El Periódico publicava ahir un article de Josep Oliver. Titulava: El govern de la universitat. Després d’una introducció es referia a unes declaracions del conseller Huguet en les que deia que, a la universitat, l’interès corporatiu acaba predominant sobre el general. I proposava la designació de degans pel rector com un dels mecanismes de millora. Deia Oliver que el nomenament de degans per part del rector no resoldria res de substantiu. Perquè el tema cardinal del govern universitari passa, justament, per la pròpia elecció del rector. I sense modificar l’actual sistema, els grans reptes que té plantejada la universitat quedaran, una vegada més, aparcats. Jo no estic totalment d’acord. Jo crec que si ajudaria a resoldre algun dels problemes, no tots. És essencial que hi hagi unitat en el govern i quan més homogeni sigui millor. Degans i directors de departament. De fet el Pla Horitzó 2020 de la UB ja apuntava aquesta idea. Evidentment, però, el tema cabdal és canviar el model d’elecció del rector i obligar al retiment de comptes.
La Gaceta de los Negocios publicava un article de María Calvo en el que defensava que és fonamental que els estudiants aprenguin a discutir i rebatre. És catedràtica de Dret Administratiu, en el Dret la retòrica és una eina essencial, però també és molt important per a qualsevol titulat universitari.
La Vanguardia publicava ahir un article de Francesc de Carreres: Com seleccionar al professorat?. L’articulista, catedràtic d’Universitat, de Dret Constitucional de la UAB, defensava l’antic model de les habilitacions que sortosament ha passat a la història. No entenc com un mètode que s’ha demostrat absolutament ineficaç, mal gestionat el pot considerar millor que l’autonomia universitària. El problema és ara que cada universitat ha d’exercir la seva autonomia i seleccionar els que més li convinguin. Això vol dir, segurament, allunyar les decisions d eles tensions departamentals. Qualsevol empresa selecciona el seu personal, per què la universitat no ho hauria de fer? Seleccionarà els pitjors? Potser no ho farà bé si els ha de triar el director de la tesi.
Expansión publicava ahir una entrevista amb Margarita Salas, una bona científica, bioquímica. Reconeguda per moltes acadèmies i associacions, molts premis. Diu que espera el Príncep d’Astúries. M’agrada que ho digui, no sé si el mereix més que altres, evidentment és bona, la conec fa molts anys, però està bé dir el que es pensa.
ABC destacava ahir que el sector de les Tecnologies de la Informació va créixer un 6% a l’Estat. Ho avala amb què l’any passat és van vendre 4,5 milions de televisors i 23 milions de telèfons mòbils. Està bé, però on estava fabricat tot això? No em sembla per llençar les campanes al vent que la millora es basi en televisors i telèfons. Curiosament El Economista diu que el sector acusa la crisi i només va créixer un 6%. Objectivament em sembla que les coses no van anar massa bé.
La Razón d’avui publica una entrevista – reflexió amb el rector de la Universitat de Sevilla, el rector més nou. Creu amb el model tècnic – humanista. I qui no. També una altra amb el rector de la Universitat Catòlica de Múrcia, el rector més veterà. Parla de què darrera de cada model de comportament universitari hi ha un model d’home. Realment, quines frases. Naturalment parlen de títols i de reformes. Seguint amb el tema parla també el rector de la Universitat Pontifícia de Comillas. Ressalta que els plans d’estudi són cada vegada més pràctics. Parla de l’actitud de l’estudiant davant de l’elecció de carrera.
La Vanguardia publica avui la presentació per part d’Emilio Botín de les beques Fernanado Alonso. Són tres-centes beques de mobilitat i cent de pràctiques professionals. Les primeres amb 3.000 euros, les segones de 1.000 euros mensuals.
El Punt publica avui que els rectors de les universitats públiques catalanes van fer un comunicat de suport al rector de la UAB i de rebuig al comportament dels estudiants brètols que van agredir al rector i volien impedir el desenvolupament del consell de govern d’aquella universitat. Titulen: Llibertat d’expressió i respecte a les persones, les institucions i els béns públics.
El Periódico segueix amb el tema de la manca d’enginyers. Publica avui que hi ha una proposta per pal·liar la manca d’enginyers de Telecomunicacions la contractació de jubilats. Ho va comunicar el president de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicacions Carles Martin Badell, membre també de la Junta del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast.
Madrid lidera la innovació a Espanya. Ho diu El Economista, que feliç, comença el seu article parlant de Madrid, només manca la música d’una sarsuela. Fa referència a l’últim informe de Comptabilitat Regional d’Espanya base 2000 (CRE-2000). Producte Interior Brut regional. Any 2007 de l’INE que indica que Madrid està davant en innovació. Una”novetat” que vaig publicar el passat 26 de març amb la meva breu valoració: Un país de disseny
ABC publica avui un article de Fernando Fernández, no sé qui és, que parla de Ciència i Benefici. Ens parla també del nou ministeri i la seva titular.