La Conferència de Primavera de l’EUA i el procés de Bolonya

Enric I. Canela

La premsa de dijous destacava el tema de la reunió de la Conferència de Primavera de l’Associació Europea d’Universitats (EUA) celebrada a la UB. Moltes coses ja les vaig comentar a El debat de la Conferència de Primavera de l’Associació Europea d’Universitats. Amb tot faig referència dels principals articles entre els que incloc els que tenen a veure amb el show muntat pels estudiants (o no) (La Vanguardia (i 2), ABC, El Punt, El País, El Progreso). L’AVUI destacava que la UB suspèn les classes i tanca l’edifici per evitar les protestes dels universitaris contra la reunió de rectors.

Tanmateix, el tema destacat de divendres a la premsa era doble, l’esmentat show i la part seriosa de la reunió. El record del show passarà, però les conclusions de la reunió poden tenir algun impacte en el futur de la universitat.

Mercè Beltran a La Vanguardia fa un bon article. Un futur després de Bolonya (continuació). Un bon article d’opinió en el que cita a diferents persones que va entrevistar, va tenir la deferència de parlar amb mi i citar-me. En aquest article repassa les principals demandes dels rectors, quin és el moment actual i que passarà després del 2010. Destaca el que es clau: les conclusions que surtin d’aquesta reunió s’elevaran als ministres europeus que les tindran en compte a l’hora de prendre decisions. Bolonya implica canviar mentalitats, de professors i d’estudiants, per aconseguir una universitat millor i competitiva. A partir d’ara cada universitat s’haurà de situar al seu lloc, saber què fa bé, definir les seves prioritats i triar el seu camí. N’haurà d’excepcionals i altres que no ho seran.

La Vanguardia, a la mateixa pàgina, publica un article de Josep Maria Bricall. Temps de decisions. Destaco del que diu Bricall: El creixement del nombre d’universitats i la necessària diversitat de les institucions d’educació superior fan inevitable pronunciar-se sobre la configuració de cadascuna d’elles i imposa l’establiment tant de relacions de competència com també de cooperació per a dividir entre si el treball, més enllà de les fronteres polítiques. També que: És probable que optar signifiqui sovint dosar coherentment les proporcions. La transformació s’estén també als mateixos objectius i als procediments de la política universitària de l’Administració, tot esperant profundes renovacions. I per últim: La reunió de Barcelona va a insistir en la governació de les universitats i, en particular, va a analitzar la política i estratègia a seguir amb els diferents nivells de l’Administració per a contribuir al desenvolupament regional. Es tracta d’un tema d’actualitat. Posa a França com a exemple.

La Vanguardia, a més, concedeix un semàfor verd al rector de la UB, Màrius Rubiralta. L’AVUI destaca una frase del rector.

L’article de Mercè Beltran d’avui a La Vanguardia però, mereix una lectura atenta: El titula: Als rectors europeus els preocupa el model espanyol Els rectors europeus temen que la universitat espanyola perdi competitivitat amb el procés de Bolonya. Li van preguntar a Mercedes Cabrera quines eren les raons per les quals Espanya, un dels últims països a definir el seu model Bolonya, havia decidit que les titulacions adaptades tinguessin quatre cursos de grau i un de postgrau (màster), quan la majoria de les universitats europees havia optat per tres cursos per al grau  i dos de màster. La ministra va argumentar diverses raons, però cap d’acadèmica. Catalunya va començar amb la fórmula 3 + 2, però després de l’opció del ministeri va haver de fer marxa enrere. Els estudiants espanyols seran acceptats en qualsevol universitat d’Europa, però si en aquestes universitats els màsters duren dos anys, haurien de fer-los, i per contra, un estudiant europeu amb tres cursos podrà cursar un màster a Espanya. El lògic seria que hagués flexibilitat i que cada universitat pogués fer allò que més li convé. Deien els rectors que al 2010 hauríem de fer una reflexió referent a això. Rectors catalans consultats dubten que Madrid canviï ara les seves pautes. Jo vaig ser present quan es discutia això a Madrid. Vaig escoltar de la ministra les seves argumentacions i les vaig discutir amb els seus col·laboradors. Un desastre, cap raó s’aguantava. Spain is different. El que és més greu és que ens arrossega amb les seves neures.

Un tema que destacava ahir a tota la premsa és que els rectors fan un front comú per demanar millor finançament. (AVUI, El Periódico, El País, Público, Segre, La Mañana Diario de Ponent, Diario Vasco, El Punt)

Avui ha hagut la cloenda de la conferència. El president de l’entitat i rector de la Universitat de Viena, Georg Winckler, ha reclamat que augmenti el finançament per a l’ensenyament superior perquè arribi al 3% de la inversió pública abans del 2015.

Aprofitant l’avinentesa el conseller Huguet publica un article a El Punt La universitat, en el moment del canvi.

També una bona part de la premsa donava prioritat a les notícies folklòriques relacionades amb l’assalt del estudiants i l’opinió dels rectors negant la privatització (Huelva Informació, Metro Directe, ADN, El Punt (i 2), El Mundo, Qué!, 20 minutos). ABC (i 2)a més diu que els estudiants són independentistes, suposo que amb l’objectiu d’associar qualsevol desordre a l’independentisme; una cosa pròpia d’aquest diari ranci amb estructures mentals com les de Bono.

Sobre el tema del comportament dels estudiants Elliot posa seny i publica La intransigència d’alguns sindicats d’estudiants envers el Procés de Bolonya. Diu que cal l’acord de tothom, que cal millorar les coses, especialment el tema més punyent, el de les beques, i acaba dient: És una llàstima que els estudiants universitaris comptem amb uns sindicats que manipulen als propis estudiants i que no s’enfronten a la realitat amb una actitud positiva sinó sempre negativa. No sé quina és la seva estratègia de fons i on volen arribar però crec que s’equivoquen. Bolonya és ja una realitat. Treballem tots plegats per afrontar aquesta realitat de la millor forma possible. És refrescant llegir a Elliot després de veure tanta inconsciència i manipulació.

Avui coincidint amb la cloenda de la conferència els estudiants s’han manifestat. VilaWeb ho recull. Segons aquest mitjà més d’un centenar d’estudiants que s’han manifestat aquest vespre pels carrers de Barcelona convocats per la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública. Quina mobilització, devien cabre en un autobús, això si que és una manifestació multitudinària. S’han queixat del procés de Bolonya i el procés d’integració universitària europea perquè consideren que perjudica els estudiants amb menys recursos i deixa la universitat en mans de les empreses.

No té massa a veure amb la reunió dels rectors, però parlant de Bolonya no puc deixar de citar l’article Anticipant Bolonya Enric Gil Garcia, que reuneix la doble condició de professor de filosofia i llengua de secundària i consultor de la UOC. Enric Gil fa una reflexió en la que valora positivament el procés de Bolonya però adverteix que els docents ens haurem de reciclar i acostumar-nos a l’avaluació continuada  i alhora a controlar més la feina del grup – classe per poder comprovar fins a quin punt es dóna el compliment i l’aprofitament de les hores preceptives. Finalitza: Una redefinició de la universitat que esperem que no tingui les mateixes conseqüències que la famosa LOGSE en l’ensenyament no universitari. Preguem perquè almenys no malmeti el futur de tants joves esperançats en una formació de qualitat.

També relacionat amb aquest tema, 20 minutos del País Basc comenta que s’ha acabat el temps d’anar a classe només quan ve de gust. Ho fa explicant que els professors passen llista, que hi ha més càrrega de treball, etc. Potser es passa el diari o els bascos. Això de passar llista no m’acaba d’entrar al cap.