Enric I. Canela
Finalment s’ha confirmat la notícia del nomenament de Marius Rubiralta, rector de la UB, com a secretari d’Estat d’Universitats.
Ahir a la tarda especulava amb una amiga de Madrid sobre aquesta possibilitat, avui a les 10 m’ho han assgurat. No he volgut dir res fins saber que el mateix Rubiralta ho confirmava. La UB ha tret la nota a l’hora de dinar.
La premsa (El Periódico, La Vanguardia, VilaWeb, eldebat.cat) i també Laia Gabarró ho han recollit després de la publicació de la nota del rectorat de la UB que diu en el seu encapçalament: Aquest matí, el rector de la UB Màrius Rubiralta ha acceptat la proposta de la nova ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, d’ocupar la Secretaria d’Estat d’Universitats. El rector Rubiralta ha comunicat aquesta decisió al president del Consell Social de la UB i al seu equip de govern, amb el qual decidirà durant les pròximes hores els canvis que el nou nomenament implica en relació amb el govern de la Universitat. En els propers dies s’ha previst la convocatòria d’un Consell de Govern extraordinari.
De fet crec que poques coses es poden decidir perquè els Estatuts de la UB diuen: article 71.3 En cas de vacant, absència o malaltia del rector o la rectora, n’assumeix accidentalment les funcions el vicerector o la vicerectora que aquell o aquella designi i, si aquest o aquesta manca, el vicerector o la vicerectora de més categoria acadèmica i el o la de més antiguitat a la Universitat de Barcelona, per aquest ordre.
No soc jurista, però penso que estarem en el supòsit de mancança, per la qual cosa assumirà les funcions el vicerector catedràtic més antiguitat. Immediatament haurà de convocar eleccions. Un moment molt complicat per a la UB en la situació actual.
Una ràpida valoració és que és una de les millors opcions que podia prendre la nova ministra. Màrius Rubiralta és un home capaç i intel·ligent, que coneix la universitat, a més pot ajudar a resoldre alguns dels grans problemes que en aquest moment afecten a la universitat i que la manca de decisió de l’anterior govern de l’estat va deixar al calaix. Espero i confio que el seu nomenament serà bo per la universitat i també per Catalunya.
Moltes felicitats i molta sort. Confio en parlar aviat amb ell i desitjar-se-la directament.