El dimecres continuaven les reaccions a la Conferència de Primavera de la EUA. El Mundo parlava dels disturbis ocasionats pels estudiants díscols. Fa un estúpid comentari dient que els estudiants no hi eren a la conferència. La comentarista treu unes conclusions una mica absurdes ja que el motiu de la reunió no era parlar d’un procés que a Europa està molt més avançat que aquí. L’objectiu de la reunió era el govern de les universitats. Coincidència. Recomano a la gent del diari El Mundo que llegeixi les conclusions de la conferència al web de l’EUA. Passa però que ven més parlar de problemes i catàstrofes. El diari també recollia una entrevista amb Georg Winckler, ara si, sobre l’Espai Europeu d’Educació Superior. La Gaceta Universitaria de Madrid del dilluns dedicava una nota a les queixes pamfletàries, mentre que Europa Sur de Cadis comentava que els rectors neguen la privatització i mercantilització de la universitat de la que es queixen els quatre estudiants, lògicament comenten les queixes dels estudiants, però no dediquen ni una línia a les conclusions de la conferència.
Josep Murgades a El Punt publicava dimecres una columna: El bunyol de Bolonya. L’article mostra que Murgades, que és un bon professional, en la seva crítica al procés de Bolonya confon com són les universitats britàniques. Diu que són privades. En sentit estricte si, però són públiques i les finança el sistema públic, altra cosa és que no estan intervingudes per l’administració com aquí. Feta aquesta correcció coincideixo amb el tema dels estudiants, una dotzena són capaços d’alterar l’orde públic i això va en detriment de la imatge de la UB, però també passa amb el conductors d’autobusos o qualsevol altre col·lectiu. El problema no és Bolonya amic Murgades.
El que si val la pensa destacar del diari El Mundo (2) de dimecres és l’article que publica relatiu a les beques a l’Estat. Diu que Espanya està a la cua d’Europa. Aquest és l’entrebanc més gran que té el procés de Bolonya i al que el govern espanyol no ha sabut donar solució. Encara que la notícia és vella, està bé denunciar diàriament aquest tema. Bota malaia. A sobre de pagar poc ho fan tard. El que si ha millorat són les beques Erasmus, ho deia també El Mundo.
El Periódico de dimecres dedicava espai al futur CIBEK, el centre de recerca biomèdica que patrocina Esther Koploviz. El centre es construeix al costat de l’Hospital Clínic. Ja n’he parlat en aquest bloc, 2 i 3). La notícia no és nova i no aporta gaire.
El Punt d’ahir dedicava un ampli espai a parlar de la IV Conferència Internacional de Barcelona sobre Educació Superior, organitzada per la Global University Network for Innovation (GUNI). El diari destaca que la directora del GUNI, Cristina Escrigas, va alertar de la necessitat de qüestionar si el coneixement que faciliten ara les universitats és el més adequat per donar resposta als reptes de la societat, i va defensar la necessitat de plantejar qüestions d’aquest tipus en un moment en què el món està subjecte a grans processos de transformació i la universitat ha de fer front a la massificació dels estudis i a un descens en paral·lel del seu finançament públic. I és que l’informe assegura que els defensors del bé privat s’han imposat als del públic de manera considerable i que, com a conseqüència, a molts països els pressupostos d’educació superior han quedat estancats o han estat retallats. Segons Escrigas, «cal replantejar els continguts dels currículums i els fins de la investigació perquè no som conscients que estem formant persones que són les que assumiran en el futur llocs de gran rellevància».
El Mundo d’ahir recollia una entrevista amb la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada. Deia que els objectius són la recerca i la tercera missió, a més de l’equitat i la inclusió. Cal veure com el potencial de recerca no es veu frenat per l’estructura de l’administració i com les universitats contribueixen a dinamitzar el territori.
L’AVUI recollia ahir que el primer curs de les enginyeries serà més flexible. Es vol frenar el fracàs del primer quadrimestre. En els darrers anys s’han perdut quatre mil estudiants. Es vol evitar traient la normativa que impedeix passar al segon quadrimestre sense aprovar el primer i així es facilitaria l’adaptació.
L’altre dia escrivia Les universitats i les empreses spin off. Ahir Cinco Días i Público es referien al que allà comentava, una vella notícia: els professors podran dirigir empreses spin off. Donen algunes dades sobre la xifra d’empreses creades.
El Mundo d’ahir publicava una entrevista amb el president del CSIC Carlos Martínez Alonso. Com és lògic parla de recerca.
El Periódico d’ahir parlava de la 27a convocatòria de beques de La Caixa. Dedicarà més de 18,4 milions d’euros. Oferirà 410 beques, 180 més que l’any passat: postgrau i doctorat.
Dimecres també hi havia moltes notícies sobre el saló Estudia, però són més publicitat i coses sabudes que notícia en si mateixa.
Avui El Periódico publica una bona notícia de recerca. Eduard Gratacós de l’Hospital Clínic ha aconseguit una beca de 1,2 milions d’euros per investigar el dany cerebral.
Expansión publica avui un bon article d’Eduard Vallory, Del diàleg als monòlegs a la universitat. Defensa als rectors davant dels abusos de grups reduïts d’estudiants incontrolats i que en nom de la llibertat d’expressió coarten la llibertat de la majoria. Cal dir prou, molt bé Eduard.
El Correo Gallego publica una article titulat Una bèstia rara a la ciència espanyola. Es refereix al Centre de Regulació Genòmica on no hi ha funcionaris. Un model que funciona i que cal promoure.
El País publica avui que Vodafone obre un centre d’innovació a Castelldefels.
Avui també notícies sobre el saló estudia.
Fantàstic recull. No tenen preu aquesta mena de post!. Agraidissim!
Dessmond,
Agraïdíssim pel teu comentari. Si és útil em fa content.
Records