Enric I. Canela
Abans he escrit Una nova cultura de l’aigua i un Govern amb una nova cultura i no he fet referència a tres articles sobre el tema que m’han agradat.
Un és Desgovern d’Enric Gil. L’Enric encertadament parla de la descoordinació del Govern esclau de les promeses electorals. Referint-se als polítics diu que “es troben massa lluny dels nostres problemes i s’aprofiten dels nostres vots per engreixar els seus veïns”.
Altre és Joan Arnera amb la seva estilística contundència i aprofitant el tema de l’aigua fa una dura crítica als socialistes a De acqua (divide et impera). Primer per la seva habilitat fent callar a Baltasar, que se’ls va creure (no ho diu així), segon per haver aconseguit que Baltasar sigui l’ase dels cops mentre Montilla està absent, i tercer perquè estan enfrontant els catalans urbans i rurals mentre el govern espanyol defensa l’entorn. No pot faltar el “record als periodistes.
Finalment David Morgades amb De Veritat no hi ha aigua?. En el seu breu article critica la política de permetre que s’omplin piscines i es reguin camps de golf mentre a l’àrea de Barcelona no es pot rentar un cotxe. Aplaudeix al Govern per la seva coherència. Evidentment si el país és un, l’aigua que es malbarata a tocar el naixement del riu es menys aigua per als embassaments. O no?
Millor els llegiu a ells, només és una referència d’articles ben escrits, però en última instància una mostra més de la manca de planificació i de la incoherència d’alguns polítics.