Enric I. Canela
ABC publica avui un estudi de la UAB sobre els coneixements d’anglès. Diu l’ABC: Els coneixements d’anglès no milloren durant els anys de carrera. Aquesta és la principal conclusió de l’únic estudi que existeix fins a ara destinat a avaluar el nivell i evolució dels coneixements lingüístics durant l’etapa acadèmica. L’estudi, realitzat per un equip d’experts de la UAB, revela que «en la universitat el progrés que es fa a nivell d’idiomes és més aviat escàs». Joan Melcion, vicegerent d’Ordenació Acadèmica de la UAB, assegura en declaracions a ABC que «els progressos que realitzen alguns estudiants es deuen al fet que ells, pel seu compte, assisteixen a classes fora de la universitat».
Professorat i estudiants estan mancats del coneixement de l’anglès. Això és general a la universitat. A Catalunya s’estan adoptant mesures, probablement, si es fa bé, en pocs anys la cosa haurà canviat.
fa 3 anys que estudio a la uab i el meu nivell d’anglès és el mateix que tenia quan vaig entrar, o sigui, baix, per una raó molt senzilla i és que en aquests anys ningu m’ha exigit un bon nivell d’anglès a la universitat, és més, pots llicenciar-te sense saber ni pa pa d’anglès i ningú et diu res. el coneixement de l’angles és la meva assignatura pendent.
Ellit,
La universitat no ha d’ensenyar anglès però l’ha de fer necessari, aquesta és la clau. Quan jo estudiava els llibres bons eren només en anglès, no havia apunts penjats a la xarxa i això t’obligava a saber llegir en anglès per estudiar però no a parlar. L’anglès no s’estudioava a la secundària, només francès. Ara els estudiants arriben amb millor anglès però no els cal per a res. No em millorat amb els anys.
Si es fa necessari, amb classes en anglès i exposició de treball de final de carrera en anglès les coses canviarna una mica, però amb tot el problema està a la secundària.
Enric, tal con indiques, la qüestió en aquest tema i en altres, és si la universitat ha de solucionar els problemes del batxillerat. Hi ha coses que s’han d’apendre aleshores i no després…
Records,
Laia,
Evidentment s’han de resoldre abans. El que passa és que s’han de posar les coses de tal manera per a què sigui imprescindible.
És quan arribes a la universitat, i sobretot en determinades carreres, quan més t’adones de la necessitat de l’anglès, ja sigui per a fer-lo servir durant la carrera o perquè veus que et serà de gran utilitat en el futur. Per tant, és quan et dones compte que caldria arribar a la universitat amb una base d’anglès ben assolida.
Enric, Laia, evidentment, estic d’acord amb vosaltres, disculpeu si no m’he expresat correctament. el que volia dir és que durant aquests anys ningu a la universitat m’ha exigit un bon nivell d’anglès i per tant no he trobat cap incentiu per aprendre’n, més enllà de les quatre nocions bàsiques apreses al batxillerat i la secundaria. Com deia, és la meva assignatura pendent i deseguida que pugui em posaré a estudiar-lo seriosament.
Laia G,
Tens raó. Això ho veus quan la situació ja és més dif´cil de resoldre, a primer ho veus poc, al final molt. Per això cal començar des de la primària i fer un fort impuls a la secundària. A la universitat fer servir l’anglès.
Elliot,
Crec que t’he entès. Vull dir que en algunes carreres es demana molt poc. El que cal és, justament, fer servir aquesta llengua aen alguens classes, però cal començar amb una bona base.
“A Catalunya s’estan adoptant mesures, probablement, si es fa bé, en pocs anys la cosa haurà canviat”
Mesures? Quines?
Des que jo estudiava fins que sóc professor, qualsevol intent d’introduir una lectura (no una assignatura sencera) en Anglès és anatema. I ningú s’atreveix a posar el cascavell al gat.
No sé què es deu estar fent a Catalunya, però ho dissimulem d’allò més bé…
Ismael,
Com imagino sabeu, jo soc caredràtic d’universitat i no dono classes a secundària ni a primària. Sé, si més no a nivell de documents, que s’eatan modificant coses per aconseguir una suficiència d’anglès. I nosaltres estem preparant els graus amb l’objectiu de donar un 10% de classes en anglès. De totes formes els estudiants fan treballs amb documents en anglès (són lectures).
Jo diria que el problema està ben enunciant i es preparen solucions, altra cosa és que s’acabarà fent.
Com que no estic al govern, no puc dir més.
Recordo els maldecaps que passava cada vegada que a classe els donava una lectura (un parell de pàgines d’un diari econòmic) als alumnes de carrera d’una universitat pública que molts pensen que és privada… Com he comentat molts cops penso que és un gran error intentar solucionar a la universitat les mancances de l’educació bàsica, sigui l’anglès, sigui les matemàtiques o sigui els coneixements d’informàtica (actualment TIC). Una altra cosa és que les universitats hagin hagut de fer apanyos d’emergència davant el personal que se’ls presenta…
Deixeu-me fer una barreja dels dos últims comentaris (Enric i David).
Per una banda, i algú altre ho ha dit, el David té tota la raó: potser quan tenim 20 anys és una mica tard per a posar pegats als forats de l’Anglès. La mateixa reflexió serveix per a l’hàbit de lectura.
D’altra banda, i ara contesto a l’Enric, el problema que tenim amb l’Anglès a Catalunya, o a Espanya en general, és més d’expressió que no pas de comprensió: les dues lectures costen sang de fer passar, però escriure un assaig en Anglès és ja ciència ficció, i en això no veig que estiguem fent tants esforços.
Sí, és cert, moltes universitats ens estem posant les piles amb l’Anglès, però – és la meva opinió – no anem molt més enllà d’intentar fer llegir en Anglès, o aconseguir que no s’adormin a una conferència d’una patum visitant sense traducció simultània.
I ja que hem tret les destrals 😉 crec que tres quarts del mateix ens passa amb l’expressió… en Català. Ja no parlo de correcció lingüística, sinó de facilitat: mai, mai, mai hem estat ensenyats a escriure un bon assaig o a fer una presentació en públic. En el millor dels casos, ho haurem demanat i haurem aprovat pels continguts, no per l’exposició, quan de vegades és tan o més important.
Personalment, no sóc gens optimista.
David i Ismael,
Res a dir. Coincideixo plenament. No s’ensenya a escriure en cap idioma. Ens trobem amb un gfran analfabetisme funcional. En català un desastre. Em trobo amb estudiants de final de carrera, de Biologia o Bioquímica que esciuen Enfermetat o Grassa, per citar dues genialitats lingüístiques. Ni el més mínim sentit del ridícul.
En anglès impossible, però això són figue sd’un altre paner perquè no s’ha fet res de res.
Jo sempre tinc esperança, malgrat l’administració qui vulgui una feina s’haurà d’espavilar.