Enric I. Canela
Una de les coses que em crida l’atenció aquests dies és la tradicional oposició al transvasament del Roina d’alguns polítics amb l’argument que això ens fa dependents de França. No entenc gens les posicions autàrquiques en pla segle XXI i menys dins de la Unió Europea. No puc entendre que alguns dels detractors del transvasament del Roine no facin una rotunda oposició a la importació d’energia. Puc admetre que algú sigui contrari a què unes línies MAT travessin el seu territori per l’impacte que produeixen sobre el sistema, però no que diguin que no cal importar energia. No importem gas, urani enriquit i petroli. És pensen que substituirem tot això amb molins de vent? S’ha de ser ben ximple.
Jo no sé si els francesos voldran o no vendre aigua, però cal provar-ho, no?
Evidentment jo no sé gaire de transvasaments, però si que tinc una idea del que no s’ha de fer. Parlar de coses serioses en base absurds prejudicis.
La cosa és ben simple d’enunciar, no de resoldre.
1.- És possible fer una previsió de les entrades d’aigua anuals a Catalunya, en base a mitjanes i desviacions estàndard.
2.- És possible fer una previsió de les despeses per a les diferents activitats, amb un grau d’error raonable, tenint en compte creixements i modificacions de comportament sempre que s’elaborin les adequades normatives. És evident que en situació normal creixerà.
3.- La diferència entre entrades i sortides ens donarà un resultat mitjà anual (variable)i unes desviacions positives i negatives segons les oscil·lacions de les entrades
4.- Cal valorar que és preferible, aportar aigua de conques externes i fer interconnexions o fer dessaladores. Especialment tenint en compte la qualitat de l’aigua de les dessaladores i el seu cost energètic.
5.- Tot això ha d’anar acompanyat d’un millor aprofitament de l’aigua disponible. Barcelona ha millorat la seva gestió, però no he vist gaire millores més.
De moment no he sentit més que paraules, però no he vist gaire accions per augmentar l’aigua disponible per a ús domèstic mentre si que he vist un gran augment d ela població catalana. Des del primer Pla Hidrològic de Borrell on es reconeixia la necessitat de més aigua per a Catalunya fins ara ha crescut la població però no tenim més aigua. Potser s’havien d’haver fet coses, no?
Lo més greu de tot plegat, és que sempre esperen a tenir els problemes per fer-hi alguna cosa. El tema de l’aigua feia anys que amenaçava amb sequera i anaven fent-se l’orni, realment esperverant.
David (elracodemataro.blogspot.com)
David,
En aquest país funciona allò de qui dia passa any empeny. Les decisions que comporten desgast polític sempre es deixen, especialment per aquelles que fan bandera de l’antisistema.