José Vicente Die, President de la Federació Joves Investigadors i Ángeles Lario, Presidenta de l’Associació Nacional d’Investigadors Ramón y Cajal escriuen a El País i Madri+d ho transciu. Traduït de Madr+d
El passat 18 de març apareixia en el seu periòdic un article sobre el descens de sol·licituds d’investigadors en el Programa Ramón y Cajal. Els gestors d’aquest programa atribueixen la disminució del nombre de sol·licituds al descens de la motivació dels estudiants de ciències, com si fossin aquests últims qui realitzen les sol·licituds en aquest programa.
Res més lluny de la realitat, ja que per a optar al mateix es requereix estar en possessió del títol de doctor i tenir un currículum amb mèrits més que provats. L’edat mitja de qui aconsegueixen aquests contractes està entorn de 38 anys (10 anys després d’haver llegit la seva tesi doctoral).
Si un observa les estadístiques del Ministeri d’Educació i Ciència, responsable d’aquest programa, trobarà que el nombre de nous doctors en 2004 va anar de 7.500, mentre que en 1994 va anar de 5.000. És a dir, el nombre de potencials candidats nacionals a presentar sol·licitud en el Programa Ramón y Cajal ha augmentat des de finals dels anys noranta en gairebé un 50% per a mantenir-se estable en xifres que ronden els 7.000 nous doctors cada any.
Potser els gestors en la seva anàlisi sobre les vocacions no han pensat que aquest programa no contempla inversions inicials significatives i continuades perquè el nouvingut pugui engegar les seves investigacions, el que pot ser crucial per a investigadors de la seva experiència. És possible que tampoc hagin considerat importants els estralls en el nombre de sol·licituds produïts per la negativa de diversos centres a acollir beneficiaris d’aquest programa, després de requerir-se als centres en l’any 2007 el lògic compromís d’estabilitzar a l’investigador que superés les avaluacions pertinents durant els seus cinc anys de contracte.
Amb anàlisi com aquest per part dels responsables de les polítiques de recursos humans en R+D+i, un comprèn potser per què estem com estem.