Enric I. Canela
Avui he pogut llegir alguns comentaris relatius al nou ministeri de Ciència i Innovació i a la seva titular, Cristina Garmendia i a la resta d’alts càrrecs nomenats divendres.
Començo per citar una frase del filòsof José Antonio Marina, que recull El Mundo. Diu: Han aparegut dos ministeris transversals: Igualtat i Innovació. La igualtat és un dels principis constitucionals, i, per tant, tots els poders de l’Estat tenen l’obligació de defensar-la i competències per a això. La innovació és imprescindible a tots els nivells. Necessitem innovar el sistema judicial, l’administració pública, l’educació, la indústria, les empreses. Pel que sembla, els nous ministeris se centraran en la igualtat de la dona, en la innovació tecnològica, i en fomentar una cultura de la igualtat i de la innovació. Tant de bo demostrin la seva eficàcia. Com a educador em preocupa un assumpte. Una societat del coneixement exigeix innovació científica i tecnològica, però treure les Universitats del Ministeri d’Educació per aquest motiu, em sembla fatal. La recerca no és la funció primordial de la Universitat. Hi ha una Universitat educativa -a la qual es referia Ortega- i una Universitat investigadora. La mesura augmentarà el desprestigio de la funció educadora, i això és molt greu. Aquesta vegada no hi estic d’acord. Crec que l’admirat filòsof s’equivoca. En primer lloc perquè es treuen per eficàcia i en segon perquè això no té perquè perjudicar la funció educadora.
Diario Médico que avui ha publicats els nomenaments de Marius Rubiralta i Alcañiz nomenat secretari d’Estat d’Universitats. José Manuel Fernández de la Bastida y del Olmo nomenat secretari de Política Científica i Tecnològica, i María Teresa Gómez Condado nomenada subsecretària del nou ministeri. Té interès la lectura per a aquells que vulguin conèixer una síntesi dels llur currículum.
El Correo Farmacéutico fa un comentari sobre la ministra. Destaca que és empresària i poc més.
Mónica Fernández-Aceytuno a l’ABC escriu un article que titula La Biòloga en relació a la nova ministra. De fet és una agradable lectura que no aporta cap dada.
Per la seva banda Gaceta Médica escriu l’article Canviar l’economia a través de la R+D+i. Diu en el seu començament: La ministra de Ciència i Innovació ha estat una de les principals novetats del nou Govern de Zapatero. Amb una àmplia experiència en el sector empresarial, Cristina Garmendia té el difícil repte de donar protagonisme al país en matèria de recerca canviant el motor de l’economia espanyola. Continua fent un breu comentari sobre els motius del president per al seu nomenament i després fa un repàs pel currículum de Garmendia.
Certament hi ha alguna cosa que no li fa cap favor. Sembla que ella sola hagi de salvar Espanya. Jo tinc confiança en la seva vàlua i en la dels seus prestigiosos col·laboradors, però potser li estan posant molt difícil. Un risc. No la critica ningú.