Aquests dies les notícies derivades dels canvis ministerials s’han succeït i m’he dedicat a recollir-les i comentar algunes independentment, cosa que m’ha impedit disposar de temps per a la resta. Unes quantes, doncs, no les he comentat, aquí estan:
El dissabte hi havia un article de La Vanguardia, no gaire transcendent quan a novetat, però que em va fer gràcia. L’escriu Ramon Aymerich i es titula Bioquímics. Com que soc catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular me’l sento més a prop. L’article en si mateix fa un repàs dels nomenaments i de com això és una tendència acceptada amb recança per uns rectors que poden veure afectada la seva posició al món.
El tema dels brètols de la UAB que van intentar impedir divendres el consell de govern de la UAB i van agredir al rector, al que ja m’he referit, podeu veure comentaris a partir de Declaracions sobre la bretolada a la UAB, va ser recollit per la premsa (La Vanguardia, El País, ABC, Público). Justament avui la UAB publica una declaració del Consell Social que diu:
1. Que, malgrat aquests fets incívics, els consta el desenvolupament ordinari del conjunt d’activitats de la UAB, fet que associen a la regular normalitat acadèmica.
2. Que recolzen l’Equip de Govern en l’adopció de mesures per a evitar que aquests esdeveniments es tornin a repetir.
3. Que defensen les vies del diàleg, de la mediació i del respecte que proposa el Rector per a la cerca de solucions i que condemnen qualsevol acte basat en la força o la violència.
4. Que donen suport a la tasca que està desenvolupant la UAB en el procés d’implantació del Pla de Bolonya, el qual ha de permetre la convergència educativa europea i un model d’universitat més adaptada a les demandes i a les necessitats de la societat, i que recolzen la realització dels processos informatius previstos per la UAB en el marc de la convergència europea.
El Periódico de dilluns publicava una columna de Pere Puigdomènech, biotecnòleg del CID. Comenta la creació i el nom dels protagonistes d’aquest ministeri. Ho valora positivament, parla d’aire fresc, una esperança.
Cinco Días parlava també dilluns del nou ministeri. Ho feia amb un article que titulava: Acostar les empreses a la universitat. Parla d’alegria al sector empresarial pel nomenament de Cristina Garmendia. Per la seva banda Carlos Martínez parla de convertir Espanya en Califòrnia de Europa. La veritat és que les úniques veus negatives estan en alguns sectors de la universitat que parlen de mercantilització.
Público parlava dilluns de Genetrix. Cito simplement aquest article, un entre tants, per posar de manifest que aquesta empresa ara la coneix tothom. Ni millor ni pitjor que abans, bona si, tant de bo hi haguessin més, però ara es coneix, la presidència de Cristina Garmendia la posat en els titulars de la premsa. Abans ja sortia, seria injust no dir-ho, però ara surt més que Microsoft.
Acabo de dir que pràcticament no hi havia crítiques negatives al nou ministeri de Ciència i Innovació. Bé La Razón sempre ha de trobar alguna cosa. Critica que la seu del ministeri és l’antiga secretaria d’Estat d’Universitats i Recerca del MEC. Què hi farem.
Público de dilluns publicava les reflexions del pare d’Internet, Vinton Cerf. Les seves preocupacions sobre el futur, interessant.
ABC d’ahir recollia les queixes d’estudiants, els de la Complutense, que se senten ignorats pel procés de Bolonya. He parlat àmpliament de la tancada i de les declaracions del rector de la UCM. Per exemple, podeu veure La Complutense i el procés de Bolonya. Avui també es publica que els estudiants de la Universitat de Granada demanen més informació sobre el procés. Ho recull el web de la SER.
Ciència ministerial és l’article de César Nombela a l’ABC d’ahir. Comentaris sobre el ministeri de Ciència i Innovació i un repàs a l’adscripció històrica de la ciència
Expansión d’ahir publicava Un Gasol al laboratori. Feia referència a científics “espanyols” que lideren laboratoris americans. Un article sobre alguns científics, entre ells Massagué: què bons que som! I les esperances que tenim en el nou ministeri.
Avui El Mundo titula que Rubiralta garanteix a les universitats que treballaran mà a mà amb Educació. Objectiu: tranquil·litzar als rectors “neguitosos”. A vegades és difícil entendre com alguns poden ser rectors. Això si que és el desprestigi de la universitat.
Un altre article sobre Bioquímica apareix a Lanza. Carmen Fenoll és professora de Biologia Molecular i explica que la Bioquímica viu de la Química i la Biologia. M’agrada aquest article perquè soc Químic dins una Facultat de Biologia i explica coses que em són familiars. La veritat és que en alguns moments m’havia sentit una mica aïllat defensant la necessitat d ela Química, jo no nego la Biologia, faltaria més. Puc dir, però, que últimament m’he relacionat i tirem endavant el pla d’estudis de Bioquímica amb una notable comprensió i col·laboració d’uns i altres. Potser perquè intentem pensar en el futur i no en interessos immediats i corporativistes. També m’ha servit per conèixer d’a prop persones de gran vàlua.
Lluís Ferrer, el rector de la UAB, publica avui a El Mundo: Decisions encertades per al desafiament europeu. Satisfacció total per la nova estructura ministerial i els nomenaments. No tots els rectors estan neguitosos, Ferrer és intel·ligent. Avala també el que pot aportar el procés de Bolonya.
El Punt ens explica que els estudiants de Medicina es mobilitzen contra la creació de noves facultats. Aquests és un tema del que ja vaig parlar a bastament (Guerra contra les noves facultats de Medicina).
El Mundo publica avui que els estudiants demanen veu en el procés de Bolonya. Parla de la trobada entre els rectors, la CRUE, i els representants dels estudiants. Interessant per a la CRUE, inútil per als estudiants. Genial! Els estudiants volen tenir “decisió” en el procés. Jo crec que se’ls ha d’escoltar, valorar el que diuen, però decisió no. Tenen raó en una cosa, els canvis estan “ordenats” pel govern de l’Estat. Ara només queden els plans d’estudi. Clar que se’ls escolta i amb molt de gust.
La Razón publica un article Crisi i Universitat, sembla el títol d’una novel·la de Jane Austin. L’article l’escriu José Barea, que com molts recordareu, va ser durant un temps oracle del president Aznar en matèria econòmica, interessant trajectòria la d’aquest mestre de l’economia. He llegit moltes coses d’ells sobre servei públic i el seus prestadors públics o privats. Diu: atès que l’educació universitària no és un bé públic pur sinó que és un bé preferent en raó de les externalitats positives que genera, però conserva les característiques dels béns privats… defensa finançament mixt públic i per l’estudiant, evidentment amb una matrícula més elevada i amb el diner públic a l’esquena de l’estudiant de forma que es fomenti la competència. Evidentment un article de càrrega política i ben argumentat.