Enric I. Canela
Ramon Sangüesa feia dilluns una reflexió al seu bloc: Universitat, competitivitat i innovació oberta.
Feia una comparació entre els problemes i demandes de les universitats catalanes i el fer que la Universitat Politècnica de València, amb l’excusa de celebrar el seu 40è aniversari, hagi organitzat una conferència sobre la relació entre universitat, competitivitat i models d’innovació oberta (podeu veure el programa d’aquesta conferència al web del Cercle per al Coneixement Barcelona Breakfast; hi col·laborem).
Jo faig una valoració positiva del que fa la UPV, però diferent.
La UPV té un gerent, Jose Antonio Pérez, brillant i que sap fer tot això i ho fa de la mà de Xavier Marcet i LTC Project.
Un dels grans problemes de la universitat és disposar d’equips adequats.
Evidentment i sabia perfectament que l’empresa d’en Marcet era l’organitzadora. És interessant veure com a València són capaços de demanar ajut a una empresa de fora, com la d’en Marcet per fer-ho. Aquí ens mirem més el melic.
Salutacions cordials
Ramon
… i efectivament, a les universitats els hi falten els recursos organitzacionals per moure’s d’altra forma. O les persones que superen l’actual burocratizació de l’institució.
Ramon,
Clar que sabia que ho sabies. Això és un mocador. EWl tema és José Antonio. Cal veure el diferencial. Només és la UPV, la resta, tots igual. No és un problema de Catalunya, Vaència o Madrid.
Records