Enric I. Canela
Llegeixo a El Mundo que la UPF, la Universitat Carlos III, la Universitat Autònoma de Madrid i la UAB, a través d’un pacte batejat com Aliança 4 Universitats, han decidit unir-se per a emprendre una marxa conjunta a la recerca d’aquesta excel·lència acadèmica. Aposten per l’excel·lència i la internacionalització, acollint als alumnes que triïn la mobilitat a la recerca d’opcions de qualitat.
Han exigit al Govern de l’Estat un canvi en el model de finançament. Una reforma que permeti atorgar més recursos a aquelles universitats que destaquin i duguin la iniciativa en docència i recerca. “Cal un sistema que permeti que les nostres universitats se semblin a les millors d’Europa. Actualment és impossible retenir a un professor amb prestigi que cobra 60.000 euros quan en la resta d’Europa li ofereixen 150.000, denuncia Daniel Peña, rector d’Universitat Carlos III. Diu: A Europa se li donen més diners als millors centres perquè puguin competir en l’àmbit internacional. Ara mateix només rebem somriures i palmadetes en l’espatlla dient que cal millorar. Necessitem un compromís ferm.
Anna Ripoll, vicerectora de Personal Acadèmic de la UAB diu que aquelles universitats que desitgin distanciar-se i quedar-se enrere, que ho facin. Però les quals volem obrir el mercat i optar per l’excel·lència i un model internacional, hem d’apostar per això. Explica que aquesta fusió ha estat possible gràcies a que els quatre centres tenen característiques molt similars i aposten molt forta per potenciar la recerca i la docència”.
Volen eliminar l’endogàmia i renunciar a la contractació directa dels seus propis doctors per impulsar una incorporació del professorat en el context internacional és altre dels objectius clau de l’Aliança 4. Per a aconseguir-lo, aquests quatre centres han engegat un programa intern de mobilitat en el qual els seus doctors podran fer estades postdoctorales en algun dels altres tres centres associats. Un total de 12 doctors -tres per universitat- es beneficiaran d’aquesta primera convocatòria en la qual s’oferiran estades d’un any prorrogable amb un import de 25.560 euros anuals.
Obriran una oficina conjunta a Brussel·les per a disposar d’un ‘lobby’ que lluiti per ampliar la partida europea que es destina a la recerca, una cosa de la que actualment el nostre país (volen dir Espanya) es duu un petit percentatge. Per a això, han decidit crear una seu conjunta a Brussel·les, situada prop de la Comissió Europea. A l’espera de conèixer la ubicació exacta i el nom de les persones que la dirigiran, tenen clar que esperen engegar-la a l’inici del pròxim curs 2008/09.
Es veu que la UPF i la UAB no con fien en Universitat de Catalunya.
Em sembla que la resta de la comunitat universitaria no acceptara un sistema de “dues classes,” tal com sembla suggerir l’Anna Ripoll — i encara menys quan estan concentrades a Madrid i Barcelona.
Em pregunto perque una universitat com la d’Alacant, que va gran esforc,os per a ser competitiva, no esta a l’alianc,a.
Bon dia,
I on queda la xarxa Vives? Primer perdem el referent nacional per passar al regional. Ara sembla que passem del regional -lògic- al nacional (espanyol).
Si assumeixes les 4 províncies com a marc, de fet assumeixes el seu marc. Doncs el que dic per qué quedar-se en la región tinguent la seva nación…
Roc i Victòria,
està clar que el referent espanyol acaba per fer perdre l’oremus a massa gent. Al meu parer hi havia un projecte nacional “Universditats de Cataluna”, amb “s”, públiques i privades que se’l va carregar Carles Solà, un projecte que es podia haver obert a més gent del xarxa Lluís Vives si hagués estat una opció assumida.
Després l’ACUP crea el projecte “Universitat de Catalunya” sense la “s” i només amb les públiques. I ara alguns van per lliure.
Em sembla tot plegat malament.
Enric,
crec que la universitat està en un moment de canvi que sacseja tot; i els polítics, almenys els que ens estan tocant en els darrers anys, no estan a l’alçada, segurament perquè ni el govern, en conjunt, s’ha cregut la importància de l’educació, en totes les vessants, però especialment en la universitària que tu i jo coneixem molt bé. Caldrà prendre decisions dràstiques per redreçar la situació, en línies polítiques com el que apuntes avui i en línies de gestió, coma puntàvem la nit de dimecres. Per cert, aprofito per agraïr-te la invitació i per felicitar-te per la iniciativa del Cercle de Coneixement..ens trobarem en més ocasions.
Una abraçada
Trina,
Moltes gràcies. T’esperem.
I en aquest tema, massa oportunistes. Guerres d’universitats i govern. Cal una política de país ben feta, poisar diners, exigir resultats, però vol dir canviar normes i ràpid.
El problema de Bolonya no és la reforma, són els responsables.