dels 27 ja s’acosta a la dels Estats Units. A l’estat espanyol, durant la implantació de l’ADSL va passar del 15% al 18,3%. Una bona embranzida, tot i que encara està 2 punts per sota de la mitjana comunitària, que és del 20%.
El líder mundial és Dinamarca amb un 35,6% de penetració d’Internet. Països com França superen lleugerament la mitjana europea, que és del 20%. Molt més lluny queden els països de l’ampliació. L’últim, Bulgària, amb només un 7,6% de llars connectades.
Però la Comissió vol millorar aquestes dades i aconseguir que el 30% de les llars europees estiguin connectades d’aquí a un parell d’anys. Segons la comissària europea de la Societat de la Informació, Viviane Reding, “si no tenim banda ampla per a tothom en un país determinat, a curt termini veurem efectes negatius a tota l’economia”.
Brussel·les considera que el domini dels antics monopolis, com Telefónica, estan provocant la lentitud de la introducció de l’ADSL o el cable. Pel que fa a la telefonia mòbil, la reforma que ha proposat la Comissió pretén que es pugui canviar d’operador en només un dia. En el cas espanyol la mitjana són cinc. Brussel·les, valora positivament l’entrada al mercat espanyol de nous operadors virtuals però lamenta el creixent nombre de queixes d’usuaris per falta d’accés a la telefonia fixa.
Mentre l’ADSL sigui tan car, la penetració de la banda ampla serà baixa. No s’entén que si vols banda ampla t’ofereixin únicament “fins a 20 megues”, quan la majoria de gent únicament vol fer un ús limitat d’Internet. A més cal tenir en compte les dificultats que hi ha per canviar de companyia. En aquest país et pots divorciar més ràpid que no pas donar-te de baixa en una d’aquestes operadores.
David,
Això del divorci i les baixes, és cert. De totes formes la Reding diu que vol aconseguir que els canvis d’operador de mòbil baixin a 1 dia, i que baixi el preu de la banda ampla. Aquesta dona és molt tossuda.
Fa cosa de dos mesos també va sortir un informe igualment preocupant, del qual en vaig fer un comentari al meu bloc: (http://carlesbanus.blogspot.com/2008/01/fractura-digital-equival-fractura.html). Només un 48,8 % de les llars catalanes estan connectades a Internet, 6 punts per sota de la mitjana europea.
El problemes són tres: infraestructures bastant deficitàries, elevat preu d’una connexió d’ADSL i manca d’implantació de les noves tecnologies en moltes de les tasques més quotidianes
Per cert, ajuntant els dos informes es desprèn que dues terceres parts de les connexions a Internet es fan a través de la xarxa telefònica bàsica, amb un mòdem a 56 kbps.
Carles,
Certament estem molt per sota d’on caldria i les raons qu esmentes són ben clares. Jo crec que a més la cultura aquí és encara molt baixa.
Per exemple, en el cas dels estudiants que tinc, molts encara fan, com bé dius, la connexió amb mòdem de 56 kb i això que han de baixar-se material.