Enric I. Canela
Avui toca parlar de conclusions. La Conferència de Primavera de l’Associació Europea d’Universitats (EUA) va finalitzar ahir. A banda de les queixes dels estudiants i els comentaris sobre el procés de Bolonya sobre els que he parlat a bastament (2 i 3), s’han tret algunes conclusions que haurien d’incidir sobre les polítiques que adoptin els diferents països europeus. Es pot trobar molta informació a la premsa (El Punt, AVUI i 2, El País i 2 i La Vanguardia).
A les conclusions general fetes ahir a la cloenda de la Conferència pel president de la European University Association, Georg Winckler, es va posar èmfasi en el finançament. Va dir: finançament, finançament, finançament. Caldria augmentar la dotació pressupostària per a la universitat fins al 3% del PIB abans del 2015, actualment no sobrepassa el 2%. Els rectors coincideixen que la necessitat bàsica és arribar a destinar 10.000 euros anuals més per estudiant Es destaca que els canvis socials estan duent a la necessitat de mantenir un aprenentatge per a tota la vida, es dóna suport a la universitat pública a Europa, però obrint-la més a les empreses, es defensa que augmenti la seva autonomia enfront dels governs i es demana la millora de la capacitat directiva i de gestió en els centres d’educació superior.
A la cloenda va participar el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet. Va dir que els governs s’hi han d’implicar amb més inversió. La universitat necessita més diners, però ha de donar una visió a la societat que està assumint una sèrie de reptes a l’hora de crear talent, innovació i recerca. També, però, cal més poder per a llurs consells socials, que són els òrgans que controlen els seus comptes i aproven els seus pressupostos. El conseller va dir que mentre que els rectors han de reforçar les seves competències acadèmiques, els consells socials han de tenir més capacitat de gestió econòmica. Va afegir que si s’enfoca la universitat només com a despesa social, sempre estarà a la cua de les inversions, ja que l’ensenyament universitari no és obligatori. El conseller creu que la universitat és una institució que ha de canviar la cultura de corporativisme per fer front a diferents reptes: a garantir l’accés a totes les capes populars, a donar eines per passar de l’economia de serveis a la societat del coneixement amb l’objectiu de mantenir l’estat del benestar, i a ser garant de la pluralitat cultural i de la lluita contra el canvi climàtic. Em sembla que aquí va ser una mica pamfletari. Va aprofitar per donar a conèixer als rectors el projecte de Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació, fent èmfasi en què la producció científica catalana és equiparable a la mitjana alta europea. Naturalment va dir un cop més que el procés de Bolonya no suposa privatitzar la Universitat, però sí fer-la més eficaç. Va insistir en la necessitat de traspassar les beques i ajuts als estudiants a Catalunya d’una vegada i va fer notar que els fons de les beques han de tenir en compte el cost de la vida. No es va estar de dir que ja que el govern de l’Estat ha d’assumir el cost que suposa allargar les diplomatures, que ara duren tres anys i que ara passaran a durar quatre. Té tota la raó, cadascú ha de ser responsable de les estupideses que fa.
També va participar a la cloenda el secretari d’Estats d’Universitats i Recerca, Miguel Ángel Quintanilla. Va dir que faran (el govern de l’Estat) un gran esforç econòmic, amb més recursos per a les universitats i una gestió més eficient d’aquests recursos. També va dir que per la política d’ajudes als estudiants tenen aquest any 150 milions d’euros per a beques – salari d’estudiants de postgrau. Va dir també que hem de difondre que el mercat reconeix que el que fem és molt valuós, no pas que nosaltres ens acostem al mercat. Per sort va recordar que José Luis Rodríguez Zapatero a la recent campanya electoral va posar l’èmfasi en el compromís amb les comunitats autònomes de posar sobre la taula 2.300 milions d’euros per millorar les beques, el finançament i l’excel·lència universitaris. Això és el que va sortir de la Comissió per al Finançament, en la que vaig participar, i que podeu recordar a L’informe sobre el finançament de les universitats. Encara més, va dir que l’Estat tornarà a doblar la inversió en recerca i desenvolupament en els propers quatre anys. Mol bé, no? A veure si és veritat tot això.
El president de la CRUE i rector de la Universitat Autònoma de Madrid, Ángel Gabilondo, va dir que cal finançament i un retiment de comptes permanent.
Marius Rubiralta, rector de la UB, va ser contundent en dir els estudiants no tenen raó quan diuen que Bolonya va a privatitzar la Universitat. També, responent un qüestionari diu que el problema que ara tenim amb l’aigua el podríem tenir d’aquí uns anys amb el coneixement i la universitat si com a societat, ho desatenem. Seria irresponsable que en uns anys tinguéssim fugues d’excel·lència i de recerca. Va dir que la universitat ha d’incorporar-se a través del coneixement a transformar la societat europea, a respondre als problemes socials. També va explicar que les universitats estan modificant la seva forma de govern, deixant d’estar aïllades.
Krista Varantola, rectora de la Universitat finesa de Tampere i presidenta de les universitats de Finlàndia, no té dubtes que Bolonya és un encert ja que permet que l’estructura de les carreres sigui més clara i homogènia en els països europeus: grau, postgrau i doctorat. Deia que els graus de tres anys. Naturalment a Espanya quatre, els espanyols sempre volen ser més. És el nyap espanyol, és a dir la contribució espanyola al procés.
Alguns estudiants va seguir amb les seves absurdes declaracions sobre el procés de Bolonya dient que servirà per produir treballadors precaris per a les empreses i, naturalment sempre apareix el professor idealista i diu que els estudiants formen part del procés de liberalització europeu. Són pocs i tenen el mateix futur que Izquierda Unida.
La propera conferència tindrà lloc a l’octubre a l’Erasmus University de Rotterdam.