Enric I. Canela
L’AVUI parlava en la seva edició d’ahir del fracàs universitari. Ho feia en base a una anàlisi de la situació al curs 2006-07 dels estudiants que havien iniciat els seus estudis el curs 2001-02.
Diu l’AVUI que un 41,6% dels estudiants que el curs 2001-02 es van matricular en carreres de la branca d’humanitats (filologies, geografia i història, filosofia, art, o humanitats mateix, entre d’altres) havien abandonat els estudis abans de finalitzar el curs 2006-07, un percentatge que supera lleugerament el de l’índex de titulats en el mateix període, del 38,9%. D’aquest 41,6% d’estudiants que van deixar la carrera, només un 13,1% van començar uns altres estudis.
En l’àrea tècnica (la de les enginyeries), el grau d’abandonament va ser del 38,3% (per només un 32,6% de graduats), mentre que en l’àrea de ciències (física, química, matemàtiques…) es va situar en el 35,8% (enfront d’un 36,7% de titulats). En tots dos àmbits, al voltant del 19% dels que van abandonar van matricular-se en una altra carrera.
L’àrea de salut, que inclou estudis com medicina o infermeria (carreres molt demandades i amb una nota de tall molt alta), és la que registra un índex d’abandonament més baix, del 15,9%, i una xifra de titulats més elevada (64,8%). Pel que fa a l’àmbit de les ciències socials (econòmiques, empresarials, dret…), el percentatge d’abandonaments està entorn de la mitjana (31,1%), mentre que el de titulats és del 51%. Magisteri figura entre els estudis amb un índex més baix de desercions.
Avui El País diu que el nombre d’estudiants que trien aquestes carreres d’enginyeria ha disminuït en moltes especialitats i també en conjunt en les universitats públiques. El departament d’Innovació, Universitats i Empresa està elaborant un pla per animar als estudiants a cursar aquestes enginyeria. Blanca Palmada explica que el pla es basarà en diversos eixos: increment substancial de les beques, campanyes de promoció en els instituts i acords amb les empreses per a potenciar les pràctiques i les col·locacions, una vegada conclosos els estudis, L’objectiu és tenir llest el pla abans de la pròxima edició d’Estudia.
La caiguda del nombre d’alumnes interessats en estudiar enginyeries és evident si es comparen les xifres de fa set cursos. Pocs estudiants trien el batxillerat científic que condueix a carreres tècniques.
El departament d’Educació ha decidit reforçar en el projecte de decret de nou batxillerat les assignatures optatives perquè els estudiants puguin iniciar el camí cap a la carrera que desitgin. I això a costa d’algunes hores de matèries com Història i Llengua Castellana i Catalana, que es consideren que han de dominar-se abans del batxillerat.
El que estan fent els nostres joves és senzillament adaptar-se a l’entorn. Un dels danys col·laterals de la bombolla en la que hem viscut ha estat la desvalorització dels estudis universitaris. Si una persona veu que la seva llicenciatura/diplomatura no només no li aportarà més beneficis (econòmics), sinó que fins i tot li pot restar possibilitats a l’hora de trobar una feina, és molt comprensible que decideixi tirar la tovallola quan hagi de començar a fer sacrificis.
Això no treu que hi hagi un excés global de persones amb formació superior. Entre la titulitis regnant i haver obert massa carreres de demanda més que dubtosa, ara ens enfrontem a aquest petit gran problema.
David,
Jo crec que el problema està en la manca de formació professional durant massa anys. La poca que hi havia era per als desheratats de la terra. Això va distorsionar totalment el mercat, tenim gent llicenciada fent tasques que no són adequades, empresaris demanenat a la universitat que ensenyi coses impròpies, desvalorització salarial i excés de llicenciats.
I la cosa continua igual. Ara estan promocionant que la gent que faci FP vagi acumulant títols, donant-se la gran paradoxa de què prop del 50% de persones que acaben un cicle formatiu continuen estudiant. Quan van presentar l’estudi d’inserció laboral dels titulats en FP ho van comentar com un èxit. Jo ho considero un gran fracàs.
David,
Aquí crec que gremis i cambres haurien de fer alguna cosa. S’hauria d’arribar a fer alguenes funcacions (o agrpacions d’interessos) per promuure acords i finançar (amb el govern) formacions necessàres i concretes. Evitaríem aquest cofoisme estúpid.